Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
raça làguida
Antropologia física
Raça indígena de l’Amèrica del Sud, antigament molt escampada per l’extrem meridional de l’Amèrica del Sud, la Terra del Foc i les illes veïnes i integrada avui dia només per dues petites tribus (alacaluf i yahgán).
Els primers indicis foren trobats a Lagoa Santa, Minas Gerais Brasil Els trets físics dels làguids són molt primitius curta alçada, crani dolicocèfal, front estret, nas ample i curt, prognatisme accentuat, i llur cultura és la més primitiva de tot Amèrica Els seus recursos són la pesca, mitjançant procediments molt rústecs, i la recollecció
home soliu
Història
Dret català
Del segle XII al XV, a la Catalunya Vella, l’home propi o de remença que estava sota la dependència exclusiva d’un sol senyor i no podia prendre terres d’altres en emfiteusi.
Generalment, la condició d’home propi portava inherent la condició de soliu i no sotmetre's a altre vassallatge Els homes solius no podien ésser protegits per cap altre senyor, ni tan solament pel rei, davant el seu senyor directe, ni desemparar el mas o la borda sense redimir-se, i menys refugiar-se en viles, ciutats, castells ni altres llocs privilegiats Segons els autors dels segles XIV i XV, els homes solius es dividien en tres menes rústecs , o sia els homes de mas, borders , els que habitaven una borda i joves homes , els que depenien del mas o la borda establerts als seus…
mas rònec
Història del dret català
Mas deshabitat o abandonat.
A causa de les epidèmies, tan freqüents, principalment després de la pesta del 1348, molts masos restaren deshabitats per mort dels masovers i, en alguns casos, sense deixar successió de pubilla Hom deia que el mas esdevenia ad benevisum Per un procediment judicial abreujat, els senyors s’incorporaven del domini útil, i el mas era establert a altres rústecs que hi eren adscrits En molts de casos els edificis del mas ja no tornaven a ésser ocupats i les terres eren adscrites en emfiteusi a altres masades i passaven a formar part de la gleva d’aquestes En els capbreus del començ…
Santa Maria de Marçà
Art romànic
La parròquia de Marçà és documentada per primera vegada a la butlla que el papa Anastasi IV adreçà a l’arxidiòcesi de Tarragona el 1154 Tanmateix la vinculació d’aquesta parròquia a Tarragona durà poc, perquè en la dotalia de la catedral de Tortosa del 1178 hom assignà al seu bisbat, entre d’altres, l’església de Marçà amb els seus termes La inclusió definitiva de la parròquia de Marçà dins el bisbat de Tortosa es produí el 1203 arran d’un pacte entre el bisbe de Tortosa i l’arquebisbe de Tarragona sobre els límits dels seus bisbats Més endavant també és esmentada els anys 1279-80 en les…
raça andalusa
Avicultura
Raça mediterrània de gallines integrada per individus de color gris blanquinós, molt rústecs, que ponen pocs ous però molt grossos.
Sant Pere de Cerc o de l’Alguer (Olius)
Art romànic
Situació Al bell mig dels masos de l’Alguer i del Cerc hi ha l’esglesiola de Sant Pere, a ponent del riu Cardener entre les rases de Ventolra i de cal Poc Mapa 330M781 Situació 31TCG828522 Recorreguts 5,900 km de la carretera de Solsona a Berga hi ha un trencall, senyalitzat, a mà esquerra, a l’indret d’una gravera Allí neix una pista que amb uns 2,700 km deixa al mas Alguer, on cal deixar el cotxe i continuar uns dos minuts a peu fins a arribar al turó on hi ha l’esglesiola, de propietat privada, en la qual ja no se celebra culte Història “ Sancti Petri de Cerco ” és una de les esglésies que…
Sant Cristòfol de Llúgols (Rià i Sirac)
Art romànic
Situació Petita església de nau i absis llis, vista des del costat nord-est ECSA - A Roura Aquesta església és al veïnat quasi despoblat de Llúgols, al nord-oest de Rià, a la riba esquerra del riu Callau, a 730 m d’altitud Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 37’ 16” N - Long 2° 22’ 34” E Per a arribar-hi, cal prendre a Rià la D-26 en direcció a Conat A mig camí, a uns 2,5 km, s’ha de prendre a mà dreta una sendera que travessa el Callau, davant del còrrec de Llúgols, i en uns 2 km a peu mena a l’església Història El lloc és esmentat per primera vegada en un document del 18 de juliol de 977, en què…
Santa Maria del Vilaró o del Puig (Olius)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix l’exterior de l’església amb la capçalera L Prat A l’extrem oriental del municipi d’Olius, a frec del municipi de Navès, hi ha aquesta esglesiola, situada al cim del serrat de Santa Maria, el qual és veí del serrat, on hi ha les restes de l’antic poblat ibèric d’Anseresa Prop seu passa el riu Cardener que, no gaire lluny, forma l’embassament de Sant Ponç Mapa 329M781 Situació 31TCG735492 Al punt quilomètric 7,300 de la carretera de Solsona a Berga hi ha un trencall, a mà esquerra, que amb uns 2 km deixa a Santa Maria del Vilaró Una altra opció per a anar-hi és…
Vilatge de Panissars (el Pertús)
Situació Les ruïnes d’aquest poblat medieval s’estenen a ponent del monestir de Santa Maria de Panissars, a uns nivells una mica per sobre del coll Ja es troben habitacles sobre la roca aplanada del basament occidental del monument romà, gairebé a tocar, doncs, les construccions del priorat Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 27′ 28″ N - Long 2° 51′ 19″ E L’itinerari per a arribar-hi és el mateix descrit en la monografia anterior Història Un hàbitat més o menys extens devia existir vora el camí i el coll de Panissars a l’alou que al segle IX ja era possessió de l’abadia d’Arles D’aquest poblat, en…
angaria
Història del dret
En l’època feudal, una de les prestacions personals dels rústecs o homes de la gleva per raó de la terra que els era censada.