Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Asbert Satrilla
Història
Cavaller.
De família de cavallers, originària de Vilanova de la Muga, a l’Alt Empordà Heretà béns de Guillem de Vilatenim Fou algutzir reial i donà possessió de Vila-real al comte Enric de Trastàmara 1358 Nomenat governador i reformador de Càller i la Gallura 1362, el seu mandat s’inicià pacíficament Durant una nova rebellió de Marià IV d’Arborea fou assetjat al castell d’Aiguafreda, d’on sortí dificultosament També fou derrotat pels qui assetjaren Càller El rei li donà llicència per a perdonar els crims de les majestats als rebels que tornessin a l’obediència reial Nomenat capità general Berenguer…
comtat de Villasalto
Història
Títol concedit a Sardenya el 1677 a Josep Satrilla i Vico, primer marquès de Villaclara.
Passà al seu fill Joan Baptista Satrilla, primer comte de Villasol
Cúller
Ciutat
Ciutat de la província d’Oristany, a l’illa de Sardenya, Itàlia.
Situada a la costa oriental, entre l’Alguer i Oristany, a 479 m Fou centre del comtat de Cúller , jurisdicció senyorial concedida el 1594 a Àngel de Satrilla i de Sanjust, cavaller de Calatrava El títol passà als Aimeric, comtes de Villamar
Berenguer Carròs i de Ribelles
Història
Primer comte de Quirra.
Fill de Berenguer Carròs El rei Pere III li donà el castell de Quirra 1349, que li fou pres més tard i restituït per la seva actuació en la defensa de les terres de Càller i en lluita contra el comte de Donoratico, a la primeria de la rebellió del jutge d’Arborea En la guerra contra Pere I de Castella prengué part en la defensa de Borja i fou premiat amb l’erecció del comtat de Quirra 1363 Nomenat capità general de Sardenya durant la campanya de 1368-69, tingué llargues dissensions amb Asbert Satrilla, governador de Càller, per qüestions de jurisdicció unes ordinacions reials hi…
Marquet

Armes dels Marquet
Llinatge barceloní de mercaders i de mariners que donà tres vicealmiralls a Catalunya i un a Sardenya, als segles XIII-XIV, i nombrosos consellers i alts càrrecs a la ciutat, fins al segle XVI.
Dues de les seves línies entraren en els rengles de la petita noblesa, mentre que la major part dels altres membres abandonaren també el comerç marítim, principalment amb l’Orient, que havia contribuït a fer llur fortuna, i figuraren entre els ciutadans honrats de Barcelona Un dels primers membres que destacaren fou Bernat , o Bertran , Marquet , que morí el 1257 en una revolta popular contra ell, per motius desconeguts, i que potser fou pare de Jaume Marquet i del vicealmirall Ramon Marquet Fills d’aquest foren Agnès Marquet , que, seduïda per Berenguer de Lacera, provocà tals discòrdies…
la Geltrú
Sector oriental de la ciutat de Vilanova i la Geltrú (Garraf) inclòs en l’antic terme del castell de la Geltrú.
El qual, amb l’església parroquial de Santa Maria de la Geltrú, centra un barri d’aspecte rural, separat de l’antic nucli de Vilanova de Cubelles pel torrent de la Pastera avui, carrer de la Unió L’actual temple és del començament del s XVIII i conserva de l’edifici anterior el retaule barroc de l’altar major 1675 El castell, bastit del s XII al XV, fou restaurat modernament gràcies al mecenatge de Josep Font i Gumà, i el 1956 l’ajuntament el cedí per a museu de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer La Geltrú és esmentada ja el 999 i el 1002 com a vila episcopal sobre el castell…
marquesat de Villaclara
Història
Títol concedit a Sardenya el 1701 a Josep de Satrilla i Vico, comte de Villasalto i cavaller d’Alcántara, natural de Càller.
Vallgornera

Escut dels Vallgornera
Llinatge de cavallers que prengué el nom del domini que exercí damunt el castell de Vallgornera (Alt Empordà).
La seva filiació autèntica comença amb Jaume I de Vallgornera mort vers el 1271, senyor inferior del dit castell, el qual es casà amb Sibilla de Vilallonga, senyora de Vilanova d’Avall, al Rosselló Foren pares de Simó de Vallgornera i de Vilallonga , el fill segon del qual formà la línia dels barons de Vicari i Goderano, a Sicília, i l’hereu Jaume II de Vallgornera i de Blanes mort vers el 1370 continuà la línia primogènita , que prosseguí el seu fill Francesc I de Vallgornera i de Castellbell , el qual heretà del seu germà tercer, Vidal de Vallgornera i de Castellbell mort vers el 1421, les…
Sant Miquel de Freixe (Espolla)
Art romànic
Situació Un aspecte de les ruïnes que resten de l’església, amb un mur interior de la nau, el qual deixa veure l’arrencada de la volta que la cobria i un arc toral F Tur L’església ruïnosa de Sant Miquel de Freixe es troba al sector septentrional del municipi d’Espolla, dins l’antic terme de Baussitges, en plena serralada de l’Albera És vora el mas de Freixe, a la vall de la riera d’aquest nom Mapa 220M781 Situació 31TEG025998 Per arribar a Freixe cal situar-se a la vila d’Espolla, des d’on s’agafa el camí de Baussitges una pista apta només per a certs vehicles, el qual, en direcció a…
Sant Mateu de Vall-llobrega
Art romànic
Situació Vista de l’exterior de l’església de Sant Mateu de Vall-llobrega des de migjorn Al mur hi ha obertes tres finestres F Baltà Les ruïnes de l’església parroquial de Sant Mateu de Vall-llobrega —dita l’Església Vella— són a la capçalera de la vall de la riera de Vall-llobrega, a les Gavarres, en un vessant esglaonat per antigues feixes i en un indret envoltat pel bosc Mapa 334M781 Situació 31TEG105372 De la carretera comarcal C-255 de Palamós a Girona, entre Mont-ras i Palamós, surt, a l’esquerra, el camí asfaltat que porta a Vall-llobrega Un cop arribats al reduït nucli principal del…