Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
còrpora
Cos d’una persona o d’un animal sense incloure-hi les extremitats.
tronc

Tall transversal d’un tronc
Botànica
Tija principal, gruixuda i lignificada, d’un arbre o d’un arbust.
Luis Orrego Luco
Literatura
Novel·lista xilè.
Situat entre el naturalisme francès i el castellà, presentà les xacres morals de l’alta burgesia xilena, producte del ràpid creixement econòmic en el pas del s XIX al s XX Un idilio nuevo 1900, Casa grande 1908, En familia 1912, Tronco herido 1929 i Playa negra 1947 en són les mostres més interessants
benasquès
Lingüística i sociolingüística
Dialecte del català, de transició cap a l’aragonès, parlat a la vall de Benasc, molt relacionat amb els parlars ribagorçans més meridionals (ribagorçà).
La catalanitat del benasquès no ha estat generalment acceptada mentre l’afirma Manuel Alvar, la neguen Badia i Margarit i Günther Haensch Joan Coromines afirma que seria molt fàcil de donar una base científica a una teoria que sostingués la catalanitat de Benasc Bé que ha tingut una forta influència del castellà, perceptible sobretot en el vocabulari, aquesta ha estat molt menor que damunt els parlars aragonesos La vitalitat del benasquès entre totes les classes de la població llevat a Castilló de Sos, relativament més castellanitzat contrasta igualment amb la desaparició gairebé total dels…
Els quetògnats
Importants components del plàncton marí, els quetògnats són animals carnívors, que s’alimenten de protozous, copèpodes i larves d’altres animals marins, i alhora constitueixen l’aliment bàsic i principal de molts altres animals marins L’exemplar de la fotografia, del gènere més abundant i ric en espècies, Sagitta concretament, S inflata , permet de notar la forma de sageta del seu cos d’1 a 3 cm, amb el cap ben diferenciat, el tronc i la cua, i la forma de les aletes, transparents i mancades de musculatura Claude Carré Els quetògnats són metazous celomats, enterocèlics i deuterostomats, i per…
Sant Pere de Tor (Alins de Vallferrera)
Art romànic
Situació Església de Sant Pere de Tor, que presenta com a aspectes característics un campanar de torre, de forma sensiblement troncopiramidal, i d’altres elements potser anteriors al romànic J Tous L’església parroquial de Sant Pere és al centre del poble de Tor, situat a 12 km d’Alins MLlC Mapa 34-9182 Situació 31TCH687146 Història No hi ha notícies concretes sobre aquesta església, i per això cal remetre’s a les referències exposades en la monografia de Sant Pere del Roc de Tor MLlC Església Planta, completament atípica, d’aquest edifici interessant i enigmàtic J Rodon És un edifici molt…
Sant Esteve o Sant Sernilh de Betren (Vielha)
Art romànic
Situació Vista exterior de la capçalera, amb els tres absis poligonals F Junyent-A Mazcuñan L’església de Sant Esteve, anomenada també de Sant Sernilh, nom manllevat de la veïna església anorreada, situada més avall del carrer, es troba entre dues places, a l’inici del carrer Major, pràcticament única via i eix vertebrador de la població Mapa 148M781 Situació 31TCH205298 El poble de Betren s’estén al ribatge esquerre de la Garona, a frec de la carretera del port de la Bonaigua C-142, cosa d’1500 m de Vielha, vers llevant FJM-AMB Església L’edifici és compost d’una nau única, coronada vers…
Sant Víctor de Fígols d’Organyà (Fígols i Alinyà)
Vista des de llevant d’aquesta bonica església, situada a l’altra banda del riu, part davant de la vila d’Organyà ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Situació L’església parroquial de Sant Víctor de Fígols d’Organyà s’alça solitària en un planell estès a la banda de ponent del poble, amb el qual s’uneix a través del camí de la Sèquia Mapa 34–11253 Situació 31TCG628737 Hom hi arriba fàcilment des d’Organyà per una curta carretera uns 2 km que, travessant el Segre, porta a Fígols d’Organyà, situat a l’altra banda del riu, davant per davant d’Organyà També s’hi pot anar per la carretera de Sant…
Portades i claustre de Sant Vicenç de Roda (la Pobla de Roda)
Art romànic
Portada sud Portada principal oberta al mur de migdia de l’església, d’arcs de mig punt en degradació i arquivoltes motllurades ECSA - L Carabasa Al mur de migdia, sota un ampli porxo al qual s’accedeix mitjançant un llarg tram d’escales, s’obre la porta d’accés a l’església És emmarcada per diverses arquivoltes en gradació recolzades sobre un llarga línia d’impostes i tres columnes per banda amb capitells La decoració, esculpida en relleu de diversos tipus, es concentra en l’arc guardapols, la línia d’impostes i els capitells, tant els corresponents a les columnes adossades com els esculpits…