Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
Emma Bonino

Emma Bonino
© Parlament Europeu
Política
Política italiana.
Es llicencià en llengua i literatura estrangeres a la Universitat Bocconi de Milà Aviat es convertí en la líder del Partit Radical italià, i el 1976 fou diputada al Parlament, on promogué diverses iniciatives per a legalitzar l’avortament i descriminalitzar les drogues Participà activament en campanyes a favor de l’erradicació de la fam al món, i en contra de les activitats nuclears Fou reelegida en les successives convocatòries a la Cambra dels Diputats fins el 2008, que fou designada vicepresidenta del Senat, càrrec que exercí fins el 2013 El 1981 esdevingué presidenta del Partit Radical al…
altermundisme
Sociologia
Moviment social transnacional que proposa alternatives a l’anomenat model neoliberal de la globalització sorgit a la darrera dècada del segle XX.
Les implicacions econòmiques, polítiques i culturals de la globalització, que són desiguals i contradictòries, han suscitat un ampli debat social i l’aparició, especialment als països desenvolupats, d’un moviment alternatiu a la globalització capitalista posterior a l’enfonsament del bloc soviètic El caràcter plural i les formes d’organització descentralitzades li donen una gran capacitat d’intervenció en diferents camps drets humans, dones, ecologia, minories ètniques, etc i tenen repercussió sobre l’opinió pública mundial S’ha potenciat sobretot per l’ús d’internet
economia global
Economia
Relació d’intercanvis econòmics i financers entre tots els països del món.
La caiguda del mur de Berlín i del bloc soviètic comportà l’eliminació de l’últim gran obstacle per a l’extensió del capitalisme a escala mundial On es manté el comunisme, com és el cas de la Xina, s’ha permès una certa afluència de moviment dels capitals mitjançant polítiques d’aproximació a l’economia de mercat En altres àrees del món menys desenvolupades, com ara l’Àfrica o l’Amèrica Llatina, organismes supranacionals com el Fons Monetari Internacional o el Banc Mundial s’han encarregat de mirar d’estendre el sistema Aquesta dinàmica implica un funcionament transnacional del…
L’Espill
Publicacions periòdiques
Revista cultural fundada per Joan Fuster el 1979 i dirigida per ell mateix.
Tingué un destacat paper en la promoció de la cultura valenciana durant els anys vuitanta La revista, escrita en català, té dues etapes En la primera, el director fou Joan Fuster i els seus caps de redacció Francesc Pérez i Moragon i, posteriorment, Vicent Salvador Fou d’aparició trimestral i es publicaren un total de 29 números L’assaig de temàtica valenciana fou predominant Com declarà en el seu primer editorial, la revista només aspirava a “potenciar les virtualitats” d’un País Valencià en el qual gairebé estava tot per fer Des del rigor crític que sempre l’ha caracteritzat, L’Espill obrí…
,
França 2011
Estat
Trobada dels líders del G8 a Deauville, França © Unió Europea Entre altres qüestions, l’any va estar marcat per les eleccions presidencials que s’han de celebrar al maig del 2012 Així van aparèixer als mitjans nous líders de la dreta francesa disposats a disputar el comandament del país a Sarkozy, com ara François Bayrou, Jean Louis Borloo i especialment Dominique de Villepin, que una vegada absolt del cas Clearstream en el qual, justament o no, el va ficar Sarkozy, va començar a aplanar-se el camí cap a les eleccions Al principi d’any Villepin es va prodigar en aparicions programàtiques…
situacionisme
Arquitectura
Moviment transnacional (Internacional Situacionista) de caire cultural i polític que es desenvolupà entre els anys 1957 i 1972, i que tingué una destacada influència en els esdeveniments del maig del 68 francès.
Entre els seus membres es troben el teòric francès Guy Debord 1931-94, l’artista italià Giuseppe Pinot Gallizio 1902-64, el pintor danès Asger Jorn 1914-73 i l’arquitecte holandès Constant Nieuwenhuys 1921 Destaquen les seves propostes urbanes que combaten els ideals productivistes i utilitaristes de l’urbanisme de la postguerra Els conceptes de deriva o psicogeografia , que tracten de modificar l’àmbit quotidià, s’apliquen a la creació d’un espai “ludicoconstructiu”, fruit d’un nou ordre social basat en la propietat collectiva de la terra i el control democràtic dels mitjans de producció
La diversitat cultural als Estats Units d’Amèrica
El cens dels Estats Units proporciona retrats concrets de la població americana en una data o en un període determinat, com també les tendències i els canvis que s’hi donen en el temps des de l’any 1970 Les dades que ofereix constitueixen un fons per als programes socials i la representació política, de manera que també han generat debats sobre la precisió aplicada alhora d’incloure-hi els immigrants illegals o els indigents urbans La població d’origen hispànic es concentra a Texas, Califòrnia i el sud-oest, fet que recorda l’apropiació per part dels Estats Units d’aquestes terres de Mèxic…
La televisió
Fer qualsevol mapa de la televisió al món és una empresa gairebé impossible a causa de l’acceleració dels canvis que experimenta aquest mitjà de comunicació, tant des del punt de vista tecnològic com des del cultural Recents informes de la UNESCO han posat de manifest que la desregulació del sector de les telecomunicacions, el sorgiment de mercats mundials i la convergència dels mitjans de comunicació, com també els avenços de la tecnologia de la informació, han forçat països de tot el món a fer front a nous desafiaments Cada vegada serà més difícil separar els mitjans electrònics…
Les drogues
Tenint en compte que existeix una certa correspondència entre els estats rics com a consumidors de droga, d’una banda, i els estats productors com a països en via de desenvolupament, de l’altra, seria fàcil concloure a primera vista que aquest mapa és una reedició de l’esquema clàssic de rics versus pobres Si bé això té sentit per als camperols dedicats al conreu de primeres matèries per a la producció d’algun tipus de droga coca, opi, cànnabis, el mateix esquema dicotòmic no pot ser aplicat al conjunt del comerç d’aquestes substàncies La localització de les àrees productores i de les línies…
Televisió, franquisme i societat de consum
Les valoracions sobre la significació cultural i política de la televisió amb relació a la societat catalana al llarg dels anys seixanta i setanta han estat molt condicionades per la instrumentalització política directa i barroera que la dictadura franquista féu del nou mitjà de comunicació No és estrany De fet, l’anàlisi del paper social de la televisió sense la interferència del fet aclaparador de la dictadura ja seria extraordinàriament complexa Tot partint d’una realitat propera a la catalana, la capacitat d’incidència social del mitjà televisiu ha fet reflexionar teòrics com ara Umberto…