Resultats de la cerca

Vida Inicià els estudis musicals amb FA Vallotti a Pàdua, i des del 1739 fou alumne de GB Martini a Bolonya Entre el 1748 i el 1751 fou organista a la catedral de Faenza, i el 1752 fou nomenat director del teatre de la mateixa ciutat, on estrenà la seva primera òpera, Pompeo in Armenia 1752 Dos anys més tard es traslladà a Copenhaguen, on visqué llargs períodes fins el 1775 En aquesta ciutat fou director de la companyia d’òpera italiana Mingotti i, després, mestre de capella de la cort 1755 Durant aquest temps collaborà en la temptativa de crear una òpera en llengua danesa Gram og Signe , ’…

Format amb GBMartini, conreà aviat l’òpera Passà a Copenhaguen 1755, on fou mestre de capella i director del teatre fins el 1775 Havent tornat a Itàlia, l’estrena de Le gelosie villane 1776 el féu cèlebre i obtingué la direcció de la capella de la catedral 1779 Caterina II el cridà a Rússia 1784, on assolí grans èxits i on establí un diapasó unificat per a tots els instruments Morí quan tornava a Itàlia Deixà òperes cèlebres, com Fra i due litiganti il terzo gode 1782, música litúrgica llatina i eslava, música de cambra, etc

Participà en la primera guerra Carlina i es destacà en l’acció de Peracamps, fet que li valgué el títol de comte de Peracamps Home de confiança d’Espartero, fou capità general de València 1838-39 i de Catalunya 1840-42, on reprimí l’alçament popular i participà en el bombardeig de Barcelona desembre del 1842 En caure Espartero 1843, fugí amb ell a Anglaterra Retornà en iniciar-se el Bienni Progressista 1854 i fou president del Tribunal Suprem de Guerra i Marina El seu germà, Juan van Halen y Sarti Cadis 1788 — 1864, també militar, lluità a Gibraltar 1805 i a la Martinica 1806 En 1808-14…

Per les notables aptituds musicals que demostrà ja des de petit, fou enviat a Mòdena a estudiar amb el castrat Caironi, primer, i, després, amb el tenor Albuzzi El 1765 anà a Milà per perfeccionar-se amb GA Fioroni mestre de capella del Duomo i el 1773 debutà a Roma en una òpera de P Anfossi El 1778 interpretà el seu primer paper com a protagonista, al Teatre San Carlo de Nàpols, i a partir d’aquest moment inicià una carrera triomfal a les principals ciutats europees com a especialista en el repertori patètic Del 1788 al 1790 residí a Londres, on obtingué un gran èxit en el paper de soprano…

Passà als Pavía i als Melián

No se sap si era fill de sastre o bé serf de la gleva alliberat a petició del príncep Pot’omkin fos com fos, el príncep mecenes LA Naryš-kin, director de teatre, l’acollí a la seva capella musical Possiblement gràcies a ell pogué estudiar amb G Tartini a Itàlia, tot i que no hi ha proves d’aquest fet Fou alumne de Tito Porta a Sant Petersburg Després, impartí classes de violí a l’Acadèmia de la ciutat, i formà part de l’orquestra de la cort, de la qual esdevingué director pels volts del 1780 El 1784 fou nomenat director dels ballets i el 1785, a instàncies del príncep Pot’omkin,…

Inicià la seva carrera amb obres de caire religiós Gràcies al gran duc Leopold de Toscana pogué perfeccionar els seus estudis amb Giuseppe Sarti El 1780 escriví una òpera, Quinto Fabio , per a la ciutat d’Alessandria Itàlia dos anys més tard esdevingué conegut amb L’Armida abbandonata i Adriano in Siria , òperes en les quals no s’apartà de l’estil napolità, aleshores celebrat a Europa, i que li valgué una invitació per a anar a Londres 1785, on durant un any fou compositor de cort de Jordi III S'establí a París 1786 escriví una cantata — Amphion , 1787— per a la lògia maçònica a…

Ja a l’edat del bronze hi havia instruments, com el lur i el guld , modalitats de trompeta i de corn, respectivament Amb el cristianisme, el repertori litúrgic del cant pla, introduït als s IX-X, s’amplià amb himnes i seqüències del s XII i amb cants populars Folkevisen , conservats encara avui i creats entre els s XIII i XVI La cort de Cristià IV 1588-1648 fou un centre musical on treballaren John Dowland del 1598 al 1606 i nombrosos músics francoflamencs Els músics danesos més notables d’aquest temps són Mads Hak, Melchior Borchgrevinck, Hans Nielsen i Mogens Pedersøn els dos darrers,…

Vida A l’edat de sis anys rebé la primera formació musical de part del seu pare, Bartolomeo Cherubini, que era maestro de cembalo al teatre florentí de la Pergola Posteriorment estudià tècniques de composició amb Bartolomeo Felici i el seu fill Alessandro P Bizzarri i G Castrucci foren altres músics florentins que contribuïren a la seva formació musical Cherubini s’inicià en lde compositor amb obres de gènere religiós, i la seva primera peça fou la Missa in credo en re m per a quatre veus i orquestra, estrenada a Florència el 1773 sota la direcció de Bartolomeo Felici A divuit anys, Cherubini…

Vida A vuit anys d’edat inicià els estudis de violí i viola El 1891 ingressà al Liceo Musicale de Bolonya, on tingué com a mestres F Sarti, C Dall’Olio, LTorchi i G Martucci El 1900 viatjà a Rússia, on fou membre de l’Orquestra del Teatre de Sant Petersburg, en qualitat de violista primer, i on fou alumne de N Rimskij-Korsakov També residí durant una temporada a Berlín, on estudià amb M Bruch Fou professor del Conservatori de Santa Cecília de Roma a partir del 1913 i el 1923 fou nomenat director d’aquest mateix centre Ocupà aquest darrer càrrec fins el 1925, any que l’abandonà…