Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
Terenci Thos i Codina
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Doctor en dret Participà des de molt aviat en els jocs florals de Barcelona en fou mantenidor el 1863 i nomenat mestre en gai saber el 1887 Des del 1876 fou catedràtic d’economia política a l’escola d’enginyers i diputat provincial per Mataró del 1877 al 1880 Recollí a Lo llibre de la infantesa 1866 una collecció de rondalles de caire popular La majoria de les seves poesies resten disperses en diverses publicacions Lo Gai Saber , Calendari Català i revistes de Mataró només foren recollides en part a Lectura Popular És autor també d’una traducció al català del Tractat de la imitació de Crist…
Silví Thos i Codina
© Fototeca.cat
Geologia
Literatura catalana
Geòleg i poeta.
Germà de Terenci Enginyer de mines, presidí el Congrés Internacional d’Enginyeria de Barcelona 1888 Fou president de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona 1895-1904, des d’on impulsà la construcció de l’observatori astronòmic i meteorològic del Tibidabo, gràcies al finançament de Camil Fabra Presidí l’Institut Nacional de Sant Isidre, la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País i la secció del Consell de Mineria Fou membre de moltes altres corporacions, cap superior d’administració civil, cavaller de la Gran Creu d’Isabel la Catòlica i inspector general jubilat del Cos…
Terenci Thos i Codina
Literatura catalana
Poeta i narrador.
Vida i obra Es doctorà en dret i feu estudis de lletres, i des del 1876, fou catedràtic d’economia política a l’Escola d’Enginyers Com a diputat provincial, tingué la iniciativa, frustrada, de demanar la creació d’una càtedra pública de llengua i literatura catalana i provençal, el 1880 Participà des de molt aviat als Jocs Florals de Barcelona, dels quals fou un concurrent assidu hi obtingué el títol de mestre en gai saber guanyà l’englantina el 1864 i el 1886, i la viola, el 1887, hi fou premiat amb cinc accèssits i un premi extraordinari, i el 1863 en fou mantenidor La majoria de les seves…
Silví Thos i Codina
Literatura catalana
Poeta.
Enginyer de mines, fou membre de diverses acadèmies i corporacions científiques Collaborà assíduament en el Diario de Barcelona amb articles de divulgació científica que signava Roger de Flor , i publicà nombroses obres professionals i el llibre de viatges De Comillas a París agosto a octubre de 1889 1890 Participà als Jocs Florals de Barcelona, en què fou premiat ja el 1860 amb la flor natural per la composició Amor és vida , i, posteriorment, fent ús una vegada del pseudònim Ermengol de Montsec , amb diversos accèssits El 1866 en fou mantenidor Inserí poemes seus en diferents antologies de…
Darios II de Pèrsia
Història
Rei de Pèrsia (424-405 aC).
Pujà al tron després d’haver assassinat el seu germà Sogdià Monarca abúlic, es mantingué allunyat dels afers grecs fins a la derrota d’Atenes a Siracusa 413 Signà, aleshores, una aliança amb Esparta, i ordenà als dos sàtrapes d’Àsia Menor, Tisafernes i Farnabaces, que ataquessin les colònies d’Atenes
agència de viatges
Turisme i lleure
Empresa dedicada a proveir els seus clients amb serveis com ara allotjament, transport, guies, entreteniment, etc, en un viatge de lleure.
Aquests serveis poden contractar-se individualment o collectivament Les agències de viatges sorgiren al s XIX a partir de l’aparició i de l’extensió del ferrocarril, amb l’increment dels viatges collectius L’agència de viatges més antiga és la Thos Cook & Son, fundada a Anglaterra el 1841 El 1876 fou creada a Brusselles la Compagnie Internationale des Wagons-lits et des Grands Express Européens, que el 1923 es fusionà amb la Thos Cook & Son i formà la més important organització de viatges del món, coneguda pel nom de Wagons-Lits Cook, amb una xarxa d’agències…
Imitació de Crist
Obra mestra de la literatura espiritual de l’edat mitjana, atribuïda a diferents autors (Joan Gerson, Geert Groote), bé que la paternitat de Tomàs de Kempis és la més ben fonamentada.
És dividida en quatre llibres, que en realitat són quatre tractats diferents, segons que es desprèn de la tradició manuscrita, de la manca d’un títol original comú i de les diferències de vocabulari, d’estil i de contingut Nascut dins l’ambient de la Devotio Moderna, en constitueix el fruit més exquisit La profunditat de la doctrina, la unció amb què és exposada, la simplicitat del llenguatge i la bellesa de l’estil —concís, sentenciós i sovint rítmic— són les qualitats que majorment han contribuït a l’acceptació universal de l’opuscle i a la influència que ha exercit, atestades pels set-…
Normes ortogràfiques
Conjunt de 24 regles promulgades per l’Institut d'Estudis Catalans pel gener del 1913, amb les quals hom posà fi a l’anarquia ortogràfica, dominant en els Països Catalans des de feia molts decennis.
Antecedents Els gramàtics que fins aleshores s’havien ocupat de la llengua catalana —com PBallot , M Pers i Ramona , P Estorch i Siqués , M Milà i Fontanals , T Thos i Codina , A de Bofarull , A Blanch , J Nonell , M Grandia — ni les institucions que semblava que haurien hagut d’aconseguir-ho —com l' Acadèmia de Bones Lletres o els Jocs Florals de Barcelona , no havien sabut o no havien pogut superar les discordàncies ni arribar a acords durables ni prou consistents Una de les tasques assignades a la Secció Filològica de l’Institut, en ésser fundada aquesta 1911 fou —al costat de…
De l'adob natural a l'adob químic
Els vegetals xuclen de la terra una sèrie d’elements químics que són necessaris per al seu creixement Que el cultiu empobreix la terra és una cosa sabuda des de fa molts segles El sistema tradicional per a regenerar la terra eren els adobs naturals o orgànics, en forma de fems, aigües fecals, restes vegetals, cendres, etc Europa conegué un nou fertilitzant o adob natural en la primera meitat del segle XIX el guano, un material procedent, sobretot, del Perú, format per excrements i cadàvers d’ocells marins El primer carregament de guano arribà a Catalunya el 1844, nou anys més tard del primer…