Resultats de la cerca

Les ungles són làmines dures, blanquinoses i semitransparents que es troben en la cara dorsal de l’extrem dels dits Les ungles es formen a partir d’un plec de l’epidermis sobre si mateixa que s’introdueix en el derma i genera l’anomenat solc unguial, on queden així encarades dues capes d’epidermis que, en créixer, s’oposen l’una a l’altra La que queda per sobre s’anomena eponiqui i la que queda per sota llit un guial L’epidermis que compon l’eponiqui es desenvolupa normalment i forma totes les capes que li són pròpies En canvi, l’epidermis del llit unguial no elabora…

Habita a l’Àfrica

La pell és una membrana gruixuda, amb diverses estructures annexes, que recobreix la superfície del cos Això no obstant, no pot ésser considerada un simple embolcall corporal, perquè li corresponen funcions diverses i variades que la converteixen en un òrgan més de l’organisme Entre les seves funcions més rellevants, destaca la de protecció del cos davant diversos agents externs, com també la participació activa en la regulació de la temperatura corporal i, fins i tot, en la regulació del medi intern D’altra banda, la pell també ha d’ésser considerada un òrgan sensorial, perquè s’hi localitza…

La pell, l’òrgan més extern del cos humà, recobreix la superfície de l’organisme i continua, als orificis naturals, amb les mucoses Es compon de tres capes de teixits diferenciats, de les quals la més externa és anomenada epidermis, la mitjana derma i la més profunda hipoderma En conjunt, constitueix una membrana gruixuda, resistent i flexible que en la persona adulta té una superfície aproximada d’1,5 m 2 a 2 i, si hom considera només el derma i l’epidermis, pesa uns 4 kg El gruix de la pell varia d’una persona a una altra, i és diferent segons la zona del cos de què es tracti L’epidermis i…

La pell és un òrgan molt actiu que participa en el funcionament general de l’organisme Fonamentalment, realitza tres funcions protegeix l’organisme, en regula el funcionament i estableix relació amb el món exterior Actua com a barrera que protegeix l’organisme de diversos factors nocius provinents de l’exterior Així, impedeix el pas de substàncies i radiacions, evita la penetració de gèrmens i esmorteeix els efectes de les agressions mecàniques El teixit cutani collabora en la regulació de l’organisme de diverses maneres D’una banda, evita que l’organisme perdi líquids i d’altres substàncies…

Les malalties de la pell generen alteracions en els teixits cutanis que es poden manifestar amb diversos símptomes o signes Els símptomes, és a dir, les molèsties subjectives que percep la persona afectada, solen ésser escassos en les malalties cutànies L’únic símptoma que es presenta sovint és la coïssor La majoria de les malalties cutànies es manifesten sobretot amb signes, és a dir, alteracions de l’aspecte de la pell que hom pot apreciar objectivament Els signes bàsics generats per les alteracions dels teixits cutanis són les anomenades lesions elementals, cadascuna de les quals presenta…

La majoria de les malalties cutànies són diagnosticades a través de l’examen físic i l’interrogatori De vegades, però, cal efectuar proves complementàries que n’estableixin la causa o en confirmin definitivament la diagnosi Les proves que hom utilitza més sovint són la prova del pegat, la biòpsia de pell i l’examen amb la llum de Wood