Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
terpenoide
Química
Denominació genèrica que inclou els terpens i llurs derivats funcionalitzats d’ocurrència natural.
Hom els sol classificar, anàlogament als terpens, en hemiterpenoides, monoterpenoides, sesquiterpenoides, etc, d’acord amb el nombre d’àtoms de carboni de llurs estructures Presenten, en conjunt, una gran varietat d’estructures i grups funcionals, però els més comuns són els oxigenats alcohol, èter, cetona, aldehid, àcid, etc La repetitivitat de les unitats isoprèniques en les estructures dels terpenoides fou observada per OWallach l’any 1887 Posteriorment, l’any 1925, CKIngold observà que les unitats isoprèniques dels terpenoides són unides entre elles mitjançant unions cap-cua…
camamilla americana

Camamilla americana
Paul Venter (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de fins a 1 m d’alçada, erecta, amb fulles imparipinnades, de folíols serrats i flors grogues reunides en capítols amb involucre cilindroide, allargat i glandulós.
Desprenen una aroma forta, poc agradable, a causa de llur contingut en terpens diversos ocimè i altres essències, que en fan una planta de propietats antifúngiques, antisèptiques i insecticides
Otto Wallach
Química
Químic alemany.
Estudià amb Wöhler i Hofmann i fou ajudant de Kekulé Investigà els composts aromàtics, els azo i diazo, els que contenen carboni asimètric, els terpens i llur importància en les vitamines i hormones El 1910 rebé el premi Nobel de química
carà
Química
Terpè bicíclic saturat.
Pot ésser considerat el compost fonamental del qual deriven estructuralment tots els terpens de la sèrie dita del carà L’únic hidrocarbur d’aquesta sèrie que hom troba en la natura és el 3 carè, present en l’essència de trementina índia
Leopold Ružička
Química
Químic croat.
Estudià a Karlsruhe i a Basilea, i fou professor de química orgànica a Zuric des del 1929 Féu recerques en síntesis orgàniques polimetilens i terpens i en hormones, com la testosterona El 1939 rebé el premi Nobel de química, juntament amb AButenandt
àcid mevalònic
Bioquímica
Metabòlit intermediari de la biosíntesi dels composts isoprenoides.
És sintetitzat per condensació de tres molècules d’acetilcoenzim A Mitjançant diferents reaccions metabòliques, l’àcid mevalònic forneix la unitat estructural de l’isoprè a les diverses classes de terpens i derivats, com els carotenoides , el tocoferol , la ubiquinona , el cautxú , i l' esqualè
fitoquímic
Química
Qualsevol de les substàncies químiques que es formen en el metabolisme secundari de les plantes.
Són les responsables del color i les propietats organolèptiques dels vegetals, i també tenen una funció de defensa Pertanyen als grups dels terpens, fenols, tiols i liganans Més comunament, el terme es fa servir per a designar aquelles substàncies químiques vegetals que tenen activitat biològica Sovint acompanyen els aliments vegetals sense ser nutrients Es prenen amb aliments, diferents preparats de plantes medicinals o complements alimentosos
Henry Edward Armstrong
Química
Químic anglès.
Estudià al Royal College of Sciences de Londres i a Leipzig amb Adolf Wilhelm Hermann Kolbe Professor de química al Medical College of Saint Bartholomew's Hospital de Londres Fou membre de la Royal Society 1876, la qual li atorgà la medalla Davy 1911 Com a investigador treballà sobre terpens i sobre derivats del naftalè És conegut especialment pels estudis sobre l’ensenyament de la química, en els quals propugnà un mètode heurístic a base de treball de laboratori
prenol
Química
Alcohol natural, un dels terpens més simples.
És un oli clar, incolor que és bastant soluble en aigua i miscible amb els dissolvents orgànics més comuns És un intermediari clau per a la producció d’una àmplia gamma de productes químics aromàtics artificials i productes farmacèutics Té una olor afruitada i es produeix naturalment en cítrics, groselles, nabius, raïm, gerds, tomàquets, pa blanc, oli de llúpol, cafè, mores i fruita de la passió També designa qualsevol dels alcohols de fórmula general H–CH 2 CCH 3 =CHCH 2 n OH en la qual l’esquelet carbonat està format per una o més unitats d’isoprè el precursor biogenètic dels isoprenoides
polarimetria
Química
Mesura de la rotació del pla de vibració de la llum polaritzada quan aquesta travessa un medi que conté una substància òpticament activa (activitat òptica), generalment en dissolució.
El valor de l’angle de rotació depèn de la natura de l’espècie òpticament activa, de la longitud d’ona de la llum emprada i de la llargada de líquid que travessen els raigs D’acord amb el signe de la rotació, les substàncies són classificades en dextrogires i levogires Hom efectua les mesures polarimètriques mitjançant el polarímetre La polarimetria, que troba una gran aplicació en la indústria dels sucres, és emprada com a mètode de control de qualitat en els diversos estadis del procés de refinatge i en la determinació de sucres en els productes que els contenen sacarimetria És també…