Resultats de la cerca

Es tractava de concessions règies temporals, no pas hereditàries També pel mateix temps i àdhuc abans que el regne asturianolleonès, els serveis de vassallatge foren recompensats mitjançant el pagament de soldades en metàllic, fórmula que acabà essent més acostumada Al s XIII, quan les grans conquestes territorials de Ferran III 1217-52 ho possibilitaren, aparegué el costum de fer donacions territorials en plena propietat — vel in hereditatem in perpetuum — per tal d’agrair serveis — probono et fideli secritio — o per subjectar l’agraciat a la satisfacció d’unes obligacions determinades,…

Sembla que en temps del seu germà Alfons IV governà el territori galaicoportuguès 926-930 amb prerrogatives quasi règies La renúncia d’Alfons IV el portà al tron lleonès, que hagué de defensar de les escomeses dels sarraïns expedicions d’'Abd al-Raḥmān III el 933 i el 934 Fou l’artífex d’una coalició navarresa,lleonesa i castellana que portà a la victòria de Simancas 939 sobre les tropes d’'Abd al-Raḥmān III Aquesta victòria permeté de fer avançar la frontera lleonesa del Duero al Tormes repoblament de Ledesma, Ribas, Los Baños, Alhándega, Peña Ausende i Salamanca Els darrers anys de regnat…

A Antoni Rovira i Riera s XVIII-XIX, mestre fuster, hom atribueix la casa Collasso del Pla de Palau de Barcelona, però la seva única obra documentada fou el pont de fusta construït entre la Duana i el Palau Reial 1802, segons projecte de Tomàs Soler i Ferrer, en fer una visita els reis d’Espanya i d’Etrúria amb motiu de les esposalles règies plànols conservats a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona Fill seu fou Antoni Rovira i Trias El fill d’aquest, Antoni Rovira i Rabassa Barcelona 1845 — 1919, es titulà a l’acadèmia de San Fernando el 1867 Professor de geometria descriptiva a l’Escola de…

Fill de Beremund II i net per part de mare de Garcia I de Castella El 999 succeí el seu pare sota una regència durant la qual es produí la batalla de Calatañazor 1002 El 1008 morí el regent, i Alfons fou considerat major d’edat El seu regnat no fou fàcil Mentre els comtats de Castella i de Barcelona i el regne pamplonès es refeien de les expedicions d’al-Manṣūr, Alfons hagué de lluitar contra el rei de Castella, que ajudava els magnats lleonesos rebellats també contra els normands 1016, que envaïren el regne astur-lleonès l’any següent, però, Alfons aconseguí d’expulsar-los La reorganització…

L’any 1763 es transformà en Arxiu Central i General, destinat a conser-var la documentació dels gremis desapareguts i la documentació corrent de tipus normatiu Amb l’abolició del Regne de Sardenya el 1847, també s’hi afegí la documentació dels nous cossos uniformats de l’Estat Actualment s’hi conserven els fons següents 1 Arxiu Reial Antic, format per pragmàtiques, instruccions i cartes reials 1323-1773, edictes i ordres 1346-1710, parlaments i actes parlamentàries 1421-1710, seca i monedes 1329-1717, sanitat pública 1625-1722, diplomes 1435-1827, lloctinència general 1362-1805, capbreus s…

Als Països Catalans, hom troba aquest terme documentat per primera vegada en la festa de coronació de la reina Sibilla 1381, muller de Pere III, en la qual fou presentat un entremès consistent en un gall dindi amb la cua desplegada que duia una composició poètica al pit Pel fet que més endavant l’entremès volgué representar un tema concret un passatge bíblic, un esdeveniment històric, etc, s’hi anaren incorporant més elements decoració roques, muralles, etc, música, acció dramàtica i, a vegades, text, i hom entengué per entremès el conjunt de tots aquests elements Des de la fi del segle XIV…

Desenvolupament enciclopèdic Es tracta d’un dels textos impresos –entre els diversos que es coneixen– que exposa millor la pervivència de les idees austriacistes després de la derrota del 1714 El signa un tal senyor Broak, un anglès que afirma que viu a Barcelona i que fou secretari de Mitford Crowe, el qual fou plenipotenciari de la reina Anna d’Anglaterra en la negociació amb els catalans per a la signatura del pacte de Gènova del 1705 Un tal senyor Vallès consta com a traductor Es desconeix realment l’autoria del text –podia haver estat un català no exiliat– i fins l’editor, malgrat que…

Introducció Torre portal del recinte emmurallat del castell de Vulpellac JBurset Encara que el conjunt de l’arquitectura rural d’època gòtica resulti un caramull d’edificacions molt heterogènies pel que fa a l’entitat, morfologia i elaboració estilística, s’ha de tenir present que aquest agrupament, igual que l’anterior de natura urbana, obeeix a raons ordenadores de caràcter històric i que les seves subdivisions tipològiques són d’índole funcional, i no pas exclusivament d’ordre arquitectònic o artístic, com ja s’ha assenyalat en la presentació del volum Ara bé, en general, les realitzacions…

Escena de la cerimònia de córrer les armes del sepulcre del rei Ferran I d’Antequera, al monestir de Poblet Els cavallers porten l’escut a la funerala en senyal de dol De vers el segon quart del segle XV i esculpida en alabastre, alguns autors l’atribueixen a Pere Joan, i d’altres, a Pere Oller Musée du Louvre, París – RMN/© MBeck-Coppola La cerimònia de córrer les armes era un dels actes protocollaris que tenia lloc en esdevenir-se la mort d’algun dels reis de la corona catalanoaragonesa i dels seus primogènits, almenys des del temps de Jaume I el Conqueridor, en la població on havia succeït…

El 22 de juliol de l’any 1662, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Jaume de Copons i de Tamarit – Lleida 1680, ardiaca d’Andorra, canonge de la seu d’Urgell i bisbe de Vic i de Lleida diputat militar Francesc Amell, donzell, domiciliat a la vegueria de Perpinyà diputat reial Tomàs Capdevila, ciutadà honrat de Lleida oïdor eclesiàstic Francesc d’Amigant i de Carreres, canonge de la seu de Barcelona oïdor militar Francesc Nadal i de Ripoll, donzell, domiciliat a la vegueria de Barcelona oïdor reial Pere Carreres, ciutadà honrat de Girona i…