Resultats de la cerca

Segons Damásio, aquests marcadors somàtics poden proporcionar senyals inconscients que faciliten a l’individu la presa de decisions A nivell neurobiològic això demostra la connexió entre l’escorça prefrontal, regió clau en la presa de decisions, i l’amígdala i altres components del sistema límbic que processen els senyals sensorials

Hom distingeix els punts somàtics imparells o sagitals com la glabella, el gnàtion, l’omfàlion o umbilical, el simfísion, etc dels punts somàtics parells o laterals com l’acròmion, el dactílion, el gònion, el tibial, l’ilioespinal anterior, etc Alguns dels punts somàtics, els situats al crani, són anomenats craniomètrics Els punts somàtics són, llevat dels craniomètrics, molt més fàcilment determinables en l’esquelet que en l’humà viu, en el qual la localització precisa és més difícil, especialment en els casos d’obesitat

Definició Els trastorns psico-somàtics constitueixen una sèrie d’afeccions, generalment localitzades en un sol sistema orgànic, que es caracteritzen per l’existència d’una alteració funcional o anatòmica demostrable, en l’origen de la qual no es pot determinar una causa orgànica clara, i, al contrari, es pensa que diversos factors psicològics hi han tingut un paper causal important El terme psico-somàtic està connectat amb els mots grecs psych , que significa ‘ànima’, i sorna , ‘cos’ Tradicionalment, hom ha emprat aquesta paraula per a fer referència a la relació estreta que hi ha entre els…

Els trastorns psico-somàtics engloben un conjunt de símptomes, alteracions funcionals i malalties orgàniques, en la gènesi i la progressió de les quals hom ha observat una participació significativa de les característiques psicològiques i de l’entorn ambiental de la persona Aquest tipus de trastorns són molt habituals i, segons la intensitat o la durada que presenten, es poden classificar en manifestacions emocionals passatgeres, com els sospirs, les taquicàrdies emocionals o els accessos de singlot, trastorns funcionals més estables, com són la tos neuròtica, les palpitacions o els trastorns…

El plasma germinal dóna origen en cada individu a les cèllules corporals o soma Fou definit en la teoria de Weimann i en oposició al plasma somàtic

Féu importants recerques sobre diferenciació cellular, cultiu de cèllules in vitro , mecanismes genètics i hibridació de cèllules somàtiques Publicà La Culture des Tissues 1932, Nucleocytoplasmatic Relations in Micro-organisms 1953 i Hybridization of Somatic Cells 1972 És considerat pioner de la genètica molecular

Sembla que aquesta qualitat és deguda a un retard evolutiu del desenvolupament somàtic respecte al generatiu, i és influïda tant per l’activitat hormonal com per les condicions ambientals Es presenta en alguns invertebrats, com els tèrmits, la filloxera, i en alguns vertebrats, com els urodels Amblystoma, Necturus i Proteus

La formació de bivalent és un requisit previ per a la reducció del nombre cromosòmic somàtic i per a ña distribució a l’atzar de les parelles aparellades Els bivalents poden ésser homomòrfics d’estructura afí, heteromòrfics d’estructura diferent o parcialment homòlegs, i precèntrics o precoços amb regions centromèriques ja separades a la primera metafase

Fermenta la glucosa, el sorbitol i el mannitol, amb producció d’àcids i gas mai no fermenta la sacarosa, ni la salicina, ni l’adonitol No produeix indol del triptòfan i el resultat de les altres proves IMVIC és roig de metil positiu, butilenglicol negatiu i citrat positiu és a dir, IMVIC -+-+, gelatina negativa i lactosa negativa El gènere comprèn 600 serotips diferents, tots, però, amb les característiques esmentades La classificació més correcta de les salmonelles és basada en la natura de tres antígens somàtic O, flagellar H i capsular K o Vi Aquest gènere comprèn espècies…