Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
suc vacuolar
Biologia
Solució aquosa molt fluida, de caràcter gelatinós, continguda en els vacúols, constituïda per substàncies minerals (com ara sulfats, nitrats, clorurs, fosfats, etc) i orgàniques (com ara àcids orgànics, glúcids —especialment sacarosa, glucosa i tanins— i lípids).
En els vacúols s’acumulen substàncies de reserva i substàncies procedents de totes les vies metabòliques de degradació tòxiques per al citoplasma que les produeix El suc vacuolar permet al citoplasma de conservar el grau d’imbibició convenient L’entrada d’aigua del medi a l’interior de la cèllula, per osmosi, té com a conseqüència la turgència cellular
vacúol
Biologia
Espai intracel·lular protoplasmàtic en el qual s’acumulen substàncies líquides o gasoses, secretades pel protoplasma, o productes sòlids.
Aquests fluids són sempre homogenis La paret és formada per una delicada membrana, anomenada tonoplast o pellícula endoplasmàtica La utilització del roig neutre, colorant vital del contingut vacuolar, ha permès de saber que existeix un vacuoma aparell o sistema vacuolar de la cèllula en les cèllules animals Els vacúols poden originar-se per divisió de vacúols preexistents o per elaboració espontània en el citoplasma per exemple, per hipertròfies dels elements de l’ergastoplasma Els vacúols són lloc d’acumulació de substàncies de reserva o de deixalles tòxiques per…
degeneració
Patologia humana
Estat patològic de la substància viva (òrgan, teixit o cèl·lula) manifestat per modificacions de l’estructura morfològica, física o química.
La degeneració pot afectar un dels components d’aquesta substància, és a dir, les cèllules o la substància els elements intercellulars, o bé tots dos Els teixits perden les qualitats específiques, tant estructurals com funcionals, i això condueix a una sèrie d’alteracions metabòliques que influeixen en la capacitat de desenvolupament, regeneració i adaptació És una condició indispensable que les modificacions morfològiques o fisicoquímiques siguin reversibles, perquè els mateixos agents nocius aplicats més temps o amb més intensitat poden produir la mort cellular Les causes principals de…
Les aigües emmagatzemades al subsòl: els aqüífers
Concepte d’aqüífer Les aigües del subsol, al llarg de tots els temps, han estat un fet misteriós i motiu d’especulació i controvèrsia pel que fa al seu origen, a les roques que li donen cabuda, i a la forma com les travessen És en el segle passat que definitivament se les inclou dins el cicle hidrològic, i és la ciència hidrològica anomenada hidrogeologia la que s’ocupa de la seva avaluació i repartició invisible dins l’espai subterrani Les excavacions subterrànies de tot tipus són les que han donat imatges de com les aigües circulen per l’interior dels massissos rocosos, demostrant l’…
Els ecosistemes halobis
Salicornar, a l’illa de Buda delta de l’Ebre, amb dues espècies de salicòrnia, una perenne, la cirialera vera Arthrocnemum fruticosum , i l’altra anual, la cirialera herbàcia Salicòrnia herbacea , clarament diferenciades pels colors verd la primera i vermell la segona que prenen al final de l’estiu Anna Motis La vegetació dels ecosistemes halobis o salobrars comprèn bàsicament tres grans tipus de comunitats els salicornars herbaci Thero-Salicornion i arbustiu Arthrocnemion fruticosi les jonqueres halòfiles, la jonquera amb plantatge crassifoli Schoeno-Plantaginetum crassifoliae i l’…
Els agàrics
Aquest grup comprèn fongs carnosos, normalment putrescibles, característics pel seu barret, anomenat pileu , pel peu, anomenat estípit , i per l’himenòfor en forma de làmines les boletàcies però, el tenen en forma de capa de tubs porat , que es pot arrencar fàcilment de la carn Molts agàrics són sapròfits, i pràcticament la resta són micorizògens La majoria dels bolets comestibles són basidiocarps d’agàric Ultra l’aplicació alimentària d’un grup bastant gran d’espècies, cal no oblidar la importància forestal de totes les que estableixen micorizes amb la majoria dels arbres dels boscos, i en…
Els ecosistemes terrestres
Els ecosistemes terrestres presenten característiques força diferents dels aquàtics En ells els organismes depenen majoritàriament d’uns productors primaris que, situats a la interfase entre atmosfera i litosfera, ocupen un espai ben reduït només un centenar de metres en el cas dels boscos més alts, i molt menys normalment Alguns animals terrestres cerquen l’aliment al medi aquàtic i altres poden enlairar-se considerablement durant un temps curt, però el marc de la vida terrestre és molt més restringit que el de la marina, que arriba a colonitzar permanentment les grans fondàries Les plantes…
Dinàmica i funcionalitat dels ecosistemes terrestres
El metabolisme global de l’ecosistema El metabolisme de les plantes pot resumir-se en els processos productius producció primària bruta i la respiració La diferència entre producció primària bruta i respiració dóna la producció primària neta Els dos processos bàsics de construcció i degradació metabòliques s’acceleren quan augmenta la temperatura i creixen també amb l’envelliment del sistema El quocient entre les dues taxes és, així, relativament poc variable, però a mesura que augmenta la proporció de teixits que respiren sobre els que produeixen tendeix a acostarse a 1 La producció neta…