Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Luci Vari Ruf
Literatura
Poeta èpic i tràgic romà.
Amic de Virgili i d’Horaci, rebé d’August l’encàrrec de publicar l’ Eneida després de la mort de Virgili Hom conserva alguns fragments del poema De morte ~40 i de la tragèdia Tiestes 29
Āqā Jārī
Jaciment de petroli
Explotació de petroli de l’Iran, a l’ostān de Khūzestān (des del 1944), unida per un oleoducte a Ābādān.
Juhana Liiv
Literatura
Escriptor estonià.
Primer narrador realista i primer poeta modern de la literatura estoniana Començà escrivint contes, que el feren popular Kümmelugu ‘Deu històries’, 1893, Vari ‘L’ombra’, 1894, Nõia tütar ‘La filla del mag’, 1895 Les seves poesies foren recollides a Luuletused ‘Cants’, 1909 D’una lírica intimista i melangiosa, descobreixen un desolador drama humà i alhora expressen la tragèdia del seu poble, oprimit pel règim tsarista
Siros
Illa
Illa de les Cíclades, Grècia, a la mar Egea.
La capital és Hermúpolis Produeix olives, vi i cereals, però l’activitat principal és la pesca La capital, que ho és també de totes les Cíclades, constitueix un important centre comercial i marítim de l’Egea Prop del poble de Vari hi ha un santuari, catòlic, anomenat Φανερωμένη Faneromeni , ‘L’apareguda’, on és venerada la Mare de Déu de la Mercè, amb festa el 24 de setembre Els seus orígens no són encara estudiats, però les notícies conegudes no van més enllà del final del segle XVIII o principi del segle XIX
Emanuele Portal

Emanuele Portal
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Historiografia catalana
Historiador de la literatura i traductor italià.
De família d’origen provençal, traduí Mistral a l’italià Mireio , 1890 i dedicà alguns estudis a la literatura occitana com La letteratura provenzale moderna 1893, Scritti vari di letteratura provenzale moderna 1895, Antologia provenzale 1911 i Grammatica provenzale, lingua moderna e dizionario provenzale-italiano 1914 Havent conegut la literatura catalana a través de Víctor Balaguer, traduí L’Atlàntida de Jacint Verdaguer 1916, reeditada el 1928 Dedicà alguns estudis a la literatura catalana I trovatori catalani , 1894 Pierre Michel Carbonell , 1897 i preparà una antologia d’escriptors…
,
Petrus de Cruce
Música
Compositor i teòric francès o italià.
No existeixen referències biogràfiques seves Escriví un Tractatus de tonis i possiblement un altre sobre polifonia Se li atribueix el desenvolupament de la notació mensural més enllà dels principis establerts per Francó de Colònia, en especial en allò que fa referència a la subdivisió de la brevis fins en set semibreves , en lloc de les dues o tres en què la dividia el sistema franconià Per diferenciar els diversos grups de semibreves introduí l’anomenat "punt de separació" Jacques de Lieja, que en el seu Speculum musicae fa referència als avenços proposats per Cruce en el terreny de l’…
Heliogàbal
Història
Nom amb què és conegut Vari Àvit Bassià, emperador romà (218-222).
Fou sacerdot del déu Elagabal a Èmesa, on vivia la seva família, relegada de Roma La seva àvia, Júlia Mesa, el féu passar com a fill natural de Caracalla i fou proclamat emperador per l’exèrcit amb el nom de Marc Aureli Antoní El 219 arribà a Roma i, deixant el govern a la seva àvia, hi introduí el culte del seu déu Sol invictus i es lliurà a la disbauxa Assassinat pels pretorians, el succeí Alexandre Sever , que ja havia estat associat al tron La seva figura ha estat tractada per alguns autors teatrals Déodat de Séverac compongué l’oratori Héliogabale 1910
l’Eneida
Literatura
Poema èpic llatí, obra de Publi Virgili Maró, que el deixà inacabat després de treballar-hi del 29 aC al 19 aC.
Consta de 9 896 hexàmetres, distribuïts en dotze cants Vari i Tuca l’editaren després de la mort de Virgili per ordre d’August i contra la darrera voluntat del poeta El poema recull la llegenda, d’origen grec i coneguda pels romans, dels viatges d’Enees des que fugí de Troia, amb el seu pare i el seu fill, Ascani, fins que s’establí al Laci L’ennobliment dels orígens de Roma, la lloança de les virtuts romanes i la glorificació de la família Júlia, que pretenia de descendir d’Ascani o Julus, feren de l' Eneida l’epopeia nacional que féu oblidar l’èpica anterior Els seus models són Homer i Enni…
bretó

Límits històrics del bretó
© fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua cèltica de la branca britònica, introduïda a l’Armòrica durant els ss V i VI pels bretons arribats de la Gran Bretanya.
Després d’una reculada al llarg del temps, la llengua ha restat estabilitzada en una línia que va aproximadament de Saint-Brieuc Sant-Brieg a Gwened Vannes En són trets característics la manera de formar els plurals, la manera de comptar, la conjugació, de formes molt precises —cinc conjugacions per al verb “ésser”, segons els casos—, i, sobretot, les “mutacions” —canvi de la consonant inicial d’un mot d’acord amb els casos de gènere, de nombre, de possessió— Cal assenyalar, quant a la història de la llengua abans del s XI, el vell bretó , el qual només és conegut per glosses del s XI al XVII…