Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
convenció de Fischer

Convenció de Fischer
©
Química
Conveni mitjançant el qual hom representa l’àtom de carboni de manera que les seves valències vagin dirigides cap al darrere (línia de punts), mentre que les valències dels altres substituents van cap al davant (línia gruixuda).
Cal que la funció més oxidada resti a la part superior de la fórmula projectada Atesa l’estructura tetraèdrica de l’àtom de carboni, hi pot haver distintes configuracions d’un mateix compost estereoisomeria d’aquí ve que la convenció de Fischer estableixi un criteri per tal de representar diverses configuracions en un pla Aquestes fórmules de projecció de Fischer no representen fórmules planes, sinó que són la projecció plana d’una fórmula tridimensional Només són vàlides en el pla en què han estat projectades, és a dir, hom no les pot aixecar d’aquest pla Un intercanvi de dos grups …
regla de Markovnikov
Química
Regla segons la qual en l’addició d’un halur d’hidrogen a un doble enllaç no simètric l’hidrogen de l’halur s’addiciona sobre el carboni que conté més àtoms d’hidrogen.
Aquesta regla val per a les substàncies del tipus X-Y quan hi ha una clara diferència electrofílica entre X i Y com, per exemple, HO-Br, perquè hi ha substituents de l’alquè més electroatraients que l’hidrogen, que poden produir addicions oposades els quals substituents són anomenats anti-Markovnikov
hidrocarbur benzènic
Química
Hidrocarbur estructuralment derivat del benzè per substitució d’un hidrogen o d’uns quants per grups hidrocarbonats.
Els hidrocarburs benzènics mantenen l’estabilitat especial que comporta l’anell benzènic sèrie aromàtica L’hidrocarbur benzènic, llevat del cas en què posseeix un nom trivial toluè, xilè, mesitilè, estirè, cumè i cimè, és anomenat, segons el grup hidrocarbonat, com un derivat alquil, alquenil, alquinil, o arilbenzè La posició dels grups substituents, quan n'hi ha més d’un, és precisada per xifres, i hom pot emprar, quan els substituents són només dos, els prefixos o- orto , m- meta i p- para en lloc d’1,2-, 1,3- i 1,4-, respectivament
reacció de Wittig
Química
Procediment sintètic, introduït per G. Wittig l’any 1954, per a la transformació d’un aldehid o una cetona en una olefina de més àtoms de carboni, que ha assolit actualment una importància preponderant en la síntesi orgànica.
Consisteix en la conversió d’una sal de fosfoni en un fosforà, atac nucleofílic d’aquest sobre el compost carbonílic i posterior evolució de l’intermedi quadricèntric així format, d’acord amb l’esquema Atesa la natura dels substituents de l’àtom de carboni unit directament al fòsfor, els ilurs de fosfoni tautòmers dels fosforans poden ésser classificats en estables quan suporten substituents que atreuen electrons, com és ara cianocarbonil o alcoxicarbonil i en inestables Pel que fa a l’estereoquímica de la reacció, els ilurs estables condueixen a la formació…
reacció de Stephen
Química
Procediment sintètic, introduït l’any 1925, per a la preparació d’aldehids aromàtics i alifàtics mitjançant la reducció dels corresponents nitrils amb l’ió Sn2+ en medi clorhídric, i posterior hidròlisi de l’aldimina intermèdia.
Segueix amb l’esquema Transcorre generalment amb bons rendiments, però és afectada per la presència de substituents voluminosos pròxims al grup nitril
dienòfil
Química
Compost que és addicionat al diè en la reacció de Diels-Alder
.
Els dienòfils generalment són alquens amb substituents electroatraients -COOH, -COR,-C≡N, etc, com és el cas del tetracianoetilè, el crotonaldehid, l’àcid cinàmic, l’anhídrid maleic, el maleat de dimetil, etc
desactivant
Química
Dit de cadascun dels grups que, introduïts en una molècula, en disminueixen la reactivitat per un cert tipus de reaccions.
En particular, en els sistemes aromàtics, dit dels substituents, com els halògens o els grups ciano o nitro, que disminueixen la densitat electrònica π en el nucli i, per tant, la reactivitat envers els reactius electròfils
sèrie aromàtica
Química
Conjunt dels composts orgànics que deriven dels hidrocarburs cíclics que contenen un o més nuclis benzènics.
Les característiques essencials d’un compost aromàtic són l’estabilitat de l’esquelet de carbonis del nucli benzènic, la deslocalització dels seus enllaços dobles i el predomini de les reaccions de substitució Les substitucions en els composts aromàtics poden ésser homolítiques arilació o heterolítiques nucleofíliques o electrofíliques Les nucleofíliques, a partir d’halurs d’aril o d’arilsulfonats, són emprades per a obtenir fenols però requereixen, en general, condicions dràstiques La reactivitat augmenta considerablement en presència de substituents acceptants d’electrons tals com els grups…
reacció de substitució
Química
Tipus general de reacció orgànica en la qual un àtom o un grup, tant en forma aniònica com catiònica, s’integra en un compost orgànic.
Té lloc mitjançant l’establiment d’un enllaç covalent amb un àtom de carboni, desplaçant d’aquest un altre àtom o grup La racionalització de les reaccions de substitució fou iniciada en el decenni 1940-50 amb els treballs de CK Ingold, el qual les classificà en reaccions de substitució nucleofílica i reaccions de substitució electrofílica, atès el caràcter electrònic del reactiu Les reaccions de substitució nucleofílica ocorren finalment sobre àtoms de carboni saturats n’és un exemple característic la transformació d’un halogenur d’alquil en un alcohol, d’acord amb l’esquema HO - +R-Hal →R-…
substitució exemplar
Dret català
Substitució legal per part dels ascendents, en la facultat de testar, d’una persona amb incapacitat mental per a fer-ho, per tal que ho facin a favor dels descendents d’aquesta.
En llur defecte, recau en els descendents dels substituents i, encara, a manca d’uns i altres, en qualsevol persona capaç per a succeir La substitució s’ha de fer abans o després de la declaració judicial d’incapacitat mental del causant, però en tot cas en vida d’aquest