Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
tripsina
Bioquímica
Enzim proteolític que, procedent del pàncrees, és secretat per l’intestí prim en forma de tripsinogen.
Catalitza la hidròlisi dels enllaços peptídics en què el carbonil és aportat per la lisina o per l’arginina Intervé en la digestió intestinal
enterocinasa
Bioquímica
Enzim proteolític que transforma el tripsinogen en tripsina.
És segregada per les cèllules de la mucosa del duodè, i es dóna en el suc intestinal, però no té una acció digestiva directa sobre els aliments Actua alliberant un hexapèptid del tripsinogen, i el converteix en tripsina, que afavoreix la digestió dels aliments proteics Hom també l’anomena enteropeptidasa
ferment digestiu
Biologia
Cadascun dels enzims encarregats de transformar els aliments ingerits en molècules més senzilles, per tal que puguin ésser absorbits per l’intestí.
Els principals òrgans d’on provenen són el fetge bilis , el pàncrees tripsina, lipasa, amilasa , l’estómac pepsina i les glàndules salivals amilasa
aminopeptidasa
Bioquímica
Nom genèric dels enzims proteolítics d’origen gastrointestinal que hidrolitzen pèptids, i que es caracteritzen pel fet de catalitzar la hidròlisi dels enllaços peptídics adjacents al grup α-amino lliure del pèptid damunt el qual actuen.
Aquesta propietat que els fa molt útils per a establir la seqüència dels aminoàcids d’una molècula proteica Gairebé tots són metalloenzims i diversos d’entre ells són activats pels ions manganès, magnesi, cobalt i zinc Les aminopeptidases comprenen l' aminoacil-oligopèptidohidrolasa, l' aminoacil-dipèptidohidrolasa i la leucin-aminopeptidasa El primer d’aquests enzims actua sobre diversos oligopèptids provocant la reacció i és actiu també sobre dipèptids i tripèptids El segon hidrolitza només tripèptids i és actiu també sobre dipèptids i tripèptids El segon hidrolitza només…
proteïnes homòlogues
Alimentació
Bioquímica
Proteïnes amb una estructura primària molt semblant.
Gairebé sempre tenen una funció biològica similar en una mateixa espècie, com la tripsina i la quimotripsina, les cadenes αi βde l’hemoglobina, o bé en espècies diferents, com les cadenes αde l’hemoglobina en els mamífers i la ferredoxina en els bacteris i les algues blau verdes
John Howard Northrop
Bioquímica
Bioquímic nord-americà.
Investigador i professor al Rockefeller Institute for Medical Research i a la Universitat de Berkeley, ha estudiat particularment els enzims digestius pepsina i tripsina aïllant aquesta darrera en forma cristallina i ha explicat els mecanismes de la bacteriofàgia Juntament amb els seus compatriotes Sumner i Stanley, obtingué el premi Nobel de química l’any 1946
proteasa
Bioquímica
Hidrolasa que catalitza l’obertura de l’enllaç peptídic i que actua com a ferment digestiu en els intestins.
Gairebé sempre es troben a l’exterior de les cèllules les de l’interior de la cèllula són incloses en el grup de catepsines Hom les classifica en exopeptidases o pròpiament peptidases , quan hidrolitzen a partir d’un cap de la cadena peptídica, i endopeptidases o proteinases , quan hidrolitzen en llocs determinats del mig de la cadena peptídica, com la pepsina, la tripsina i la catepsina
pèptid
Bioquímica
Polímer format per poques unitats d’aminoàcids units mitjançant grups amida resultants de la condensació d’un grup carbonílic i un grup amina de dos aminoàcids (enllaç peptídic).
Els pèptids es formen per hidròlisi parcial de les proteïnes i poden ésser degradats a aminoàcids per exemple, amb tripsina Hi ha pèptids que no deriven de les proteïnes, com el glutatió, la carnosina, l’oxitocina, la vasopressina, la bradiquinina, etc Molts pèptids petits han estat obtinguts cristallins Donen la reacció del biuret Hi ha diferents mètodes de síntesi de pèptids, però hom empra actualment un mètode automatitzat tècnica de la fase sòlida o de Merrifield per a la síntesi de grans pèptids fins a uns quaranta aminoàcids, no exempt, però, d’inconvenients
antitripsina
Patologia humana
Proteïna sèrica que inhibeix l’acció de la tripsina.
L' alfa-1-antitripsina és una glucoproteïna de baix pes molecular que inhibeix enzims proteolítics la seva manca hereditària s’associa a algunes malalties com la síndrome d’insuficiència respiratòria greu dels nadons, la cirrosi hepàtica en la infància i l’emfisema