Resultats de la cerca

És un dels metalls de la tercera sèrie de transició, i fou descobert per JJ d’Elhujar i F d’Elhujar l’any 1783 És també conegut com a wolframi És un element rar constitueix un 10 -4  % del pes de l’escorça terrestre No ocorre natiu, i els seus minerals més importants són la scheelita CaWO₄ i la wolframita Fe,MnWO₄ El tungstè natural és constituït per cinc isòtops naturals estables, amb masses de 180, 182, 183, 184 i 186, que determinen un pes atòmic de 183,85 En són coneguts, a més, onze radioisòtops artificials La preparació del metall és difícil, d’una banda perquè es troba…

Mineral pulverulent, terrós, de color groc verdós o grisós, anomenat també ocre de tungstè , que es presenta en masses resinoses compactes Artificialment, hom el pot fer cristallitzar en el sistema ròmbic N'hi ha a Cornwall, Connecticut i Bolívia

Els wolframats més ben coneguts són els de fórmula general M 1 ₃WO₄, que hom obté per dissolució del triòxid de tungstè WO₃ en solucions aquoses d’hidròxids alcalins i que, mitjançant reaccions metatètiques, permeten la preparació dels wolframats dels altres metalls En solució, existeixen com a ions discrets WO₄ 2- , tetraèdrics, i no gaudeixen de les propietats oxidants dels cromats D’altra banda, l’acidificació suau de solucions de wolframats condueix a la formació de polianions

Es presenta en forma de pólvores grogues, insolubles en aigua i solubles en àlcalis És emprat com a mordent i com a intermedi en la preparació del tungstè metàllic

Hom l’obté per aluminotèrmia de l’òxid de tungstè o en forn elèctric

Els aliatges durs comprenen, entre altres, els acers ràpids acer, els aliatges “Stellite” a base de cobalt, crom i tungstè, i els carburs aglomerats per exemple, els metalls “Kenna” i vídia, constituïts essencialment per carbur de tungstè amb addicions de carbur de titani, de tàntal i de niobi aglomerat amb cobalt

Fou director d’investigacions de la General Electric 1940-45 El 1908 trobà un mètode per a donar ductilitat i duresa al tungstè El 1913 inventà el tub de Coolidge per a la producció de raigs X, a base d’un ànode de tungstè on incideixen els electrons procedents d’un càtode calent, accelerats per un camp electroestàtic

Mineral que cristallitza en el sistema tetragonal, en cristalls bipiramidals o bé en masses La seva duresa és de 4,5 a 5, i la densitat, de 6,12 si és pura, però decreix a mesura que el molibdè substitueix el tungstè Presenta un esclat de vidre i és incolor o de color blanc, groc clar o marró, i també de vegades verd, gris o vermellós Apareix juntament amb la wolframita És molt estesa i constitueix una mena del tungstè N'hi ha en abundància en dipòsits metamòrfics de contacte i també, en menor proporció, en venes hidrotermals i pegmatites