Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
castellà | castellana
Història
A l’edat mitjana, persona que tenia el govern, la defensa i la jurisdicció d’un castell en domini útil i possessió immediata, en nom del seu senyor en els llocs baronials, o del sobirà en els reials, amb obligació de defensar-lo.
Era obligat a fer el jurament de fidelitat i homenatge al senyor Com els castlans castlà, des del s XIV fou substituït gradualment per altres persones de més fàcil remoció, com els alcaids, batlles i capitans de castell El castellà del castell d’Amposta, de l’orde de l’Hospital, mantingué aquest títol després d’esdevenir, vers el 1157, el cap de les cases de l’orde a Catalunya i a Aragó
marmessor | marmessora
Dret civil català
Persona (o cadascuna de les persones) nomenada pel causant per tal que tingui cura de complir i d’executar la seva darrera voluntat.
El càrrec es consolidà sota la influència del dret canònic, que exigia l’execució de les disposicions pietoses ordenades pels difunts La facultat de designar marmessors correspon al causant, sia en testament, en codicil o en heretament però si el testador no ha nomenat cap marmessor, qualsevol interessat en l’herència pot demanar-ne al jutge el nomenament datiu , amb les mateixes atribucions que el testamentari Els designats poden acceptar o rebutjar lliurement la comanda Han de portar a compliment llur missió dins el termini fixat pel causant i, si no els ha estat assenyalat, dins un any…
Pierre-François-Charles Augereau

Pierre François Charles Augereau
© Fototeca.cat
Història
Militar
Mariscal napoleònic.
D’origen humil, s’allistà a l’exèrcit revolucionari el 1792 i al cap d’un any ascendí a general Féu llavors la campanya dels Pirineus Orientals contra els exèrcits de Carles IV 1793 Després lluità contra els austríacs a Itàlia 1796 i es barrejà àdhuc en la política del Directori com a protagonista del cop d’estat del 18 fructidor 1797 El 1804 Napoleó el nomenà mariscal i, el 1806, duc de Castiglione El 1809, sota l’imperi, fou enviat de nou a Catalunya per a l’expugnació definitiva de Girona En aconseguir-ho fou nomenat governador general de Catalunya 1810, en virtut dels decrets imperials…
corregidor
Història
Agent polític de la monarquia castellana.
Són esmentats per primera vegada el 1348 Els corregidors castellans constitueixen, de fet, el resultat de la política reial de tendència absolutista que transpiraven les Partidas d’Alfons X A la fi del s XIII els successors immediats d’aquest sobirà iniciaren la tramesa de jutges reials als municipis, anomenats jueces de salario i jueces de fuera parte , la finalitat dels quals equidistava entre la cosa jurisdiccional i la política Els corregidors toparen a Castella amb l’hostilitat dels concejos , que els consideraren com un greu obstacle per a llur autonomia, però la monarquia els anà…
Exercici físic i ossos
Els ossos són estructures sòlides, tot i que presenten un major o menor grau de flexibilitat, que estan destinades a sostenir i a permetre el desplaçament i els moviments de l’organisme i dels seus diversos segments, i a més a protegir, com si fos un xassís, els òrgans interns més delicats Els ossos deuen la seva solidesa característica a l’elevat contingut de diversos minerals, especialment calci i fòsfor Això no obstant, en els ossos aquests minerals es concentren i distribueixen de manera que, alhora que brinden solidesa, els atorguen un cert grau de flexibilitat El teixit ossi està sotmès…
concili de Constança
Concili convocat pel papa Joan XXIII i l’emperador Segimon.
S'inicià el 5 de novembre de 1414 i acabà el 22 d’abril de 1418 Les seves 45 sessions afrontaren principalment la unitat de l’Església d’Occident, la defensa de la fe enfront de les doctrines de Wycliffe i de Jan Hus, i la reforma de l’Església Per primer cop l’organització interna fou per comunitats polítiques italiana, anglesa escocesos i irlandesos, francesa, alemanya tots els territoris de l’imperi i hispànica els regnes de la península Ibèrica i els territoris sards i sicilians, que havien d’aprovar els decrets abans que no ho fossin conciliarment És considerat el setzè dels concilis…
Bronzes de les necròpolis de Tàrraco
Les necròpolis tardanes de Tàrraco ofereixen poques peces de bronze en els aixovars, només algunes fíbules senzilles com la de l’enterrament núm 40 del Parc de la Ciutat, alguns anells i braçalets, agulles per als cabells o per a la mortalla i unes quantes sivelles també molt senzilles Moltes vegades aquests materials no es trobaven dins la tomba pròpiament dita, sinó entre les terres remogudes per altres inhumacions posteriors Per altra banda, com que la majoria dels enterraments estaven a la vora o en els terrenys d’antigues villes destruïdes o abandonades, tampoc no és rar que hi hagi dins…
acolliment
Dret civil català
Institució de protecció dels menors desemparats en la qual l’acolliment pot ser simple i preadoptiu, segons la Llei catalana 37/1991 sobre mesures de protecció de menors desemparats i l’adopció.
L' acolliment simple és instituït principalment per a situacions de desemparament en les quals sembla possible el reintegrament futur en la família d’origen, mentre que l' acolliment preadoptiu és un pas previ a un període de prova per a l’adopció Segons l’esmentada llei es considera que el menor és desemparat quan manquen les persones a les quals per llei correspon d’exercir les funcions de guarda, o quan aquestes persones estan impossibilitades per a exercir-les o en situació d’exercir-les amb greu perill per al menor Així mateix, es considera que el menor és desemparat quan s’observi…
Bernat de Cardona i de Queralt, abat de Sant Miquel de Cuixà (1602-1605)
El 22 de juliol de l’any 1602, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Bernat de Cardona i de Queralt Segles XVI – XVII, abat de Sant Miquel de Cuixà diputat militar Hug de Tamarit i de Rifós, senyor de Rodonyà diputat reial Joaquim Setantí, ciutadà honrat de Barcelona oïdor eclesiàstic Pau Pla, canonge de la catedral de Barcelona i vicari general del bisbe oïdor militar Rafel Rubí i Coll, ciutadà de Barcelona oïdor reial Honorat Martí, burgès honrat de Perpinyà Bernat de Cardona era fill de Lluís de Cardona i de Rocabertí, baró de Verges i de…
Sant Pere Sacama (Olesa de Montserrat)
Art romànic
Situació Vista aèria de la capella, l’absis de la qual ha estat totalment restaurat fa pocs anys R Camprubí La capella és situada a llevant del castell de Sacama, i construïda, al mateix eix axial que aquest, sobre unes altes roques 466 m espadades a llevant Mapa 36-15392 Situació 31TDG093025 Història El document del 963, en què Eigofred adquirí del comte el castell de Sacama, no menciona la capella Sí que esmenta, en canvi, un oratori, sense especificar-ne la dedicació, que es diu que era situat als límits del terme del castell, al coll de Aluminarías avui els Llumasos, per la qual cosa no…