Resultats de la cerca

Començà les activitats de difusió al maig del 2000 a través de la tecnologia de difusió digital terrestre, en què fou pionera L’oferta inicial inclogué la difusió de canals de televisió temàtics, dedicats a gèneres específics com ara el cinema, les sèries, els documentals i les transmissions futbolístiques, entre d’altres També posà en marxa un servei d’accés a internet amb prestacions limitades, entre les quals destaquen la consulta de pàgines web, l’emissió i recepció de missatges i les opcions de servei com ara la telecompra o l’adquisició d’entrades per a espectacles A causa del seu gran…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ SIE Films Barcelona REFERENT LITERARI La comèdia homònima de Jacinto Benavente GUIÓ FElías FOTOGRAFIA Josep Gaspar blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Antonio Burgos, Eduardo Gosch MUNTATGE Antoni Cànovas MÚSICA Joan Dotras Vila INTERPRETACIÓ Enriqueta Soler Elvira, Fred Galiana Matito, Enric Guitart Valerio, Josep Baviera Alberto, Roma Taeni la directora, Carmen López Lagar la comtessa, mare d’Elvira, Pedro Larrañaga Raimundo, Jesús Puche Ansúrez, José Álvarez Lepe el director ESTRENA Madrid, 11031940, Barcelona, 22041940 Sinopsi La burgesia…

Es donà a conèixer als estudis de la Metro-Goldwyn-Mayer de Barcelona com a doblador infantil, d’on manllevà el nom artístic del popular actor Freddie Bartholomew Abans de la guerra civil interpretà papers d’extra juvenil i participà en Nosotros somos así 1937, Valentín R González i No quiero no quiero 1937-38, Francisco Elías Durant la dècada del 1940 realitzà una sèrie de títols patriòtics i treballà també en les companyies d’Enric Borràs i d’Enrique Rambal El 1951 emigrà a Mèxic i abandonà la interpretació per dedicar-se de ple a escriure guions, arguments i adaptacions amb…

Vida No es coneix gran cosa sobre la seva formació El seu germà Diego ocupà la càtedra de música a la Universitat de Salamanca entre el 1503 i el 1522, i un altre germà, Miguel, fou capellà al cor de la catedral d’aquesta mateixa ciutat El 1484 ingressà al cor de la catedral, i cap al 1490 rebé els ordes menors i es graduà en lleis per la universitat Entre altres mestres, estudià amb Antonio de Nebrija El 1492 entrà al servei dels ducs d’Alba al palau d’Alba de Tormes Allí es dedicà a crear per a la cort composicions poètiques i musicals i peces dramàtiques La major part de la seva obra…

Vida Rebé les primeres nocions musicals del seu pare Alfons Dotras, professor de viola, i les amplià amb Lluís Millet, Enric Morera i Joan Baptista Pellicer La seva intervenció en el cinema s’inicià el 1927, a les acaballes del període mut, com a adaptador i director musical del cine Lido fins el 1932 Fou director musical de la CINAES i director de l’orquestra del teatre Tívoli Abans i durant la guerra civil escriví els seus primers quatre films, d’ El paraíso recobrado 1935, Xavier Güell a Manolenka 1939, Pedro Puche La seva activitat com a compositor emmudí fins el 1948, quan escriví la…

S'inicià com a ajudant de direcció amb PAlmodóvar Átame , 1990 i com a guionista amb José Luis Berlanga, Eduardo Campoy i altres directors La seva primera pellícula, Nadie hablará de nosotras cuando hayamos muerto 1995, li valgué un ampli reconeixement premis Ondas 1995, Goya 1996 al millor director, especial del jurat de Sant Sebastià 1995, Sant Jordi 1996 a la millor primera pellícula, etc Posteriorment ha rodat Sin noticias de Dios 2001, Alatriste 2006 i Sólo quiero caminar 2008

Durant la seva etapa de formació establí una fructífera amistat amb Antoni Clavé, una relació que els portà a compartir militància ideològica i tots els avenços tècnics i conceptuals de l’efervescent escena artística de l’època Ambdós participaren en concursos com el de cartells que organitzava el setmanari catalanista d’esquerres L’Opinió en el qual, l’any 1933, Clavé s’endugué el primer premi i Ortiga el segon i es feren càrrec de la decoració del Celler Bohemi, una botiga d’alimentació que tenia un espai dedicat a actuacions artístiques A causa de l’època convulsa…

El 1909 fou contractat per la Gaumont de París, on feu de traductor i redactor de rètols de cintes mudes Collaborà, també, en guions de Léonce Perret i, a Barcelona dirigí una filial de la casa Éclair 1914 Debutà com a director en Los oficios de Rafael Arcos , feu reportatges i documentals i filmà la representació de Terra baixa d’Àngel Guimerà, fotografiada per Josep Gaspar, amb qui després collaborà El 1915 se n’anà als EUA, on creà una empresa de retolació cinematogràfica per a films distribuïts en països hispànics, dirigí curtmetratges amb intèrprets espanyols i feu d’ajudant de direcció…

Féu feines de periodisme cultural, fou professor de ciències polítiques a la Universidad Complutense de Madrid, investigador del British Museum de Londres i actualment dirigeix l’Escuela de Letras de Madrid Es donà a conèixer amb La media distancia 1984, llibre al qual seguiren El final del cielo 1990, Falso movimiento 1992, Punto de fuga 1992, Ciegas esperanzas 2000, premio Nadal Nunca seré como te quiero 1995, Cristales 2002 i Un amor pequeño 2004, entre d’altres Pel conjunt de la seva novellística, se'l considera un dels escriptors amb més projecció de les darreres dècades

El seu nom apareix com a baixonista de la capella de la Seu d’Urgell el 1654, mentre n’era mestre Josep Vinyals Durant els anys 1655 i 1656 fou mestre de cant de l’esmentada catedral, i torna a aparèixer-hi amb la mateixa comesa durant els anys 1664-76 La seva obra es conserva a la Biblioteca de Catalunya Missa a dues veus i continu, de 5è to, 1684 antífona Sancta Maria succurre miseris , a dues veus i continu en dues versions diferents i al monestir de Montserrat villancet a vuit veus i continu, No quiero, madre , amb la nota " en la Seo de Urgel, año 1666 "