Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
crespell
Pastisseria
Pasta dolça ondada, dentada o rugosa.
La forma i la composició de la qual varien segons les regions coca de pasta adobada, molt esponjosa, feta de farina, ous i sucre Camp de Tarragona, Garrotxa, sovint fregida amb molt d’oli Ribagorça mena de bunyol de farina i oli Vallès, Priorat i, també de flor de carbassera empanada Baix Empordà petita coca de farina amb saïm o oli i, a vegades, amb ous, llet o suc de taronja, ensucrada i amb puntes o tavelles a la vorera Menorca, Mallorca
factors del rendiment
Agronomia
Parts d’una planta que contribueixen directament al seu rendiment, es caracteritzen per compondre’s seqüencialment al llarg del temps.
La seva determinació permet conèixer com s’ha desenvolupat el conreu Així, per exemple, en el conreu del blat els factors de rendiment són el nombre de mates per unitat de superfície, el nombre d’espigues per planta, el nombre de grans per espiga i la massa dels grans El producte de les mitjanes dels tres primers factors esmentats dóna el nombre mitjà de grans per unitat de superfície I el producte de la mitjana del nombre de grans per superfície i la massa mitjana dels grans dóna el rendiment mitjà d’un camp de blat Existeix una certa plasticitat entre els factors del rendiment Així, un…
ruixa
Indumentària
Tira de roba generalment fina, com el tul, plegada i cosida a petites tavelles, que serveix per a adornar capells, vestits o altres peces.
Utilitzada especialment en indumentària femenina
avellaneta
Agronomia
Varietat de mongetera d’emparrar de gran producció de tavelles verdes, curtes i lleugerament corbades, de secció el.líptica, amb 4-6 granes de mida mitjana arrodonides i moradenques.
volant
Banda de roba prisada, arrufada amb tavelles, que, solament cosida o clavada per la vora superior, serveix d’adorn a un vestit, una cortina o qualsevol complement de la casa.
Les fabàcies o papilionàcies
El lot Lotus corniculatus és una papilionàcia comuna als prats i a certs matollars, a bona part del país Les seves tiges terminen en grupets de poques flors i fa fulles trifoliades, cadascuna amb dues estípules de morfologia semblant a la dels folíols Enric Curto La família de les papilionàcies és una de les més importants a escala mundial, tant pel nombre d’espècies que la formen més de 12 000, repartides en uns 450 gèneres com pel protagonisme que tenen moltes en certs paisatges vegetals, com també per la intensa utilització agrícola de què són objecte, ultrapassades només en…
La industrialització. Moda, indústria i artesania
El segle XIX va ser el moment del canvi del concepte de moda cortesana existent fins llavors a un nou concepte de moda, del qual avui s’és deutor La moda va canviar i estava més a l’abast d’un públic més ampli, tant a causa dels avenços tècnics de la producció tèxtil —conseqüència de la Revolució Industrial—, que permetien de fabricar molts metres de tela que s’havien de vendre, com a causa dels canvis polítics i sociològics —conseqüència de la Revolució Francesa—, que van fer pujar al poder la burgesia i, per tant, van introduir una nova clientela La nova elit volia una moda especial per a…
Vil·les amb mosaics entre els rius Segre i Cinca (la Noguera i l’Urgell)
Entre els segles IV i VI funcionaven a les comarques lleidatanes, entre els rius Segre i Cinca, un seguit de villes romanes ornades d’esplèndids mosaics de paviment, que testimonien la riquesa i cultura dels seus amos Tret del cas del Romeral, la major part d’aquestes villes foren localitzades en el curs de prospeccions, per la qual cosa ignorem l’evolució i la cronologia precises a què pertanyen els mosaics Per això cal comparar les seves composicions i motius amb d’altres de millor datats, que ens mostren els gustos i les tendències de l’època L’inventari que segueix és només una mostra, de…
El final del domini romà a la Tarraconense i la seva incorporació al regne visigòtic
Vista aèria del sector corresponent a l’antiga ciutat romana de Bàrcino, on fou assassinat el rei visigot Ataülf J Todó L’etapa històrica de la presència i establiment del poble got a Catalunya s’ha de veure amb una perspectiva romana concreta Un primer i curtíssim moment —gairebé una anècdota cortesana— que no creiem que tingués cap transcendència en la població, ni demogràficament ni de canvi en les estructures socioeconòmiques, fou la presència de la cort d’Ataülf a Barcelona l’any 415 La conquesta i incorporació del vell conventus a l’àrea de domini visigòtic no es farà fins a Euric, l’…
Els boscos caducifolis monsònics
El concepte de bosc monsònic En diverses regions tropicals de pluges abundoses, però amb un règim estacional, es troben boscos densos, amb un cobricel de capçades pràcticament tan continu com el de la selva plujosa Certament no són ben bé iguals les dimensions dels arbres més alts no són tan gegantines, moltes espècies —més nombroses com més llarga és la estació seca— perden la fulla durant els mesos d’eixut Tot això no obstant, quan arriben les pluges, l’interior del bosc pot ser tan luxuriant com el de les selves plujoses de latituds més equatorials Són els boscos monsònics, sotmesos al…