Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
vaporització
Física
Pas de l’estat líquid a l’estat gasós.
Semblantment a la fusió, en augmentar per temperatura l’energia cinètica de les molècules que formen una substància o per descompressió la distància entre elles es produeix el canvi d’agregació de la matèria que fa passar de l’estat líquid al gasós Segons les condicions en què té lloc la vaporització d’un líquid aquesta s’anomena evaporació o ebullició en el primer cas es manifesta en la superfície del líquid a qualsevol temperatura, i en el segon en tota la massa i a temperatura constant tensió de vapor Hom anomena calor de vaporització la calor necessària per a convertir en gas un gram o un…
vaporització
Alimentació
Tecnologia
Enriquiment de l’arròs per tal de vitaminitzar-lo que consisteix a sotmetre el gra amb la pellofa a un tractament hidrotèrmic.
Així es processa i consumeix des de temps antics a l’Àsia i l’Àfrica Al principi, aquest procés s’utilitzava com una via per a millorar l’alimentació mitjançant el seu increment del valor nutritiu Tot i això, les característiques particulars de l’arròs vaporitzat més rendiment en la mòlta, entre d’altres ha fet que se n'incrementés el consum Hom estima que més d’una cinquena part de la producció mundial se sotmet a aquest procés El gra presenta més consistència mecànica, color més groguenc, textura més forta i més integritat
agent refrigerant
Química
Denominació genèrica de diversos agents, generalment líquids, de baix punt d’ebullició, que hom empra per a absorbir calor d’un medi mitjançant llur vaporització.
En la pràctica, aquest procés constitueix una part d’un sistema cíclic d’expansió i compressió que hom pot efectuar per mitjans mecànics màquina frigorífica Des del punt de vista termodinàmic, les propietats més importants d’un agent refrigerant són una calor latent de vaporització elevada, juntament amb una calor específica baixa en l’estat líquid i elevada en l’estat gasós Els agents refrigerants més emprats tradicionalment han estat l’amoníac, el diòxid de sofre, el clorur de metil i el clorur d’etil Ara bé, en llurs aplicacions a petita escala, atesa llur toxicitat i…
regla de Trouton
Química
Relació aproximada, enunciada per A. Pictet l’any 1876 i estudiada sistemàticament per F. Trouton l’any 1884, que estableix que el quocient entre l’entalpia molar de vaporització d’un líquid (ΔHv) i la seva temperatura absoluta d’ebullició (Te) és constant i igual a 21 si ΔHv s’expressa en calories.
Un corollari d’aquesta relació és la constància aproximada de l’entropia de vaporització de les substàncies líquides Cal fer esment del fet que els líquids associats presenten desviacions notables aigua, 26,1 etanol, 26,9, i també els líquids de punt d’ebullició elevat cadmi, 22,9 argent, 24,6 i els de pes molecular i de punt d’ebullició baixos nitrogen, 17,2 oxigen, 18,1 L’any 1915 JH Hildebrand introduí en aquesta regla una modificació, consistent a mesurar les entropies de vaporització a temperatures tals que les concentracions moleculars del vapor P/RT fossin constants, amb la qual cosa…
fase

Diagrama de fases: (a) d’un sistema d’un sol component (F, corba de fusió; S, corba de sublimació; V, corba de vaporització); (b) d’un sistema binari líquid-vapor (TA i TB. punts d’ebullició d’A i B); (c) d’un sistema binari solid-líquid eutèctic (TA i TB. punts de fusió d’A i B); E punt eutèctic; CE, composició eutèctica: α i β són les dues fases sòlides que es presenten
© Fototeca.cat
Física
Química
Part d’un sistema, formada per un nombre qualsevol de components, homogènia i amb uns límits ben determinats que la separen de les altres parts del sistema i de la resta de l’univers.
La noció de fase generalitza la d’estat físic sòlid, líquid, gasós i permet distincions més subtils, com la que hi ha entre dues formes de cristallització d’un sòlid Els components d’un sistema són les substàncies que l’integren, i els constituents són les diferents fases que el formen Si només hi ha una fase, el sistema és homogeni , i si n’hi ha més, heterogeni El pas de la fase sòlida a la líquida és anomenat fusió , el de la líquida a la gasosa, vaporització , i el de la sòlida a la gasosa, sublimació Aquests canvis de fase són progressius , i els canvis en sentit contrari…
decrepitació
Química
Espetegadissa característica que fan els cristalls de moltes sals en escalfar-se.
És deguda a la vaporització brusca de l’aigua intersticial, la qual cosa produeix el trencament dels cristalls
calor de transformació
Física
Energia tèrmica necessària per a efectuar un canvi de fase d’una substància a temperatura constant.
Així, hom parla de calor de fusió, calor de vaporització, calor de sublimació Hom la mesura en cal/g
criòstat
Física
Instrument emprat en criogènia per a realitzar experiments a temperatures molt baixes.
Consisteix, generalment, en un recipient aïllat tèrmicament en el qual la font de fred és la vaporització d’un gas liquat
neu carbònica
Química
Massa de cristalls microscòpics de diòxid de carboni obtinguts en sotmetre aquest a una descompressió brusca, per exemple deixant-lo sortir lliurement dels tubs d’acer en què es troba comercialment, els quals el contenen en estat líquid a la pressió de 5-7 MPa.
La disminució sobtada de pressió produeix l’evaporació d’una part del líquid absorbint-se de la massa restant del líquid la calor latent de vaporització aquesta es refreda i es condensa en cristalls que se sublimen a -78,5°C És emprat com a refrigerant d’aliments i gelats És anomenat també glaç sec
inhalació
Substància o vaporització emprada en les inhalacions.