Resultats de la cerca

No fermenten glúcids i, si ho fan, els resultats són molt tardans 5, 6 o 7 dies, donen positiu en roig de metil i negatiu en butilenglicol i citrat Té 30 serotips diferents, tots patògens per a l’home L’espècie més perillosa és Shdysenteriae o bacil de Shiga que donà el nom a tot el gènere, causant de la disenteria bacillar, aïllada per primera vegada per Chantemesse i Widal 1888, bé que fou el bacteriòleg japonès Kioski Shiga qui en demostrà el paper etiològic en una epidèmia que el 1896 causà més de vint mil morts

Tenen un pes molecular al voltant de 1 200 i contenen un macrocicle format per set molècules d’aminoàcid Tenen caràcter bàsic, són solubles en l’aigua i formen hidroclorurs solubles en aigua i metanol La més emprada i la menys tòxica és la polimixina-B, activa contra els bacteris gramnegatius, especialment els dels gèneres Shigella i Pseudomonas La polimixina E és anomenada colistina

Viuen adaptats a l’intestí de l’home i de molts animals, i quan viuen en altres medis és per una adaptació posterior No presenten espores Tenen importància sanitària, puix que, per exemple, els gèneres Shigella, Salmonella, Escherichia i Klebsiella són causants de malalties intestinals, com ara la disenteria bacillar, febres tifoides, paratifoides i colitis La transmissió d’aquests bacteris té lloc generalment per l’aigua de consum

Definició La disenteria bacillar o shigeliosi és una malaltia infectivocontagiosa aguda, d’origen bacterià, endèmica en alguns països de clima tropical i present també al nostre medi, que evoluciona amb diarrees poc voluminoses i mucosanguinolents, síndrome febril i dolor abdominal Aquest trastorn, freqüent en nuclis urbans densos i amb higiene deficient, i durant les guerres, sol ésser benigne, però de vegades, sobretot en infants petits i persones d’edat en zones endèmiques, provoca complicacions com ara deshidratació i xoc Causes L’ agent etiològic de la…

Les colitis es divideixen en agudes infeccioses i medicamentoses i cròniques ulcerosa i granulomatosa Les colitis agudes infeccioses poden ésser ocasionades per bacteris o paràsits shigella, Escherichia coli, salmonella, Entamoeba histolytica , etc, per toxines bacterianes estafilococs, còlera, etc o per virus llurs manifestacions clíniques són febre, dolor abdominal i diarrea, a vegades sangonosa llur diagnòstic es realitza mitjançant el cultiu o l’examen en fresc dels excrements Les colitis agudes medicamentoses , originades per l’administració de lincomicina, clindamicina, ampicillina o…

A part les de sang i d’orina, per a la diagnosi etiològica de diverses malalties infeccioses se solliciten mostres d’altres líquids i secrecions orgàniques que, suposadament, pels símptomes i els signes, poden trobar-se infectats Entre aquests líquids i aquestes secrecions, els que més sovint s’analitzen són les secrecions respiratòries, la matèria fecal, el líquid cefalorraquidi i les secrecions que drenen de lesions cutànies o mucoses L’anàlisi de les secrecions respiratòries se sol sollicitar quan hom sospita l’existència d’un procés infecciós en les vies…

Característiques generals dels bacteris És difícil de donar unes característiques generals dels bacteris, per tal com es tracta d’un grup d’organismes extraordinàriament diversificat que, a més, sol ésser definit negativament per aquells caràcters que el separen dels protozous, algues i fongs inferiors microscòpics Això no obstant, hom pot dir que la majoria dels bacteris són formats per un citoplasma granulós mancat de vacúols envoltat per una membrana citoplasmàtica que serveix de suport als enzims respiratoris i als eventuals pigments fotosintetitzadors manquen, doncs, al citoplasma…

Els bacteris es classifiquen en diverses categories taxonòmiques segons una gran varietat de característiques Aquestes característiques inclouen bàsicament criteris morfològics, com la forma, les dimensions i la presència d’elements facultatius tintorials, com per exemple el fet de poder ésser tenyides amb el mètode de tinció Gram —la qual cosa permet la diferenciació de bacteris grampositius i gramnegatius— fisiologies, com el fet de requerir oxigen o no per al seu creixement —cosa que permet de diferenciar respectivament els bacteris aerobis i els anaerobis nutricionals bioquímics, com ara…

Definició Es anomenada èntero-colitis alimentària aguda una inflamació sobtada de l’intestí prim i de l’intestí gros, provocada per diversos microorganismes o per determinades substàncies tòxiques elaborades pels gèrmens, que atenyen el tub digestiu a través de la ingestió d’aliments o aigua contaminats Aquest trastorn és molt freqüent bàsicament, es manifesta amb diarrea, dolor abdominal i, de vegades, amb la presència de moc, pus o sang en les deposicions, febre, esgarrifances i malestar general En molts casos, quan es presenta associat a una gastritis o inflamació…