Portada sud
Portada principal oberta al mur de migdia de l’església, d’arcs de mig punt en degradació i arquivoltes motllurades.
ECSA - L. Carabasa
Al mur de migdia, sota un ampli porxo al qual s’accedeix mitjançant un llarg tram d’escales, s’obre la porta d’accés a l’església. És emmarcada per diverses arquivoltes en gradació recolzades sobre un llarga línia d’impostes i tres columnes per banda amb capitells. La decoració, esculpida en relleu de diversos tipus, es concentra en l’arc guardapols, la línia d’impostes i els capitells, tant els corresponents a les columnes adossades com els esculpits sobre els cantons abossellats dels arcs en gradació corresponents als brancals.
Els relleus són tant de tipus purament ornamental (guardapols i impostes) com historiat (capitells). L’arc guardapols apareix decorat mitjançant una sanefa de figures de diamant de vuit puntes, motiu molt freqüent en molts conjunts ribagorçans aragonesos.
La línia d’imposta presenta, tant al brancal dret —sempre segons l’espectador— com a l’esquerre, una sanefa composta per palmetes sorgides d’una tija central que s’ondula tot sortejant les fulles. L’únic element que diferencia la banda esquerra de la dreta és que en aquesta la tija és perlejada, recurs molt propi d’obres escultòriques rosselloneses i d’altres conjunts que les imiten.
Els capitells presenten una iconografia peculiar.
Capitells del brancal dret de la portada de migdia, amb escenes neotestamentàries i línia d’imposta decorada amb una sanefa vegetal.
ECSA - L. Carabasa
Els corresponents al brancal dret mostren una iconografia bíblica força habitual en els repertoris d’època romànica. Es tracta, de fora endins, de l’Anunciació, la Nativitat, la Visitació, l’Epifania, un home lluitant contra un lleó i la fugida a Egipte. És curiós el desordre cronològic de les escenes, que, sens dubte, obeeix a un problema compositiu: els temes que requereixen més elements per a representar la història ocupen els capitells de les columnes adossades; en canvi, els temes més simples, compositivament parlant, apareixen sobre els capitells esculpits sobre els bossells. M. Iglesias ha considerat que la diferent situació d’aquests temes és deguda a una major o menor importància dels temes que es representen, però és sabut que en els repertoris més simples d’època romànica (els que apareixen als frontals d’altar, conjunts força resumits) l’Anunciació és un tema clau d’inici, i en canvi aquí ha rebut un lloc similar al de la Visitació o fins i tot al del tema de la lluita de l’home amb la fera. És aquest el tema que no encaixa dins una lectura unitària de la resta de capitells d’aquest brancal. Haurem d’anar a buscar-ne l’explicació, doncs, en els temes representats al brancal esquerre.
També el tema de la Visitació és força estrany al representat comunament en època romànica, ja que al costat de les figures de la Verge i la seva cosina Isabel, ambdues en actitud d’abraçar-se com és freqüent, apareix sant Josep recolzat en el seu bastó (aquest personatge també apareix, formant part del mateix tema i en idèntica composició, a la portada de la Mare de Déu de Baldos, al municipi del Pont de Montanyana).
Capitells del brancal esquerre de la portada de migdia, amb relleus historiats i línia d’imposta amb decoració ornamental.
ECSA - L. Carabasa
El brancal esquerre presenta una sèrie de temes el contingut dels quals no és, en general, de caire bíblic. De fora endins, apareixen en primer lloc les figures d’un home i una dona, el primer en actitud de genuflexió i portant un objecte i la dona assenyalant un objecte petit que hi ha sobre el seu cap, potser un arbre. M. Iglesias (1980, pàg. 231, i 1985-88, vol. I/2, pàg. 277) ha interpretat el tema com una representació del Paradís, amb Eva oferint el fruit prohibit a Adam, o bé Déu assenyalant l’arbre del bé i el mal; explica també que es tracta d’una representació força esquemàtica. Efectivament, no són gaires els elements que componen aquesta escena, però queda clar que la intenció és la de recordar el primer pecat de l’home, el pecat original; hi ha un tema similar a la portada de la Mare de Déu de Baldós de Montanyana, on Déu és en actitud d’assenyalar, però forma part de l’Expulsió del Paradís. Potser en el relleu de Roda es tracta d’un compendi de tots els temes: Eva com a primera culpable, l’arbre com a element gràfic amb el qual s’identifica el Paradís, i Déu assenyalant la causa de l’expulsió.
El segon capitell d’aquest brancal mostra la lluita entre l’arcàngel Miquel i el drac de set caps, una representació de contingut apocalíptic(*). A continuació apareix un sacrifici, segons M. Iglesias (1985-88, vol. I/2, pàg. 277) el d’Abraham, on un home dempeus és a punt de tallar el cap a un d’assegut, quan la mà de Déu apareix entre un núvol. És gairebé segur que es tracta del moment en què Abraham es disposa a sacrificar el seu fill Isaac per petició de Déu, el qual, quan veu que Abraham està disposat a obeir-lo, li demana que no executi el fill.
El quart capitell presenta la figura d’un bisbe; hom creu sens dubte que es tracta de sant Ramon bisbe, vestit amb la indumentària pròpia al seu càrrec i portant bàcul, acompanyat de dos diaques. A continuació apareix el tema de sant Miquel arcàngel sostenint la balança i el dimoni intentant trepitjar un dels plats per tal que es decanti cap a la seva banda. Es tracta del tema de la psicòstasi, o pes de les ànimes, que normalment apareix acompanyant la representació del Judici Final o, com en aquest cas, significant la lluita entre el bé i el mal.
En darrer lloc, trobem una escena força curiosa. Es tracta de tres personatges davant un altar, un dels quals sembla un sacerdot, l’encarregat del temple —figurat mitjançant l’altar—. El del mig podria ser Maria i el tercer sant Josep. M. Iglesias (1985-88, vol. I/2, pàg. 277) hi ha vist el tema de la Presentació de Jesús Nen al temple. Sembla que sigui, certament, aquest el tema que s’escenifica; sobta, però, que de la figura del Nen no en quedi rastre. En canvi, es pot apreciar que Josep duu dues —o tres— tortores a manera d’oferiment al summe sacerdot en el temple on es troben (al darrere hi ha un altar).
Som davant un programa bíblic, relatiu en la seva major part a la infància de Jesús i puntualment al motiu de la seva vinguda al món (tres capitells que precedeixen, al brancal esquerre, el del capellà oficiant identificat amb sant Ramon bisbe i el capitell que el segueix)(*). Malgrat tot, no és un programa estrany; ben al contrari, aquest repertori és força habitual tant al segle XII com al XIII, sobretot pel que fa a les escenes bíbliques. Potser els altres quatre capitells apunten més, en el seu significat, cap a la tretzena centúria; s’entenen millor amb relació a un sermó, a una reflexió, a un valor de judici de la història de Crist.
Hom ha datat aquest treball escultòric dins el segle XIII i s’ha posat en relació amb treballs com els de Capella, Montanyana, Tolba, Natjà, Xalamera i Sixena. Crec, però, que som davant un treball de la categoria del de la portada de la Mare de Déu de Baldós de Montanyana, però lligat més directament amb la mentalitat romànica. La datació pot ser perfectament el primer quart del segle XIII. (LCV)
Portada nord
Portada que comunica el claustre amb l’antic refectori, sala on actualment hi ha instal·lat un restaurant.
ECSA - C. Liarás
Al mur nord del claustre hi ha una portada, que comunica amb l’antic refectori, d’arc de mig punt sustentat per un parell de columnes amb capitells esculpits. Presenten una decoració força simple, consistent en motius de tipus zoomòrfic o purament ornamental. Ambdós elements han estat refets amb ciment.
El capitell de l’esquerra presenta una composició força habitual en repertoris romànics. Es tracta d’una parella d’ocells afrontats i amb el cap unit a l’angle del cos del capitell. No conserven cap tret anatòmic. El capitell de la dreta és diferent. Presenta un seguit d’arcs units i sostinguts per sengles columnes; els arcs de les cares són de mig punt, i, en canvi, l’angle és ornat per un gran arc de mig punt amb una columna al mig. Resulta, doncs, de composició dolenta.
La imposta del capitell de la dreta també presenta relleus, consistents en quatre rosasses de sis pètals, o estrellades, força estereotipades i similars a les de la imposta interior de la mateixa banda.
Cal fixar la datació amb relació al capitell zoomòrfic, ja que l’altre és sens dubte reaprofitat i posterior. El capitell dels ocells, malgrat l’estat de conservació en què es troba, podria ser del final del segle XII o inici del XIII. (LCV)
Claustre
Esquema-guia dels capitells del claustre.
J.A. Adell
El claustre de l’antiga catedral de Roda d’Isàvena conserva bona part de la decoració esculpida original, concentrada bàsicament en els capitells i les bases de les columnes corresponents a les quatre galeries. Les quatre cantonades del quadrilàter que tanca el pati —per la banda interior—, i les quatre cantonades dels murs que tanquen les galeries, conserven igualment columnes amb capitells i bases esculpits, les quals suporten l’arc que uneix una ala amb l’altra. En darrer lloc, sobre les arcuacions de les quatre ales del claustre, a la banda interna del mur, hi ha un fris seguit decorat amb una sanefa escacada.
Els relleus que decoren les columnes són en general simples, tot i que força variats quant a combinació de temes dins un mateix repertori. La temàtica representada és bàsicament de caire vegetal i, en menor proporció, animalístic. Els temes es repeteixen més d’un cop, però gairebé sempre combinats de manera diferent.
Columnes del claustre (de dalt a baix): columnes 1, 2, 3 i 6, corresponents a la galeria oest; columnes 10, 14 i 15 de l’ala septentrional; columnes núms. 24 i 30; columnes 37, 40 i 41 de la galeria de migdia.
ECSA - L. Carabasa
Els capitells solen presentar relleus en totes les cares visibles, que de vegades són quatre, però altres dues —capitells de columnes adossades als pilars angulars—. Generalment es repeteix el mateix tema, però de vegades canvia. Tenint en compte que el repertori no és gaire extens, no relacionaré els temes representats capitell per capitell, sinó que faré una valoració conjunta. Tanmateix, per tal d’identificar cadascun dels elements els hem numerat de l’I al 50(*).
Dins els temes de caire vegetal, el més senzill és el que es compon de grans fulles col·locades als angles i sense nervacions destacades (capitells núms. 5, 6, 11, 16, 18, 22, 30, 31, 32, 40); com a màxim n’hi ha amb el nervi central destacat (capitells núms. 1, 3, 9, 37). Una variació sobre aquest tema és la de presentar les fulles amb l’extrem cargolat —amb major o menor grau— cap enfora, talment com si es tractés d’una petita voluta, o simplement una protuberància (capitells núms. 2, 8, 13). El treball del picapedrer és en general força barroer i mancat de detalls. De vegades, però, sorprèn trobar detalls com el de la vora de les fulles angulars del capitell núm. 13, treballades a manera de corda.
Una altra de les variants de tipus vegetal utilitzades consisteix en un grup major o menor de tiges o branques que es cargolen als angles (capitells núms. 19, 23, 24, 26, 36) o bé presenten fruits penjants (capitells núms. 7, 12, 14, 15) —pinyes, raïm—. La presentació pot arribar a ser més o menys complexa, de manera que podem trobar tiges que s’entrecreuen i formen palmetes (capitells núms. 7, 27).
El capitell núm. 4 presenta una combinació de diversos temes. La cara nord mostra el tema ja tractat de dues tiges que es desenvolupen en volutes cap a l’angle; a la cara sud hi ha un lleó estereotipat, amb la cua disposada a manera de voluta i el cap molt esquemàtic, ambdós col·locats en els angles; les cares oest i est presenten tiges que s’entrellacen i es cargolen formant volutes.
El capitell núm. 19 també és força curiós, tot i que molt senzill. Cada cara mostra dos grups de tres tiges, situats al centre i amb la voluta cap als angles però no sobre ells, de tal manera que cada voluta s’afronta en l’angle amb la de la cara veïna. Recorda molt els relleus que decoren la portada antiga de Santa Maria d’Ovarra, estudiada dins aquest mateix volum. El capitell núm. 26 presenta motius idèntics. També el capitell núm. 23 recorda aquests treballs, ja que presenta tiges disposades en diagonal i amb els dos extrems cargolats en sentits oposats.
El capitell núm. 29 presenta una composició que s’acosta a la dels capitells angulars de l’interior de les galeries, tot i que amb un nivell de qualitat més baix. Quatre grans fulles ocupen els angles i les cares d’un primer nivell o nivell inferior; una sanefa perlada ressegueix els quatre vegetals per la part superior i al mig de les cares en neixen sengles tiges que es cargolen.
Capitells núms. 4 i 7 (primera fila) de la galeria nord, amb decoració esculpida de fulles d’angle i fruits que pengen. Capitells núms. 4 i 9 (segona fila). Capitells núms. 12,13 i 15 (tercera fila), de la galeria nord, amb decoració esculpida de fulles d’angle i fruits que pengen. A les dues files inferiors, capitells núms. 16 (dues cares), 19, 22, 23 i 24, amb relleus de tipus vegetal.
ECSA - L. Carabasa
Capitells núms. 26, 29, 35, 36 i 40 (les dues files de dalt) amb relleus de tipus vegetal conformats per tiges cargolades o fulles d’angle de contorn perlejat. A sota (les dues files de baix), tres cares del capitell núm. 38 i tres del núm. 39 amb relleus d’animals i vegetals.
ECSA - L. Carabasa
El capitell núm. 35 presenta una composició vegetal complexa. Es tracta de tiges verticals que ocupen el centre de les cares de les quals neixen fulles diverses; la fulla inferior creix cap als angles i desenvolupa una palmeta, que neix de dues tiges, les corresponents a cadascun dels vegetals de les cares.
El capitell núm. 38 presenta figures d’animals combinades amb figures vegetals. Així, en una de les cares apareix una mena d’ase, la cua del qual és mossegada per un altre animal (potser un simi pel tipus de cua i de cos, tot i que posat de quatre potes) que ocupa la cara precedent; l’ase s’adreça cap a una cantonada a l’altra banda de la qual hi ha una cara potser humana, tot i que resta molt malmesa. Cadascuna de les figures apareix emmarcada per ornaments vegetals, com ara palmetes o fulles que formen part d’un feix o que s’entrellacen, o bé volutes o tiges recargolades.
El capitell núm. 39 inclou una temàtica similar. Tanmateix, tan sols una de les cares mostra una figura d’animal, es tracta d’un cavall que menja d’un arbre estilitzat que ocupa la cara contigua. Les altres dues cares també inclouen elements vegetals.
De vegades, alguns capitells presenten altres elements ornamentals que acompanyen els temes principals. Creus patents inscrites per cercles, rosetes, tiges amb fulles cargolades en diferents direccions (capitells núms. 16, 27).
Alguns capitells són força malmesos i per això no els he inclòs en cap grup descriptiu. D’altra banda, la columna núm. 42, que hauria d’estar adossada en el pilar de l’angle sud-oest de la galeria de migdia, no es conserva.
Les bases repeteixen sempre els mateixos models, alguns combinats de maneres diferents, que arriben a ser tres, un dels quals deriva dels altres. Un primer tipus correspon a una base esfèrica amb quatre peus o apèndixs sortints i sense bossells destacats; un segon tipus és definit per una esfera sobre una base tronco-piramidal, de la qual surten quatre peus o apèndixs com en el primer tipus, i un anell superior constituït per un fris de fines columnetes; i un tercer tipus barreja els dos anteriors, amb bossell en substitució de l’anell de columnes i amb peus o apèndixs esfèrics.
Els cimacis són, en general, mancats d’ornamentació, ja que la majoria han estat destinats a allotjar inscripcions necrològiques (vegeu el Necrologi del claustre de Roda 1194-1413); tan sols presenten decoració els corresponents a les columnes núms. 21 i 22 —situats al pilar de l’angle nord-est—, que són motllurats a base de bossells, i els que constitueixen la galeria sud, dels quals cal destacar el corresponent a la columna núm. 38 —amb un fris de palmetes obertes—.
Tres de les columnes (núms. 43, 44 i 45) que sustenten els arcs que uneixen dues galeries (a dalt), i capitells núms. 43 i 45, ambdós amb elements escultòrics provinents de repertoris clàssics.
ECSA - C. Liarás
Un altre apartat mereixen les columnes que sustenten els nervis d’unió entre les galeries. Són quatre parelles en total i, en general, han estat tractades de manera especial en tots els seus elements. Presenten reminiscències clàssiques derivades de l’estil corinti, pel que fa als capitells, i del compost pel que fa a les bases. L’estructura del cos del capitell es compon de dos nivells decoratius, amb un cimaci al damunt que inclou decoració independent.
Cal destacar el capitell núm. 43, tot i que és força senzill. Un nivell inferior és constituït a base de palmetes llises que cargolen els seus extrems cap a fora i donen pas al nivell superior, definit per fulles d’angle que desenvolupen sengles volutes d’estil clàssic i que deixen espai lliure per a incloure una inscripció. El cimaci que li correspon no presenta cap mena de decoració. El capitell núm. 46 és pràcticament idèntic, tot i que no inclou cap inscripció i el treball resultant és més barroer.
El capitell núm. 45 substitueix l’ornamentació vegetal del nivell inferior per una temàtica animalística. Al mig apareix una mena d’ocell força estereotipat dempeus, potser es tracta d’una àguila —té el bec escapçat—, tot marcant l’eix vertical que separa els elements laterals i angulars. En una banda hi ha un anyell, fàcilment recognoscible, i a l’altra una figura d’arrels clàssiques que tindrà un fort desenvolupament al llarg del període gòtic; es tracta d’un ésser fantàstic definit per la combinació d’un cap de lleó que es menja un ocell —tan sols es veuen el cap i el coll— i unes cames d’home, sense cos. El segon nivell és ocupat per palmetes angulars que es cargolen tot formant sengles volutes. El cimaci que el corona presenta com a ornament una sanefa de fulles que s’obren tot generant motius florals.
Altres tres columnes (núms. 46, 48 i 49) situades als angles de les galeries del claustre.
ECSA - L. Carabasa
Els capitells 48 i 49 presenten una decoració similar, composta per dues palmetes angulars de les quals pengen fruits indefinits, i són coronats per cimacis de decoració barroera —mitges esferes sense més—. La columna núm. 47 no es conserva, i la núm. 50 ha perdut pràcticament tota la decoració.
En general som davant un treball força simple i barroer, on es barregen elements estereotipats provinents de repertoris que corresponen a un període cronològic força ampli; hi ha elements de fort caràcter clàssic —columnes angulars de l’interior de les galeries—, al costat d’altres de regust popular —quadrúpedes menjant vegetals, o parelles d’animals, de la galeria sud—, passant per elements tan simples que no es poden situar en cap moment concret —sèrie de capitells amb fulles angulars—. D’altra banda, cal destacar que tots els elements que componen les columnes han estat força retocats; alguns són tan malmesos que no es poden distingir els ornaments que lluïen; altres són pràcticament nous. Sobta la diferència de treball i, fins i tot, de composició dels capitells amb una iconografia més variada —galeria sud— respecte dels que suporten l’arc d’unió entre les galeries, sobretot dels corresponents a la galeria de ponent (núms. 43 i 45)(*).
Tant pel repertori com per la factura, la decoració que abunda als capitells de la galeria de migdia recorda treballs com els de Lluçars o Falç (Tolba) (també de la comarca de la Ribagorça).
La datació del conjunt no sembla homogènia. Els elements de l’ala sud semblen de factura posterior a la resta, o almenys als de les ales oest i nord, i es poden situar dins el segle XIII; la resta pot considerar-se del segle XII, probablement de la meitat del segle.
En el mateix claustre es conserven uns quants fragments de columna solts, tots força malmesos. De la decoració que es pot apreciar, tant dels capitells com d’alguna base conservada, no es pot extreure cap altra conclusió. Els ornaments són de tipus vegetal, com els de la major part dels capitells del claustre, amb representació de fruits o no.
Detall de la ménsula núm. 2.
ECSA - L. Carabasa
Grup de mènsules que sustenten la teulada al vessant nord del claustre.
ECSA - L. Carabasa
Capitells que decoren la porta d’accés a l’antic refectori, amb relleus esculpits de tipus zoomòrfic i geomètric.
ECSA - C. Liarás
Al mur nord, sostenint la teulada moderna de fusta, hi ha un seguit de mènsules de pedra que presenten alguns relleus esculpits. Tots són de factura popular i no constitueixen cap tipus de programa iconogràfic. Entre els motius figurats —semisferes, figures geomètriques, caps d’animal, rostres humans i rosetes— cal destacar un rostre humà, el qual ocupa la segona mènsula en sentit W-E, que a més dels trets facials bàsics mostra els cabells dibuixats. Tots aquests elements són de factura simple i de vegades barroera, de manera que resulta difícil datar-los. Val a dir que alguns semblen força nous i que altres són molt malmesos.
En el mateix mur, sobre una de les portes que donen pas a l’antic refectori, avui restaurat, hi ha la figura esculpida i adossada d’un lleó sostenint un escut. Sembla que pogué formar part d’un conjunt funerari, com a element sostenidor d’un sarcòfag potser de paret, i que sigui de datació posterior al romànic. (LCV)
Inscripcions al claustre
Una de les inscripcions que es troben a les arcuacions de la galeria est.
ECSA - L. Carabasa
Grafit d’una arcuació de la galeria nord.
ECSA - L. Carabasa
Al claustre, tant a l’intradós de les arcades de les galeries com en molts cimacis de les columnes, i fins i tot en alguns panys dels murs que tanquen el recinte claustral, hi ha inscripcions necrològiques de diverses dates, les quals ja surten recollides i transcrites en aquest estudi.
Algunes, però, presenten relleus fets a base d’incisió, generalment, que són dignes de comentari. Moltes vegades trobem sanefes que emmarquen la inscripció, compostes d’entrellaçats vegetals o palmetes que neixen d’una tija única, la qual pot ser ondulant, de composició més o menys simple i similars als definits per E. Carbonell (1981) amb els temes núms. 182-183, i també als que trobem en conjunts ja tardans com la portada de Sant Martí de Capella. Altres vegades l’emmarcament és molt més simple i consta d’una ziga-zaga amb punts intercalats. En alguna ocasió hom ha intentat dibuixar simples arquitectures figurades, com ara dos pilars trenats de bases i capitells llisos i units per baix amb un travesser decoratiu, o bé una doble arcada de mig punt, a manera de finestra geminada, de columnes trenades.
A dalt, dues de les inscripcions que es troben a les arcuacions de la galeria est, amb emmarcaments ornamentals força peculiars. Al mig, mostra d’algunes de les nombroses inscripcions que ornen els àbacs i els intradossos dels arcs del claustre, que constitueixen un necrologi per a la commemoració diària dels difunts. A baix, dues inscripcions corresponents a les arcades que donen pas a l’antiga sala capitular, amb decoració d’elements vegetals i paons a banda i banda d’un arbre o font de la vida.
ECSA - L. Carabasa
Algunes de les inscripcions que trobem a l’intradós de les arcades de l’antiga sala capitular són més espectaculars. L’emmarcament és format per una sanefa de tipus vegetal, com la descrita en primer lloc, que en els laterals acaba amb els caps —a dalt— i les cues —a baix— de paons afrontats amb un arbre al mig. En altres ocasions les figures afegides són simplement arbres que superen l’emmarcament i bases que sustenten tot el cos de la inscripció. Aquest tipus de figures mostren de vegades restes de policromia, potser posterior a l’època de què tractem.
També s’han trobat alguns grafits marcats sobre els panys dels murs o de les arcades, entre els quals cal assenyalar el d’un cavaller o bé el d’un cap d’ocell coronat d’estrelles. Són de factura medieval, però resulta difícil discernir si són anteriors al segle XIV. (LCV)
Arcades al claustre
Columna de la banda dreta, segons l’espectador, de l’arcada que dóna pas a l’antiga sala capitular.
ECSA - L. Carabasa
Al mur est del claustre s’obren un seguit d’arcades que donen pas a l’estança de l’antiga sala capitular. Hi ha diverses inscripcions que ja han estat tractades, quant als elements decoratius i de manera general, en l’estudi dedicat al claustre. Les sis columnes que suporten els arcs, dues de les quals adossades als brancals de l’obertura del mur, tenen alguns elements esculpits de tipologia pseudo-vegetal. Aquesta decoració consisteix, bàsicament, en fulles amb fruits penjants que ocupen les cantonades del tambor, mentre que al centre de les cares trobem simples fulles a l’extrem d’una tija o flors de lliri, elements tots ells força estereotipats. Tan sols dos dels capitells varien una mica aquesta composició. El núm. 4, en sentit N-S, presenta als angles palmetes amb fulles lanceolades al mig. El núm. 6 —adossat al brancal dret, segons l’espectador—, en canvi, és decorat amb palmetes de nervi central sense cap altre element, semblants a les que trobem en el capitell núm. 3 del claustre.
La factura d’aquests capitells és, estilísticament parlant, força tardana, corresponent a un període proper al gòtic. (LCV)
Bibliografia
Bibliografia sobre la portada sud
- Puig i Cadafalch, Falguera, Goday, 1909-18, vol. III (II), pàgs. 739 i 813 i figs. 1 186-1 187
- Porter, 1928, vol. II, pàg. 47
- Canellas-San Vicente, [1979] 1981, pàg. 434
- Iglesias, 1980, pàgs. 231-232
- Iglesias, 1985-88, vol. I/2, pàgs. 276-278
- Enríquez [1987] 1993, pàg. 126
Bibliografia sobre el claustre
- Canellas - San Vicente, /1979/ 1981, pàg. 434
- Iglesias, 1980, pàg. 244; 1985-88, vol. I/2, pàg. 284