Resultats de la cerca

L’ adhesivitat correspon a la capacitat dels microorganismes d’adossar-se i implantar-se en les superfícies de les cèllules o teixits d’altres organismes L’adhesivitat constitueix el mecanisme més important de què disposen els gèrmens en les fases inicials de la infecció, quan s’implanten en la superfície de les mucoses o de la pell de l’organisme humà Això no obstant, també és essencial perquè les colònies de bacteris es puguin establir, eventualment, als teixits interns Tots els agents infecciosos disposen de mecanismes o estructures que els permeten d’adherir-se, en general, a les…

El dipòsit d’immunocomplexos en un teixit determinat pot desencadenar l’activació del complement i la consegüent resposta inflamatòria que, secundàriament, és capaç de produir una lesió tissular

Particularment, hom anomena així l’alteració histològica que consisteix en la substitució reversible d’una cèllula adulta, per una altra d’adulta, tot experimentant així un canvi tissular de morfologia i funció Representa un tipus d’adaptació cellular al medi advers

L’àcid làctic es produeix en gran quantitats dintre dels músculs esquelètics i d’altres teixits sempre que la seva oxigenació sigui insuficient per a abastar les necessitats energètiques Aquestes circumstàncies tenen lloc quan hi ha collapse circulatori o hipòxia L’acidosi làctica també pot aparèixer en casos en què la hipòxia tissular no sigui aparent Aquesta malaltia té una etiologia molt diversa també hi ha casos en què és idiopàtica

L’estudi individual o collectiu dels factors de la coagulació pot fer llum a problemes de coagulació amb traducció clínica Hi ha una sinonímia molt diversa per anomenar-los actualment hom segueix la nomenclatura proposada per l’Inter Factors, basada en la numeració romana, que va del factor I al XIII Els més destacats són el factor I o fibrinogen, el factor II o protrombina, el factor III o tromboplastina tissular, el factor IV o ió calci, i el factor VIII o globulina antihemofílica Hom pot determinar la presència d’aquests factors a la sang per mètodes bioquímics directes o per…

A l’espècie humana té forma de disc bicòncau, de 7,5 μ de diàmetre, és anucleada i no es reprodueix Es formen a la medulla òssia vermella i són destruïts en el sistema reticuloendotelial i en la melsa La vida mitjana és de 120 dies i la xifra normal aproximada és de 5,4 milions per m 3 en l’home i de 4,8 milions per m 3 en la dona Tenen una triple funció actuen com a vectors del O 2 i del CO 2 gràcies a la presència a l’interior de l’eritròcit de l’hemoglobina, i consegüentment són importants per a la respiració tissular regulen en part l’equilibri acidobàsic contrarestant l’…

Actua com a potent dilatador dels vasos sanguinis i dels capillars i provoca la contracció de la musculatura llisa Intervé com a element desencadenant en el xoc anafilàctic anafilaxi

La intensitat de la cremada depèn de la temperatura, del temps d’exposició, de la localització i de l’estat de la pell Segons llurs efectes, hom les classifica en cremades de primer grau eritema, de segon grau vesícules, i de tercer grau escara o destrucció poc o molt profunda dels teixits La restitució a la integritat del teixit afectat és en relació amb la profunditat i l’extensió de la cremada, que quan és grossa provoca un quadre clínic greu a causa de la pèrdua de plasma en els teixits lesionats, amb el consegüent desequilibri iònic, hídric i hematològic

Fa funcions mecàniques protecció, unió, lliscament, etc i metabòliques dipòsit d’aigua, intercanvi de substàncies entre les cèllules conjuntives i la sang, regeneració tissular, inflamació, etc És constituït per elements cellulars i substàncies intercellulars els elements cellulars són els fibròcits, els histiòcits, les cèllules rodones basòfiles limfòcits i monòcits, les cèllules plasmàtiques, les cèllules grasses, els granulòcits, les cèllules adiposes i els cromatòfors les substàncies intercellulars es poden classificar en afaiçonades fibres collàgenes, fibres elàstiques i…