Resultats de la cerca

És típica dels reversos dels políptics de la baixa edat mitjana i era emprada també sovint en èpoques posteriors en decoració mural

Les primeres monedes del territori que actualment és Catalunya no van ser obra de societats indígenes sinó conseqüència de la presència colonitzadora grega, que a mitjan segle V aC produí les primeres encunyacions a la petita polis d’ Emporion Empúries, a què després s’afegiria Rhode Roses Aquestes emissions mostren un art en la més pura tradició estètica grega i una iconografia sovint copiada d’altres tallers de la Mediterrània No va ser fins al final del segle III aC que els pobles indígenes, els ibers, començaren a fer les primeres monedes En un principi adoptaren les iconografies de la…

Els tipus més corrents de miralls són els plans, els esfèrics i els parabòlics Els miralls plans donen una imatge que és virtual i simètrica amb l’objecte respecte al pla del mirall, i, a més de l’ús domèstic, són emprats en nombrosos aparells, com les cambres fotogràfiques reflex , el sextant, l’heliòstat, etc Els miralls esfèrics tenen la forma d’un casquet esfèric còncau o convex i donen, segons la posició de l’objecte, una imatge que pot ésser real o virtual, més gran o més petita que l’objecte Considerant només els raigs continguts en la zona de Gauss raigs paraxials, la fórmula 1/ s -…

L’Ajuntament de Barcelona també va emetre paper moneda durant la Guerra Civil Els decrets municipals del 13 de maig i del 30 de setembre de 1937 establien l’emissió de bitllets en paper de fil d’1, 50 pessetes, d’l pesseta i de 50 cèntims Posteriorment, concretament el dia 2 de desembre de 1937, també es decretà l’emissió de blocs de cartolina que, mitjançant línies de perforació, contenien dos bitllets de 10 cèntims i dos de 15 cèntims Malgrat que cap dels bitllets emesos per l’Ajuntament de Barcelona no presenta la signatura de l’autor, s’havia suggerit que probablement Josep Obiols 1894-…

La disponibilitat d’or i plata, gràcies al descobriment d’Amèrica, i l’embranzida d’una nova estètica, el Renaixement, van originar innovacions monetàries L’aparició de peces més grosses permeté un treball dels artesans més elaborat i reeixit Les efígies convencionals dels reis medievals es van substituir per retrats que van assolir un elevat nivell artístic i tècnic Durant els segles XVI i XVII, la introducció d’innovacions tecnològiques ocasionà un perfeccionament de la fabricació de les monedes i, alhora, influí en l’ús de nous recursos decoratius A més, els continus conflictes bèllics van…

El simbolisme de l’art monetari d’època medieval es defineix per la naturalesa mateixa de la moneda, que, com a objecte oficial i d’ús públic, cal que incorpori uns elements inherents Les imatges i les llegendes monetàries escollides projecten la difusió i el reconeixement de l’autoritat emissora, mitjançant iconografies o tipus figuratius que la identifiquin Els motius iconogràfics, sovint d’un fort tradicionalisme i lluny de l’estètica coetània, es conserven inalterables en el temps, perquè el manteniment de l’aparença d’una moneda en consolida l’estabilitat i n’assegura l’acceptació La…

L’esclat de la Guerra Civil espanyola ocasionà una situació econòmica adversa i una greu manca de moneda Aquesta situació s’intentà solucionar amb l’emissió de bitllets que, amb un valor fiduciari, es van convertir en els instruments més aptes per a les transaccions econòmiques quotidianes Molts municipis catalans, sota la responsabilitat dels governs locals, van iniciar la fabricació de bitllets que alleugeriren el problema de la falta de moneda petita A més d’ajuntaments, establiments o institucions, com ara botigues, sindicats, cooperatives o economats, amb condicions molt més precàries,…

Rajola rectangular, pintada amb colors verd i morat, decorada amb la representació d’una llebre o conill entre branquillons de pi Manufactura de Barcelona del segle XIV, va ser trobada en un mas proper a la necròpolis paleocristiana de Tarragona ©Museu de l’Enrajolada, Martorell, Collecció Faraudo, núm inv 1591 Actualment es diferencia perfectament el que és la pisa de la terrissa, però històricament el terme pisa ha tingut un significat més imprecís No es pot descartar que allò que la documentació anomena obra de Pisa fos ceràmica totalment o parcialment recoberta d’un vernís metàllic…

Introducció El gravat destaca dins la història de l’art popular per ser una de les tècniques artístiques amb una major projecció i èxit, ja sigui per la seva intrínseca reproductibilitat tècnica, com per la accessibilitat pecuniària de les mateixes estampes Ha estat el gravat la tècnica artística que, ja des dels seus orígens, ha esdevingut un dels mitjans que més ha contribuït a acostar a la ciutadania iconografies i formes, alimentant models i continguts de l’imaginari collectiu, que han perviscut al llarg del temps, tot generant certa formulació reiterativa diacrònica de formes i temes,…