Situació
Aspecte que ofereix avui dia aquest temple abandonat i sense feligresia.
ECSA - J.A. Adell
Aquesta església és al petit llogaret de Cardell, ara despoblat, que és situat a 255 m d’altitud, a migdia de la carretera N-II, entre Fraga i Candasnos, al costat de l’autopista A-2, a la zona de l’altiplà dels Monegres.
Mapa: 31-16 (415). Situació: 31TBF663962.
Des de Fraga s’arriba a l’indret per la carretera N-II. Cal seguir la carretera fins poc abans de la Venta del Rei i prendre un camí en direcció sud que mena al despoblat. (JBP)
Història
L’actual despoblat de Cardell fou en uns altres temps punt de referència obligat de les comunicacions viàries que des d’ací s’endinsaven pels gairebé desèrtics altiplans dels Monegres. Cap al segle I els camins i les carrerades per al bestiar que d’antic passaven per aquest sector, es veieren augmentats i millorats pel famós camí del Diable, que travessava el Cinca per Torralba i que els romans proveïren en el seu itinerari de pous i cisternes. Així nasqueren diversos nuclis com Buriat, Candasnos i el mateix Cardell.
Les notícies que tenim sobre l’església de Sant Salvador són escasses. D’acord amb l’advocació que presenta, no seria gens estrany que servés memòria d’una important acció bèl·lica cristiana en el moment de la conquesta. Dades retrospectives indiquen que el bisbe de Lleida hi tenia una sitja, cosa que fa pensar en un lloc de domini episcopal, o si més no en una església de caràcter parroquial. Hom consigna també que Sant Salvador de Cardell es trobava en el camí principal de la ruta de pelegrinatge a Santiago de Compostel·la. Sembla que en construir-se el pont de Fraga l’itinerari tradicional es desvià bastant més al nord, pel pla de les Menorques, i llavors Sant Salvador de Cardell esdevingué un notable santuari que gaudí de gran fama i devoció entre la gent de la comarca, que hi feien tota mena de processons. (JBP)
Església
Interior de l’església amb la coberta, avui malmesa, sostinguda per uns arcs diafragma acusadament apuntats.
ECSA - J.A. Adell
És un edifici abandonat i destinat els darrers temps a corral, però que conserva íntegra la seva estructura d’una nau. Aquesta és coberta amb embigat de fusta, sobre cinc arcs de diafragma, acusadament apuntats, que evidencien fórmules constructives del segle XIII.
Al segle XVIII, probablement, l’edifici fou capgirat. La porta s’obrí al mur de llevant i es col·locà l’altar en un mur que tanca el primer arc des de ponent. L’extrem de ponent de la nau fou destinat a sagristia, i en el seu interior és perfectament visible el regruix del mur de ponent que suporta el campanar d’espadanya de dos ulls. Al mur sud es conserven dues portes, una amb llinda, que comunica amb la sagristia, i la d’accés primitiu a l’església, en arc de mig punt, de grosses dovelles extradossades per una motllura que forma un guardapols i retorna al salmer de l’arc.
L’element més notable, sens dubte, d’aquest edifici són els murs, construïts amb grossos carreus, perfectament escairats i treballats amb punxó. Aquests procedeixen d’un edifici anterior, avui desconegut, construït amb l’aparell que sant Isidor de Sevilla anomena more gothico i que és propi dels segles VII i VIII a la península Ibèrica. És en aquest moment en què caldria considerar la construcció d’aquest edifici anterior, del qual només hom coneix aquests elements, entre els quals cal destacar un carreu triangular, probablement la llinda d’una petita obertura, que té esculpida una creu grega dins un cercle en baix relleu. De la mateixa manera, R. Pita Mercé hi veu vestigis d’una antiga capella visigòtica o mossàrab precedent de l’actual església. (JAA)
Bibliografia
- Pita, 1972, XXXIII, pàg. 236