Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
aminopeptidasa
Bioquímica
Nom genèric dels enzims proteolítics d’origen gastrointestinal que hidrolitzen pèptids, i que es caracteritzen pel fet de catalitzar la hidròlisi dels enllaços peptídics adjacents al grup α-amino lliure del pèptid damunt el qual actuen.
Aquesta propietat que els fa molt útils per a establir la seqüència dels aminoàcids d’una molècula proteica Gairebé tots són metalloenzims i diversos d’entre ells són activats pels ions manganès, magnesi, cobalt i zinc Les aminopeptidases comprenen l' aminoacil-oligopèptidohidrolasa, l' aminoacil-dipèptidohidrolasa i la leucin-aminopeptidasa El primer d’aquests enzims actua sobre diversos oligopèptids provocant la reacció i és actiu també sobre dipèptids i tripèptids El segon hidrolitza només tripèptids i és actiu també sobre dipèptids i tripèptids El segon hidrolitza només tripèptids La…
ubiqüitina
Bioquímica
Proteïna cel·lular eucariota implicada en la degradació d’altres proteïnes.
S'uneix covalentment a les proteïnes que han d’ésser degradades, la qual cosa en permet el reconeixement pels sistemes proteolítics intracellulars
antitripsina
Patologia humana
Proteïna sèrica que inhibeix l’acció de la tripsina.
L' alfa-1-antitripsina és una glucoproteïna de baix pes molecular que inhibeix enzims proteolítics la seva manca hereditària s’associa a algunes malalties com la síndrome d’insuficiència respiratòria greu dels nadons, la cirrosi hepàtica en la infància i l’emfisema
àglifs
Herpetologia
Grup de serps àglifes, constituït per les serps de la família dels boids i algunes de la família dels colúbrids.
Hom no les considera verinoses, almenys per a l’home, a causa de la incapacitat per a inocular el verí Presenten glàndules labials productores d’una saliva molt rica en enzims proteolítics que va impregnant la presa a mesura que se l’empassen, amb l’objectiu de facilitar-ne la digestió A Catalunya totes les serps ho són, exceptuant els escurçons Vipera aspis i Vipera latasti i la serp verda Malpolon monspessulanus
clostridi
Biologia
Gènere de bacteris grampositius, de la família de les bacil·làcies, en forma de bastonet, immòbils o amb flagels perítrics, capaços de formar endòspores; consta d’una seixantena d’espècies agrupades en nou subgèneres.
Generalment viuen sapròfits al sòl, on fermenten diversos substrats sucres, cellulosa, aminoàcids, purines Alguns són patògens per als animals quan els penetren a l’organisme a través d’alguna ferida, sigui per la producció de toxines botulisme, tètan o per la destrucció activa dels teixits mitjançant enzims proteolítics gangrena Uns altres, per contra, per llur activitat fermentadora, són aprofitats industrialment per a l’obtenció de diversos productes químics, com ara el Cbutyricum , responsable de la fermentació butírica i el Cacetonobutylium , usat en la producció d’alcohol…
amidasa
Bioquímica
Enzim que hidrolitza enllaços amídics.
L’acilamid amidohidrolasa hidrolitza les monocarboxilamides a àcids monocarboxílics i amoníac En els extrets del llevat Torula utilis es troba una amidasa que hidrolitza les amides acètica, propiònica i làctica En teixits animals hom ha observat la presència d’amidases que hidrolitzen la benzamida, la p -nitrobenzamida i l’acetanilida Entre les amidases bacterianes destaca la penicillinasa , la qual trenca l’enllaç CO—NH de l’anell tetraβ-lactàmic de la penicillina i allibera àcid penicilloic Del ronyó del porc ha estat purificada una aminoacidoamidasa que actua sobre la leucinamida,…
pàncrees

Secció del duodè i del pàncrees: 1, duodè; 2, cap del pàncrees; 3, cos del pàncrees; 4, cua del pàncrees; 5, conducte de Wirsung; 6, colèdoc; 7, ampul·la de Vater; 8, conducte de Santorini; 9, orifici de desembocadura del conducte de Santorini; i 10, artèria i vena mesentèriques superiors
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Glàndula de secreció mixta (interna i externa).
Passa d’ésser una estructura difusa, en la majoria de vertebrats inferiors, a una massa imparella, situada entre l’estómac i el duodè, en el cas dels superiors En l’home té de 80 a 120 g de pes i de 15 a 20 cm de llargada, situat a l’abdomen en posició retroperitoneal, entre el duodè i la melsa i entre l’estómac i les dues primeres vèrtebres lumbars És compost de tres parts el cap , el cos i la cua El cap és emmarcat pel duodè i travessat pel conducte biliar principal o colèdoc El pàncrees té una doble funció secretòria, endocrina i exocrina La secreció endocrina és produïda per…
col·lagen
Bioquímica
Escleroproteïna animal que és el principal component del teixit conjuntiu, on forma un conjunt d’estructures (fibres col·làgenes) i substància amorfa (substància col·làgena).
També és a la part orgànica del teixit ossi i a la pell Químicament el collagen és constituït per proteïnes fibroses constituïdes per glicina, prolina i oxiprolina i mucopolisacàrids mucoproteïnes Les fibres collàgenes integren la massa principal de les substàncies intercellulars modelades localitzades generalment als teixits resistents a la pressió, a la tracció o al fregament Les fibres collàgenes són constituïdes per feixos de fibretes collàgenes, de gruix entre 0,2 i 0,5 μm Amb la dessecació les fibres collàgenes sofreixen un escurçament i es caracteritzen per llur flexibilitat i notable…
cal·licreïna
Biologia
Polipèptid format per l’acció d’enzims proteolítics sobre el cal·licreïnogen, el seu precursor plasmàtic.
Es troba en diverses estructures glandulars, com el pàncrees, i en el plasma Posseeix un efecte vasodilatador potent, i la seva funció principal és la regulació del fluix sanguini pancreàtic És també un component important de les reaccions inflamatòries, i l’enzim que pot convertir una fracció de globulina sanguínia en bradicinina o callidina per mitjà d’una proteòlisi
autòlisi
Biologia
Destrucció d’un òrgan, d’un teixit, etc, per acció d’enzims proteolítics produïts per aquest mateix òrgan, teixit, etc.
En alguns cultius de bacteris, les cèllules mortes sofreixen a vegades destrucció per autòlisi Han estat observats sovint casos d’autòlisi en el curs de les malalties cròniques, en certes vísceres en vies de degeneració