Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
server
Branca de server amb les serves madures
© MC
Botànica
Jardineria
Arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, de fins a 20 m d’alt, de fulles imparipinnades amb folíols oblongs serrats, de flors petites amb cinc pètals blancs, reunides en corimbes, i de fruits (les serves) en pom, piriformes.
Propi de l’Europa meridional i central, es fa a la muntanya mitjana i en indrets humits de terra baixa També és conreat com a ornamental i pels fruits, que són comestibles un cop madurats en palla
Francesc Xavier Butinyà i Hospital
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Vida i obra Jesuïta 1854, ensenyà a l’Havana 1859-63 i posteriorment al seminari de Salamanca Tornà a Catalunya, i, preocupat pel desenvolupament personal i social de la dona, fundà a Calella 1875 la congregació de les Serves de Sant Josep, comunitat aprovada el 1900 amb el nom de Filles de Sant Josep, dites popularment butinyanes o josefines Publicà moltes obres religioses, especialment hagiogràfiques, en llengua castellana En català publicà Les migdiades del mes de maig 1871, un llibre pietós destinat als menestrals el drama sobre sant Martirià, La venjança del Martre 1871, i…
,
àcid sòrbic
Química
Àcid monocarboxílic insaturat que ocorre a la natura en les serves verdes.
És un sòlid cristallí incolor, poc soluble en l’aigua i soluble en els solvents orgànics, que es fon a 134°C i bull a 153°C/50 Torr Hom l’obté per trimerització de l’acetaldehid, seguida d’oxidació catalítica de l’aldehid resultant És emprat com a fungicida, com a conservador alimentari i com a intermedi en la fabricació de lubrificants i plastificants
Sagrat Cor de Jesús
Representació del cor de Jesucrist en tant que símbol alhora del seu amor humà i diví.
Amb precedents medievals d’un culte a la ferida del costat de Crist, la devoció al cor de Jesús es desenvolupà ja al s XIII, en les visions de les santes Matilde i Gertrudis Cartoixans, jesuïtes i les religioses de la Visitació intentaren d’estendre aquesta devoció, que rebé l’impuls definitiu a partir de les visions 1673-75 de santa Marguerite-Marie d’Alacoque i de la primera elaboració teològica que en féu Jean Eudes Climent XIII 1765 n'aprovà facultativament el culte, estès després a tota l’Església Catòlica per Pius IX 1856, el divendres després de l’octava de Corpus Entre les pràctiques…
Institut Obrer de Segona Ensenyança
Història
Institució d’ensenyament secundari vigent a la II República Espanyola entre els anys 1936 a 1939.
Fou creat per decret el 23 de desembre de l’any 1936 pel govern presidit per Manuel Azaña, amb l’objectiu de formar obrers amb aptituds per a l’estudi però que havien superat l’edat escolar Els estudis eren finançats amb un sistema de beques que tenia en compte el sou anterior i les persones a càrrec de l’estudiant Mitjançant cursos intensius de dos anys de durada que suplien els set del batxillerat normal, hom pretenia la creació de quadres afins al govern republicà Foren successivament oberts Instituts Obrers a Valencia – el més important -, Sabadell, Barcelona i Madrid Un cinquè institut a…
Felip Ribot
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Fou frare carmelità de l’antiga observança i prestigiós teòleg Tot i que no se sap on estudià, se’l qualificà sempre de magister in sacra pagina o de sacrae theologiae doctor Fou elegit provincial de l’orde el 1379 i fou definidor als capítols generals dels anys 1372 i 1379 Hagué de viure i conviure amb els moments més forts del cisma d’Occident, i si, en un primer moment, seguí l’obediència romana i, com a tal, es feu present al capítol de l’orde del 1385, canvià d’opinió l’any 1387, potser per influència de Joan I i de la decidida opció avinyonesa del rei En el marc de la…
Sant Salvador de Cardell (Fraga)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix avui dia aquest temple abandonat i sense feligresia ECSA - JA Adell Aquesta església és al petit llogaret de Cardell, ara despoblat, que és situat a 255 m d’altitud, a migdia de la carretera N-II, entre Fraga i Candasnos, al costat de l’autopista A-2, a la zona de l’altiplà dels Monegres Mapa 31-16 415 Situació 31TBF663962 Des de Fraga s’arriba a l’indret per la carretera N-II Cal seguir la carretera fins poc abans de la Venta del Rei i prendre un camí en direcció sud que mena al despoblat JBP Història L’actual despoblat de Cardell fou en uns altres temps punt de…
Rotary Club
Sociologia
Associació mundial i apolítica de persones representatives (professionals, alts funcionaris, etc. ) sota l’ideal de servei (He profits most who serves best, ‘en treu més profit el qui millor serveix’) per al millorament de la humanitat.
Fomenta una moral elevada en les professions i els negocis cerca de millorar l’entesa internacional i la pau a través de la solidaritat entre les persones de les diverses categories El primer Rotary Club fou fundat a Chicago per l’advocat Paul P Harrys 1905 Des del 1922 els diversos clubs constitueixen la Rotary International, amb seu central a Evanston Illinois, EUA El nom i l’emblema de la roda dentada alludeixen a la celebració rotativa de les convencions Pot ésser-ne membre tothom qui representi una categoria de treball i l’ingrés és fet per cooptació Fins el 1989 no hi foren admeses les…
Sant Baldiri de Llobregat (Sant Boi de Llobregat)
Art romànic
Situació Vista per la banda del carrer de Sant Pau dels pocs elements romànics que resten de la primitiva església, aixecada sobre estructures d’època romana F Baltà L’església parroquial de Sant Boi és emplaçada a la part alta de la vila, sota el solar de l’antic castell, avui ocupat per un hotel La façana del temple bastida sobre l’obra romànica és la que dona al carrer de la Pau Mapa 36-16420 Situació 31TDF202778 Història La primera parròquia de la vila de Sant Boi va ser construïda al lloc de l’antiga cisterna o dipòsit romà que en els primers segles de l’Imperi proveïa d’aigua la vila La…
Les rosàcies
Rosacies, I. 1 Rosa agrestis, una de les gavarreres més freqüents: a brot florit, de fulles estipulades i folíols estrets i glandulosos (x 0,5); b fruit immatur (x 0,5); c fruit madur, o cinoròdon, tallat al llarg, mostrant els aquenis que conté (x 1). 2 Esbarzer (Rubus ulmifolius).’ a flor tallada longitudinalment, amb nombrosos carpels lliures i estams (x 1); b fruit madur, o móra, compost de nombroses drupetes (x 1). 3 Maduixera (Fragaria vesca): a brot en fruit (x 0,5); b secció longitudinal d’una maduixa, en la qual s’aprecia el voluminós receptacle carnós i els diminuts aquenis que el cobreixen (x 1). 4 Aspecte general de Potentilla neumanniana, de fulles palmatisectes i floretes actinomorfes grogues (x 0,5). 5 Alchemilla alpina, que duu nombrosos glomèruls de floretes gens vistents (x 0,5). 6 Pimpinel·la (Sanguisorba minor), de típiques fulles pinnaticompostes i capítols globosos de floretes anemòfiles (x 0,5). 7 Cirerer de santa Llúcia (Prunus mahaleb): a brot fruitat (x 0,5); b raïm de floretes (x 0,5); c fruit en drupa, tallat longitudinalment (x 1).
Eugeni Sierra
Essent una de les famílies més importants per diversos aspectes, les rosàcies presenten més de 3000 espècies, particularment ben representades a les regions temperades boreals, bé que, en conjunt, viuen a tot el món Moltes són herbes, fins i tot molt menudes, com algunes potentilles pirinenques que no solen fer més de 2 o 3 cm sovintegen els arbusts, de vegades més o menys lianoides, com els rosers, i bastants cops punxents alguns altres són arbres, fins i tot de grans dimensions, com el cirerer o la cervera Duen fulles esparses, simples o compostes —a les formes llenyoses, generalment…