Resultats de la cerca

En són signes externs, o fisiològics, l’enrojolament, la suor de mans, el quequeig transitori, el desordre motriu, les ganes d’orinar, etc en són conseqüències psicològiques la introversió, l’aïllament, els sentiments d’inferioritat, etc

Vida i obra De nom joglaresc, només se’n conserva una cançó amorosa, Un dolz dezirs amoros , que desenvolupa el tema de la timidesa de l’enamorat Bibliografia Sanchis Sivera, J 1930 “Un libro de teología escrito en valenciano” Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos , XXXIV

Divulgador de la psicologia, sovint amb projecció collectiva, dels seus treballs cal destacar Esperit de set-ciències 1959, Del poble català Buenos Aires, 1962, signat P Bauló, Orígens del caràcter 1963, Sentit polític dels catalans 1964, Seny no és timidesa 1965, Un mercat per al senyor Esteve 1966, Propaganda totalitària 1968, Tarannà Lerroux 1972, L’evolució del caràcter català 1976 i Pensar en català 1983

Divulgador de la psicologia, creador i teoritzador de la psicoestètica com a ciència d’autoconeixement i afirmació personal i nacional, autor de més de vint-i-cinc títols, entre els seus treballs cal destacar Del Poble Català 1953, Esperit de set-ciències 1959, Orígens del caràcter 1963, Sentit polític dels catalans 1964, Seny no és timidesa 1965, Un mercat per al senyor Esteve 1966, Propaganda totalitària 1968, Lluita entre generacions 1969, Tarannà Lerroux 1972, L’evolució del caràcter català 1976 i Pensar en català 1983 Pòstumament ha aparegut El culte a lamediocritat 1996, en collaboració…

Es tracta d’un conjunt d’habilitats i estratègies sociocognitives que la persona fa servir en la seva interacció social El Pla d’acció de la Comissió Europea 2002 considera la competència social com una de les competències bàsiques El projecte DeSeCo de l’OCDE defineix una competència com l’habilitat de complir les exigències complexes amb èxit mitjançant la mobilització dels prerequisits psicosocials En aquest projecte, la competència social és la que permet la interacció dins d’uns grups socialment heterogenis, la interacció amb “l’altre” diferent La competència social fa que el subjecte…

Es formà, probablement, a Girona amb l’arquitecte i escultor Pere Morei Hom li atribueix el sepulcre del bisbe Bertran de Mont-rodon ~1384 de la seu gironina, que mostra un avenç tècnic considerable quant al tractament naturalista del rostre de la figura jacent i a la geometrització de les formes a la manera flamenca, característiques que en les seves obres documentades alternà amb la fórmula idealitzada peculiar del gòtic francès Realitzà la major part de la seva obra coneguda a Barcelona, on consta com a ciutadà en gairebé tots els documents Després de viatjar a Flandes per tal de…

Durant molt de temps el seu nom fou desconegut i li era aplicat el de Mestre de Guimerà pel retaule que hi pintà 1402-12 A part aquest retaule Museu Episcopal de Vic, pintà el de Cervera, la taula central del qual és al Museu d’Art de Catalunya La seva activitat es concentrà a Tarragona, Tàrrega 1421 i Montblanc 1432 El 1420 contractà el retaule de Sant Pere de Vinaixa Museu Diocesà de Tarragona, i el 1421 contractà el de Guardiola, dedicat a sant Miquel, segons model del que contractà el mateix any per a Verdú El dels sants Joans, contractat el 1432 per a Vinaixa, fou fet pel seu probable…

Respon a l’arquetipus de personatge de les novelles modernistes tardanes de to autobiogràfic És un home ple de bondat, amb tendència a l’automarginació, inclinat a la contemplació i a la vida ociosa L’art és el seu mitjà de redempció social, en intentar transferir als altres, primer amb la pintura i més tard amb la literatura, l’embadaliment i el gaudi personals Esdevé finalment un home dividit entre la subjecció a feines degradants a què l’obliga la necessitat i l’aspiració a l’ideal artístic pur, independent i generós Identifica art amb sinceritat, fins el punt de sacrificar a la puresa de…

L’acció política del Govern de Raúl Castro va continuar mostrant les contradiccions per afrontar les dificultats quotidianes, la voluntat de control per assegurar la continuïtat del règim i la timidesa en l’aplicació de qualsevol petita reforma També va ser contradictòria la reaparició pública de Fidel Castro, amb declaracions sorprenents, com ara la referent a la manca de futur del model cubà En aquest context, l’esdevenir cubà sembla dirigit i condicionat per les reaccions de les autoritats a la pressió política dels activistes de la dissidència, a la crisi econòmica o a la…