Resultats de la cerca

Creix en sorrals i en terrenys salins del litoral mediterrani

Als sorrals compactats i poc o molt salabrosos del litoral apareix a la primavera en grans quantitats el petit Triglochin bulbosa subspècie barrelieri , que passa fàcilment desapercebut, ja que és una planta poc vistosa i dura pocs dies Tanmateix, és fàcil de reconèixer per les infructescències espiciformes, de fruits cilíndrics i acabats en tres puntes triglochin vol dir tres puntes Ramon M Masalles Aquesta petita família comprèn una dotzena d’espècies herbàcies menudes, anuals o més sovint perennes, que es fan als terrenys impregnats d’aigua de les zones temperades i fredes…

Les espècies més importants del gènere Lacerta són la sargantana àgil, la comuna, la comuna meridional, la muntanyenca, la vivípara, la balear i la de les Pitiüses La sargantana àgil Lagilis , d’uns 20 cm de llargada, té una coloració molt característica, amb una banda dorsal grisa al llarg de tot el cos, voltada a banda i banda per taques fosques amb orles de color blanc o crem, i els costats són d’un color verd lluent en els mascles i gris o terrós en les femelles habita als Pirineus La sargantana comuna septentrional Lmuralis , d’uns 18-20 cm, és, juntament amb la sargantana comuna…

Segueix l’Ebre de prop, llevat del tram de Roquetes, fins a Amposta, d’on, a la sortida, havia d’alimentar el canal de navegació a Sant Carles de la Ràpita, avui reduït a séquia Segueix riu avall fins a l’illa de Buda, on arriba mitjançant un sifó canal de Buda Inaugurat el primer tram el 1857, a fi de fornir d’aigua el canal de navegació, el 1861 ja fou emprat per al regadiu, amb una dotació de 25 m 3 /s i uns 60 km de llarg, la meitat dels quals ja han estat revestits 1985 dins del projecte global de revestir enterament els dos canals principals el de la dreta i el de l’esquerra i 85 km més…

El xatrac menut Sterna albifrons , molt més petit que la resta de xatracs fins a 24 cm, s’identifica fàcilment per les seves dimensions i, en el període estiuenc, per la taca blanca del front, ben visible en aquest exemplar, aclofat damunt dels ous, fotografiat al delta de l’Ebre Noteu, també, el color groc del bec, que es fa negre a la punta Anna Motis El xatrac menut és una espècie estival present al llarg del litoral dels Països Catalans, concentrada localment en colònies, que s’observa escassament en migració i de la qual alguns hiverns resten individus isolats al delta de l’Ebre i en…

El corriol petit Charadrius dubius és un actiu trescador de sorrals i codolars, en llocs aigualosos Es tracta d’un ocell menut entorn de 15 cm, ben marró del mantell i de pit i amb un collar negre, com s’aprecia en aquest exemplar del Salobrar de Campos Mallorca Jordi Muntaner Malgrat la manca d’informació sobre la totalitat de la població nidificadora als Països Catalans, pot estimar-se que la componen un mínim de 250 a 300 parelles reproductores, distribuïdes de la manera següent 70-80 al Rosselló i el Vallespir, 100-130 a Catalunya i al voltant de 40-50 a les Illes, a més de…

És unida a la conca de París pel llindar de Poitou i al Llenguadoc mediterrani pel llindar de Naurosa A l’àrea del nord les calcàries del Lias superior i del dogger formen altiplans que en alguns punts donen relleus càrstics els estrats del Juràssic i del Cretaci que s’estenen pel Charente i el Poitou són bastant margosos, però donen punts de bastant d’altura, formen una costa de penya-segats i continuen a les illes de l’Atlàntic Al SE, l’àrea del Perigord és formada per calcàries del Juràssic i Cretaci que també donen relleus càrstics molt intensos Carcí i que en part són cobertes per sorres…

Un aspecte dels saladars de Villena, amb la sal que aflora a terra en època de secada Rafael Paulo Les salines i els saladars de Villena 217, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Aquests dos espais marjalencs d’origen endorreic se situen a ponent del riu Vinalopó, en les proximitats de les poblacions que els donen nom La seva extensió en el passat —425 i 750 ha respectivament— pot considerar-se que fou relativament gran si tenim en compte les dimensions de les conques i els recursos hídrics del territori Avui, però, la major part ha estat dessecada, per obres de drenatge i…

Les platges properes a la desembocadura del tec acullen una petita població de corriol camanegre Charadrius alexandrinus Michel Cambrony El Mas Larrier 21, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià La Reserva Natural de Mas Larrier és una petita àrea protegida 145 ha, creada l’any 1984 al voltant de la desembocadura del Tec, al sud del Rosselló Té una forma triangular, i s’estén entre la mar i la carretera D-81, que uneix els nuclis turístics de la platja d’Argelers i la platja de Sant Cebrià L’àrea mostra una notable diversitat, encara que tots els medis han sofert…

Les platges de Yorredembarra conserven algunes mostres dels aiguamolls i les zones dunars que s’estenien al llarg del litoral del Camp de Tarragona i el Baix Penedès Xavier Jiménez El litoral de Torredembarra 27, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià El tram de costa situat a l’oest del Garraf, entre Vilanova i la Geltrú i Torredembarra, és format bàsicament per platges baixes sorrenques Es tracta d’una zona que, en els darrers temps, ha patit fortament la proliferació caòtica d’urbanitzacions arran de mar Així i tot, alguns sorrals i salobrars han…