El corriol petit (Charadrius dubius) és un actiu trescador de sorrals i codolars, en llocs aigualosos. Es tracta d’un ocell menut (entorn de 15 cm), ben marró del mantell i de pit i amb un collar negre, com s’aprecia en aquest exemplar del Salobrar de Campos (Mallorca).
Jordi Muntaner.
Malgrat la manca d’informació sobre la totalitat de la població nidificadora als Països Catalans, pot estimar-se que la componen un mínim de 250 a 300 parelles reproductores, distribuïdes de la manera següent: 70-80 al Rosselló i el Vallespir, 100-130 a Catalunya i al voltant de 40-50 a les Illes, a més de les que crien al País Valencià, que poden estimar-se entre 40 i 80, com a mínim.
Aquest corriol es troba regularment com a nidificador al Rosselló i el Vallespir, on ocupa les vores dels cursos baixos dels rius i els voltants dels pantans de Raó i de Canta-rana. Solament nidifica a Catalunya, on ho fa també a la vora dels rius, molt especialment en els cursos baixos i lents, a les riberes seques de marjals, llacunes, tolls, basses de regatge, salines i salobrars, tant litorals com interiors; hi ha petits nuclis a la zona més continental de la Depressió Central prop de cursos o masses d’aigua, i a la Cerdanya, entre d’altres. Al País Valencià nidifica com a mínim a Cabanes (Plana Alta), a la desembocadura del Millars i al Saler; la reproducció al voltant de les zones humides del migjorn no ha pogut confirmar-se, mentre que és segura en salobrars interiors de l’Alt Vinalopó. A les Balears nidifica a les quatre illes grans, on ocupa els sorrals de platges i cales, les desembocadures de torrenteres i salobrars i salines. No ha de sorprendre la forta disminució generalitzada patida per aquest corriol, conseqüència de la urbanització de la costa arenosa i també de la canalització dels cursos d’aigua, i molt especialment a les desembocadures.
Àrea de nidificació del corriol petit (Charadrius dubius) als Països Catalans.
Carto-tec, original dels autors.
El corriol menut és un ocell bàsicament migrant i estival a tots els Països Catalans. En migració primaveral, els primers ocells apareixen el març, principalment a mitjan mes, el pas es perllonga fins al maig, i ateny la més gran intensitat entre el final de març i mitjan abril. La migració autumnal és més dilatada, ja que es produeix entre el juliol i l’octubre. Ambdós passos es barregen amb la presència dels nostres ocells reproductors, ja que les primeres postes poden tenir lloc el març i les darreres el juliol, i fins i tot, l’agost (un niu amb ous al Salobrar de Campos, Mallorca, el 12.8.74), si bé és possible que es tracti de segones postes i, a més, de reposició, ja que l’època normal de cria és entre l’abril i el juliol. Hom pot veure hivernants, que es presenten de forma irregular i són força escassos, com ha estat detectat al delta de l’Ebre (un exemplar els mesos de gener del 1973, 1975 i 1979) i a Menorca (un exemplar el gener de 1979, 5 exemplars l’any 1983 i 1 exemplar l’any 1984).