Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
salvatgisme
Etnologia
En l’antropologia de L. Morgan, estat primer de la societat en el qual hom no coneixia encara el torn dels terrissaires i al final del qual aparegueren l’arc i les fletxes.
Lewis Henry Morgan
Etnologia
Etnòleg nord-americà.
Pioner del corrent evolucionista, estudià especialment la família, el matrimoni, la propietat i l’estat i establí tres etapes culturals en la història de la humanitat salvatgisme, barbàrie i civilització, idees que exposà en Ancient Society 1877 Fou també un dels primers etnòlegs que practicaren la recerca de camp, especialment entre els indis iroquesos The League of the Iroquois , 1851, i destacà també el rigor científic del seu estudi dels sistemes de parentiu
monogàmia
Sociologia
Unió d’un sol home amb una sola dona.
La monogàmia, que és la base de la societat monògama, ha estat considerada pels teòrics de l’evolucionisme com l’últim i més perfecte estadi de la unió dels individus dins la societat humana en el seu camí vers la civilització Segons aquesta opinió, aquest camí s’inicià a l’etapa del salvatgisme amb la promiscuïtat, continuà al període de la barbàrie amb la poligàmia i arribà a la civilització amb la monogàmia No hi ha, però, absolutament cap fet que aboni aquesta teoria Hi ha pobles molt primitius, com els fueguins, que són monògams, i pobles civilitzats, com els musulmans, que…
Roger Bartra i Murià
Antropologia
Antropòleg mexicà d’origen català.
Fill d’ Agustí Bartra i Anna Murià , estudià antropologia a la Universidad Nacional Autónoma de México, on es graduà el 1967, i es doctorà el 1974 a la Universitat de la Sorbona de París Des del 1971 ha desenvolupat la seva carrera acadèmica a la Universidad Nacional Autónoma de México UNAM, i ha estat professor visitant en diverses universitats dels Estats Units Inicialment investigà qüestions relacionades amb les societats rurals mexicanes i posteriorment ha dut a terme recerques sobre les condicions culturals del poder polític, especialment entorn de la identitat mexicana, i de les idees…
Prudenci Bertrana i Compte

Prudenci Bertrana i Compte
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra El seu pare, d’ideologia carlina, posseïa diversos masos, i fou al mas Espriu de l’Esparra on s’apassionà per la natura i per la caça Estudià el batxillerat a Girona i el 1885 feu un curs d’enginyeria industrial a Barcelona L’any següent es matriculà a Llotja De nou a Girona, el 1890, es casà amb Neus Salazar, amb qui tingué quatre fills, dels quals només sobrevisqué Aurora Bertrana , també escriptora Perduda l’herència paterna, fou professor de dibuix i pintor de paisatges, retrats de difunts, exvots, rètols, etc a l’Escola Municipal de Belles Arts També exercí com a pintor d’…
,
El joc, emblema d’una cultura
Fenòmens fonamentalment socials El joc, i sobretot el joc físic, és un enigma que travessa d’amagat el camp científic Com pot ser que un fenomen social tan estès s’hagi estudiat tan poc Tots els autors estan d’acord a reconèixer la presència universal del joc, el seu lloc massiu a totes les societats, l’entusiasme desbocat que suscita tant en els adults com en els infants Tanmateix, el joc no ha estat objecte d’anàlisis científiques serioses És cert que es destaca la manera en què el joc mobilitza les energies i les passions, es descriuen les manifestacions espectaculars però només s’…
L’escultura gòtica al voltant del 1500
Art gòtic
Els historiadors tendeixen a fixar etiquetes, sovint de forma arbitrària, per classificar els fenòmens Un dels debats més repetits ha estat fixar en quin moment s’acaba l’època medieval i s’inicia el període modern a Catalunya, per a la qual cosa hi ha diferents opcions l’acabament de la Guerra Civil 1472, la Sentència Arbitral de Guadalupe 1486, el descobriment d’Amèrica 1492, el canvi de segle 1500 o la mort de Ferran el Catòlic i la pujada al tron de Carles V 1516 Els esdeveniments polítics van per una banda, però el context artístic, en canvi, evoluciona amb el gust vigent D’aquesta…