Resultats de la cerca

Mineral que cristallitza en el sistema ortoròmbic, en cristalls prismàtics molt grossos fins i tot d’un pes superior a 100 kg També es presenta en masses de gra fi o gruixut La seva densitat oscilla entre 3,5 i 3,6 i augmenta amb el contingut de fluor Té un esclat de vidre És incolor o blanc, però també pot presentar-se en cristalls transparents de color blau o groc clar, i poques vegades rosats Els exemplars transparents són tallats com a pedres precioses, però hom ven també com a pedres precioses topazis amb una gran quantitat de quars groguenc Hom el pot trobar a les pegmatites i venes…

Hom parla de topazi oriental per indicar-ne una varietat de color safrà i de maragda oriental per significar el corindó verd

És deguda al desdoblament de cada un dels raigs incidents segons una direcció no parallela a l’eix òptic del cristall en el raig ordinari, que es refracta amb un índex de refracció constant, i el raig extraordinari, per al qual l’índex de refracció varia segons l’angle incident És una propietat característica d’alguns cristalls com el quars, l’espat d’Islàndia, la mica, el topazi, etc Pot ésser provocada artificialment, en substàncies òpticament inactives, per mètodes mecànics, fotoelèctrics efecte Kerr electroòptic i magnètics efecte Cotton-Mouton, i efecte Faraday

Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic, amb cristalls d’hàbit prismàtic semblants als del topazi i molt sovint coronats per bipiràmides Pertany al grup de les plagiòclasis i les unitats estructurals són formades per grups de Si 2 O 7 i tetràedres de RO 4 R=B, Si collocats en forma d’anells quaternaris el conjunt s’assembla al dels feldespats Pot ésser incolor, blanc groguenc, groc vermellós o marró és un mineral poc freqüent Té una duresa de 7-7,5 i una densitat de 2,9-3 Hom el localitzà per primera vegada a les dolomies de Danbury Connecticut, EUA També n'hi ha al Japó, a…

Hom ha fet servir aquesta propietat com a caràcter taxonòmic des de l’inici de la mineralogia sistemàtica Mohs, el 1822, li conferí una certa precisió qualitativa en proposar la seva escala de duresa relativa, coneguda com a escala de Mohs i acceptada universalment 1 talc, 2 guix, 3 calcita, 4 fluorita, 5 apatita, 6 ortosa, 7 quars, 8 topazi, 9 corindó, 10 diamant cadascun d’aquests minerals és capaç de ratllar els que el precedeixen en l’escala, mentre que és ratllat pels que el segueixen Per a fer l’assaig de la duresa, hom utilitza una collecció de pedres còniques, muntades en…

Aquesta lletra, que tenia els seus precedents en els alfabets del Pròxim Orient, passats als itàlics, fou incorporada a l’apèndix final de l'abecedari llatí, treta directament del grec clàssic oriental La Z romana clàssica es compon de dos traços horitzontals units per un traç oblic que va de dreta a esquerra Amb la velocitat cursiva, els traços horitzontals tendeixen a corbar-se És aquesta forma darrera, que esdevé característica d’un tipus d’uncial, la que passa a les principals escriptures nacionals insulars, merovíngies, visigòtica i beneventana i que recull també la carolina, bé que…

Concepte de mineral i roca industrial Explotació de roques industrials situació de les localitats on apareixen, als Països Catalans, les principals explotacions d’argiles, de roques carbonatades i de gresos i sorres Maber, original de l’autor Definim els minerals i les roques industrials com aquelles primeres matèries que s’obtenen de la litosfera i que es poden utilitzar directament o bé són sotmeses a uns processos de preparació prèvia més o menys senzills en cap cas no se’ls explota per les substàncies que se’n puguin extreure mitjançant complexos processos de benefici, ni per l’energia…

Les riqueses del regne mineral La nostra civilització depèn de manera substancial dels recursos minerals continguts al subsòl de la Terra Des dels temps més remots els homes han après a utilitzar els productes trets del regne mineral Alguns d’aquests productes van ser tan importants ja a la prehistòria que han donat el seu nom a èpoques senceres edat de coure, de bronze, de ferro Amb tot, l’explotació completa i racional dels recursos minerals no ha començat fins que no s’ha esdevingut la consolidació de la cultura industrial contemporània A “Com és feta la Terra” , ja s’ha parlat dels…

L’home i les pedres Des dels primers estadis d’hominització, l’ésser humà ha mantingut una estreta relació amb les pedres Aquesta relació s’ha anat accentuant progressivament fins a l’actualitat, en què es pot assegurar que les persones mai no havien assolit un grau tan alt de dependència de les pedres i dels metalls, i dels seus derivats La reflexió sobre la composició, l’origen i el valor real i simbòlic condueix a deduir que la gran majoria dels materials, fins i tot l’energia que es consumeix i es malgasta, estan fets de pedres, de derivats de les pedres i de fluids emmagatzemats en les…