Resultats de la cerca
Es mostren 92 resultats
Les glàndules salivals
Anatomia humana
Les glàndules salivals són els òrgans que elaboren i secreten la saliva cap a l’interior de la cavitat bucal Les tres glàndules salivals que hom considera més importants són les paròtides, les submaxillars i les sublinguals Totes aquestes glàndules es troben de dues en dues, simètricament situades en un costat i l’altre de la cavitat bucal Les glàndules salivals es componen de nombroses glàndules diminutes que, a través d’uns conductes petits, buiden les secrecions que elaboren en un conducte més voluminós En general, les glàndules salivals…
Tumor de les glàndules salivals
Patologia humana
És anomenat tumor de les glàndules salivals el desenvolupament anormal d’un grup de cèllules d’alguna d’aquestes glàndules —submaxillars, sublinguals i parotídies—, que tendeixen a reproduir-se acceleradament i formen una massa o tumor Aquests tumors, d’origen desconegut, poden ésser benignes o malignes Els tumors benignes es caracteritzen perquè es troben encapsulats i no s’infiltren pels teixits sans veïns Al contrari, els tumors malignes en créixer s’infiltren pels teixits veïns i, en les fases més avançades de desenvolupament, poden originar metàstasis o tumors secundaris als…
sialolitiasi
Medicina
Litiasi de les glàndules salivals.
La majoria es produeixen a la glàndula submaxiŀlar, en proporció menor a la glàndula paròtide i és excepcional el cas de la sublingual i glàndules accessòries El càlcul està format per una matriu orgànica composta per moc i un detrit divers amb cèllules mortes cèllules epitelials descamades i bacteris, i un precipitat principalment de fosfat càlcic És difícil precisar-ne l’etiologia, però en molts casos la formació del càlcul pot estar relacionada amb una estasi de la saliva La glàndula afectada s’inflama en no poder drenar bé la saliva i es pot originar un dolor intens durant la ingestió d’…
canal de Wharton
Conducte excretor de les glàndules salivals submaxil·lars.
ferment digestiu
Biologia
Cadascun dels enzims encarregats de transformar els aliments ingerits en molècules més senzilles, per tal que puguin ésser absorbits per l’intestí.
Els principals òrgans d’on provenen són el fetge bilis , el pàncrees tripsina, lipasa, amilasa , l’estómac pepsina i les glàndules salivals amilasa
cargol bota
World Register of Marine Species (cc-by-nc-sa-4.0)
Malacologia
Mol·lusc gastròpode marí de la subclasse dels prosobranquis, amb la conquilla oval i de mida mitjana o grossa.
S’alimenta principalment d’equinoderms, les parts calcàries dels quals dissol amb la secreció àcida de les seves glàndules salivals És freqüent a la Mediterrània
Édouard Balbiani
Biologia
Històleg i embriòleg francès.
Fou professor d’embriologia comparada al Collège de France Descobrí els cromosomes politènics a les cèllules de les glàndules salivals de les larves de Chironomus
Sialoadenitis
Patologia humana
És anomenada sialoadenitis la inflamació, ja sigui aguda o bé crònica, de les glàndules salivals —sublinguals, submaxillars o parotídies—, que es troben en la cavitat bucal i tenen cura d’elaborar i secretar la saliva La inflamació d’alguna d’aquestes glàndules sol presentar-se a conseqüència d’un procés infecciós, entre els quals el més freqüent és la parotiditis, una alteració que en aquesta obra és tractada al capítol corresponent a les malalties infeccioses volum 7 Amb una freqüència inferior, la inflamació és provocada per d’altres gèrmens, com ara diversos virus o alguns…
mucina
Bioquímica
Substància semilíquida, transparent, hialina i precipitable per l’alcohol i l’àcid acètic.
És constituïda per una mescla de mucoproteïnes i mucopolisacàrids, que es troba en diferents animals, com els cargols, els llimacs, etc, i a les glàndules salivals, a les mucoses, al teixit conjuntiu i en altres òrgans de caràcter embrionari, en l’home i en els mamífers
sistema parasimpàtic
Biologia
Zoologia
Part del sistema nerviós vegetatiu que, juntament amb el simpàtic, regula l’activitat automàtica dels aparells digestiu i circulatori, de tota la musculatura llisa, de les glàndules de secreció, de l’aparell uro-genital, del metabolisme, etc., no solament excitant o inhibint les distintes funcions implicades en ells, sinó també procurant la col·laboració harmònica dels diversos òrgans.
Les fibres nervioses perifèriques procedeixen dels nuclis del mesencèfal, del bulb raquidi i de la medulla espinal, dorsal i sacra La part cranial innerva l’esfínter pupillar, les glàndules salivals, la mucosa faríngia i, a través del nervi vague, el cor, els bronquis, l’estómac i el tub digestiu i altres vísceres abdominals La porció sacra innerva la bufeta, el recte i els òrgans genitals Així com el sistema simpàtic activa el cos, el parasimpàtic actua afavorint el restabliment i l’economia de les energies procura una digestió eficaç, el son profund, etc
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina