Resultats de la cerca
Es mostren 76 resultats
skomorokh
Literatura
Actor transhumant a la Rússia antiga.
Feia petites representacions escèniques, números acrobàtics, dansa i exhibició de feres amansides El document més antic que hi fa referència data del 1068 Aquests personatges foren mirats amb desconfiança per l’Església i prohibits el 1648 Durant els s XVII, XVIII i XIX exerciren llurs activitats en teatres de fira, de titelles i altres locals
Aubenç
Masia
Masia del terme de Peramola (Alt Urgell) situada prop dels termes de Montanissell i Gavarra a uns 1 460 m d’altitud al vessant septentrional de la serra d’Aubenç prop del seu cim, el Coscollet (1.610 m alt.); els contraforts d’aquesta serra formen, juntament amb els de la serra de Turp, a l’esquerra del Segre, l’estret d’Aubenç, actualment cobert pel pantà d’Oliana.
Aquesta zona és, en part, coberta de bosc selva d’Aubenç i, en part, de pasturatges aprofitats pel bestiar transhumant
la Barbaja
Regió històrica i geogràfica de Sardenya; comprèn les regions muntanyoses del centre de l’illa, al voltant del massís esquistós i granític del Gennargentu (1 238 km2).
Es divideix en la Barbaja d’Ollolai, al nord 364,5 km 2 , la Barbaja de Belví , al centre 211,1 km 2 , la Barbaja de Seulo , al sud 405 km 2 , i el Mandrolisai, a l’oest 257,8 km 2 La ramaderia transhumant de bestiar oví i cabrum predomina sobre l’agricultura
balutxi
Etnologia
Individu d’un poble de llengua irànica occidental que habita des dels segles XII-XIII el Balutxistan (especialment la part oriental que pertany al Pakistan) i la zona sud de l’Afganistan.
Els balutxis aproximadament uns 5 milions d’individus a mitjan anys noranta són de raça índida, amb influències àrabs i turques Llur activitat principal és la ramaderia transhumant, bé que algunes tribus practiquen l’agricultura Són dividits en nombroses tribus patriarcals, i són de religió musulmana, majoritàriament sunnites, amb importants restes de creences preislàmiques Habiten en típiques cabanes en forma de mitja bota
serra d’Albarrasí
Serra
Massís de la península Ibèrica que forma part de la serralada Ibèrica; culmina en el pic Caimodorro (1 921 m), i separa les valls del Guadalaviar i el Xúquer.
El sòl és format pel Paleozoic que aflora als eixos de màxima deformació i per margues d’origen cretaci i juràssic El massís s’ha fracturat en forma de horst d’estil juràssic és un nus hidrogràfic important Tajo, Xúquer, Guadalaviar, Jiloca Té 60 000 ha de pinedes, que pertanyen a la comunitat d’Albarrasí també hi ha roures de fulla petita i alzines Cria de bestiar de llana transhumant Explotació forestal
àzeri
Etnologia
Individu d’un poble d’origen turc (del grup oghuz, instal·lat a l’Azerbaidjan des del segle XIV) que habita principalment la part baixa de la conca del riu Kura fins a la mar Càspia i que pobla també les valls de la regió geogràfica de l’Azerbaidjan i les zones veïnes del Caucas.
Els àzeris són de raça orientàlida La forma de vida tradicional és basada en l’agricultura i en la ramaderia transhumant Parlen una llengua del grup turquès i són de religió musulmana, majoritàriament de la branca xiïta Viuen principalment als estats de l’Azerbaidjan, on a la meitat dels anys noranta constituïen el 83% de la població uns 6 milions, i a l’Iran, on representen el 24% de la població i són la minoria més nombrosa uns 13,5 milions Hi ha també comunitats d’àzeris a Geòrgia, Rússia Daguestan, l’Iraq i Armènia
República dels Karatxais i dels Txerkessos
Divisió administrativa
República Federal de Rússia.
La capital és Čerkessk 119 000 h est 1992 Ocupa el vessant septentrional del Gran Caucas És drenada pel Kuban’ i pel Kuma El clima hi és continental, amb pluges que oscillen entre 500 mm als plans i 1 000 mm a les regions muntanyoses La població és bàsicament rural Els recursos econòmics principals són l’agricultura blat, blat de moro, verdures, vinya, la ramaderia ovina i bovina, que és transhumant, i la mineria mines de carbó, conegut des de l’any 1840, de plom i de zinc la indústria hi és poc desenvolupada derivada de l’agricultura, tèxtil
pla de Beret

Estació d’esquí de Baqueira Beret
© Fototeca.cat
Gran pla, a 1 860 m d’altitud, a la capçalera de la Noguera Pallaresa, dins el municipi de Salardú, propietat dels pobles de Salardú, Tredòs, Gessa, Unya i Bagergue.
Té 4 km de longitud des de l’ull de la Garona a la cabana dels Gavatxos i és cobert de prats naturals, els més extensos de la Vall d’Aran Els prats s’eleven en molts indrets fins als cims de les muntanyes que formen, a l’est, l’anomenat massís de Beret tuc de Saumet, tuc de Baciver, cap de Varimanya Hi acudeixen a pasturar uns 40 000 caps de bestiar, propi i foraster, en gran part boví i cavallí, a més del transhumant que es dirigeix a Montgarri i a Varimanya És travessat per una carretera forestal que des de Salardú i Bagergue es dirigeix a Montgarri i a Esterri d’Àneu A més de…
acaballes
Etnografia
Cerimònies, festes o commemoracions, generals a tots els països mediterranis, que celebren l’acabament dels grans cicles de l’any agrícola, sobretot la sembra i la sega.
Corresponen als temps que precedeixen els solsticis d’hivern i d’estiu i coincideixen sovint amb les dates de retorn i de partença del pasturatge transhumant Consisteixen en complexos rituals de diversa mena, provinents dels ritus de fertilitat i de culte a l’esperit del gra, sovint de caràcter festiu i desimbolt Als Països Catalans, les acaballes de la sembra s’escauen entre l’equinocci de tardor i el solstici d’hivern de caràcter marcadament domèstic, atès el clima, hi són relacionats costums com la fecundació de les cabres i la matança del porc primera quinzena de novembre Les…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina