Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Castell de Blancafort (Os de Balaguer)
Art romànic
L’antic poble de Blancafort, situat a la banda nord de l’antic terme de Tragó de Noguera, ha desaparegut totalment negat per les aigües de l’embassament de Canelles El lloc i el castell de Blancafort foren conquerits vers l’any 1116 pel vescomte d’Àger Guerau Ponç II de Cabrera —probablement en el mateix moment que es conquerí el castell d’Os de Balaguer— Uns anys més tard, el 1130, el mateix Guerau Ponç feu donació a l’abadia de Sant Pere d’Àger de la meitat del delme del castell de Blancafort i, conjuntament, Ii cedí també un home propi En fou feudatari Ramon Berenguer d’Àger Aquest, en el…
Sant Lluc d’Ulldecona
Art romànic
Els orígens de l’església parroquial de Sant Lluc es remunten al segle XIII És possible que quan l’any 1274 el mestre d’Amposta, Berenguer d’Almenara, donà llicència als habitants d’Ulldecona perquè es poguessin traslladar del castell d’Ulldecona —on hi havia el primitiu nucli de poblament— a la vall, per a formar una nova població, tant l’església de Sant Lluc com el nou nucli d’Ulldecona ja existissin de poc temps abans Fem aquesta afirmació perquè sovint les concessions formals per a la fundació d’un nucli poblacional a l’edat mitjana es feien posteriorment, és a dir, quan la vila o poble…
Santa Maria de Pontils, abans Sant Sadurní
Art romànic
El poble de Pontils és situat a la banda septentrional del terme, a la confluència del Gaià amb la riera de Biure, per la dreta, i el barranc de Sant Magí, per l’esquerra Aquest indret s’originà a l’edat mitjana al voltant del seu castell, del qual hom troba una primera menció documental el 1030 consta que aquest any Guillem de Santa Perpètua vengué als esposos Arnau Odó i Guilla el castell de Montclar, entre les afrontacions territorials del qual s’esmenta el “ kastro Pontilios ” El lloc i el castell foren senyorejats fins al segle XIII pels Alemany, cognomenats a voltes també…
Castell i vilatge de Tudela (Cervera)
Art romànic
Situació Restes de murs de l’antic castell de Tudela, que presideix un ampli sector de ruïnes pertanyents al seu antic vilatge desaparegut EFS El castell, les restes del poble abandonat i l’església de Sant Miquel són al cim de l’extrem d’un serrat que domina una vall lateral de la conca del Sió Mapa 34-14 361 Situació 31TCG583213 Per a arribar-hi cal agafar la carretera de terra que va de Tarroja de Segarra cap a les Oluges A poc més d’1 km de Tarroja, després d’un marge de pedra llarg, surt a mà esquerra una pista que ens porta 1,5 km fins a una casa i als camps que hi ha al peu del turó de…
Terrassola i Lavit
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Penedès, situat a l’extrem septentrional de la plana, a la vall baixa de la riera de Mediona o riu de Bitlles, al límit amb Anoia.
Situació i presentació El municipi de Terrassola i Lavit té una extensió de 23,92 km 2 El terme és format per la unió dels antics termes de Terrassola del Penedès i de Lavit, que fou proposada el 1920 i acceptada el 1921 Limita al N amb els termes de Cabrera d’Anoia i Piera ambdós de la comarca d’Anoia, a l’E amb Sant Sadurní d’Anoia i Subirats, al s amb el Pla del Penedès i Font-rubí i a l’W amb Sant Quintí de Mediona i Sant Pere de Riudebitlles És situat al N de Vilafranca, al límit amb la comarca de l’Anoia Els dos nuclis principals Terrassola i Lavit, actual cap de municipi, són situats…
Castell o el Castellot d’Artesa de Segre
Art romànic
Situació Turó on s’assenten les restes d’aquesta fortalesa que té l’origen en un hisn andalusí J Giralt El castell d’Artesa de Segre, conegut com el Castellot, és situat a l’est del nucli urbà, just a la punta del tossal on avui hi ha el viacrucis d’Artesa Mapa 33-13328 Situació 31TCG387398 Artesa és al peu de la carretera C-l 313, de Lleida a Puigcerdà, a 22 km de Balaguer Per accedir al castell cal prendre el carrer que porta fins als dipòsits municipals i continuar fins dalt la serra, per una pista asfaltada que arriba al cim on s’alça el monument al Sagrat Cor CAT-JGB Història No tenim…
monestir de Poblet
calafellvalo (CC BY-NC-ND 2.0)
Monestir
Monestir cistercenc (Santa Maria de Poblet) del municipi de Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà).
El conjunt monàstic El magnífic conjunt monàstic de Santa Maria de Poblet, edificat dins un ampli procés cronològic, consta de tres recintes El recinte exterior és tancat per una muralla i s’hi accedeix a través de l’anomenada Porta de Prades alberga al seu interior un conjunt d’edificacions de factura gòtica tardana Al segon recinte s’hi accedeix per l’anomenada Porta Daurada, al costat exterior de la qual veiem la capella de Sant Jordi, obra del segle XV un cop traspassada l’esmentada porta, hi ha una plaça on, a més de la bosseria i altres construccions, es troba la capella de Santa…
Ripoll
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Ripollès, a la confluència de les valls del Ter i del Freser.
Situació i presentació El terme municipal de Ripoll adquirí la configuració actual amb l’annexió del terme de la Parròquia de Ripoll el 1975, ja que abans era força reduït, amb només 10,2 km 2 El municipi limita al N amb Ogassa, al NE amb Sant Joan de les Abadesses i Vallfogona de Ripollès, a l’E amb Vidrà Osona, al S amb Santa Maria de Besora Osona i a l’W amb les Llosses i Campdevànol S’estén vers el N fins als contraforts meridionals de la serra de Sant Amanç, vers el SE fins a la serra de Milany i a l’W fins a les serres del Catllar i de Sant Marc El terme és molt muntanyós, amb altituds…
L’empremta dels ordes religiosomilitars
Art gòtic
D’entrada, cal precisar que parlar dels ordes religiosomilitars a Catalunya és parlar dels ordes internacionals del Temple i de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem No creiem que aquí sigui adequat parlar de l’orde de Sant Jordi d’Alfama, fundat el 1201 per Pere el Catòlic per protegir la costa de l’Ebre de la pirateria, perquè, malgrat haver estat l’únic orde català, la seva curta història girà entorn de la conquesta de València En aquest context, és significatiu que, l’any 1400, Sant Jordi d’Alfama fos absorbit per l’orde de Santa Maria de Montesa, creat el 1317 al Regne de València per a…
Senyors i vassalls
Després dels conflictius segles baix-medievals, dels quals els senyors van sortir reforçats, el vincle senyor-vassall marcà encara durant els segles XVI i XVII les relacions socials al camp Els senyors mantingueren les seves prerrogatives socials, conservaren el seu pes en la piràmide feudal i en les institucions del país, però van veure com es feia necessari urbanitzar-se, si volien continuar mantenint aquesta situació La urbanització de la noblesa i l’anada a la cort no representava, però, deixar de banda la renda feudal, la base del seu estatus Per aquesta raó, els senyors, representats en…