Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Àrtemis

Àrtemis de Delos
© Shakko
Mitologia
Deessa grega de la natura i de la caça.
Germana bessona d’ Apollo , filla de Zeus i Leto , identificada també amb la deessa de la lluna, Hècate Deessa de la castedat, restà verge i eternament jove Era de caràcter cruel i venjatiu i li eren atribuïdes les morts sobtades La iconografia clàssica la presenta amb túnica llarga i cabellera solta Àrtemis de Delos, al Museu Nacional d’Atenes el model clàssic des del segle IV aC amb arc i sagetes, túnica curta i formant grup amb un cérvol o uns gossos és de tipus praxitelià és cèlebre l' Àrtemis de Versailles , dita també Diana caçadora , al Musée du Louvre, París, escultura…
Elefthèrios Venizelos

Elefthèrios Venizelos
© Fototeca.cat
Història
Història del dret
Polític i jurista grec.
Prengué part en la revolta cretenca contra els turcs 1897 i obtingué de les grans potències occidentals el reconeixement de l’autonomia de Creta En ésser nomenat alt comissari de l’illa el príncep Jordi de Grècia 1901, fou un dels seus consellers però aviat discrepà del seu govern i, en oberta oposició a ell, proclamà pel seu compte l’enosi de l’illa a Grècia 1905, unió que es consolidà definitivament al cap de tres anys i que fou saludada amb gran fervor per intellectuals i polítics nacionalistes catalans Missatge al Rei dels Hellens President del consell de ministres a partir de la…
1359-1413: Una institució en evolució: les primeres diputacions
La Diputació del General nasqué a causa d’una guerra que assolà Aragó i el País Valencià i arruïnà Catalunya la guerra amb Castella, dita dels dos Peres El nucli original de la Diputació fou la comissió econòmica elegida a les corts per a administrar el donatiu concedit al rei per a la defensa del país A mitjan segle XIV regia la corona de Catalunya-Aragó Pere III el Cerimoniós 1336-87, un monarca força bellicós que es comprometé en nombroses guerres interiors i exteriors Castella era governada per Pere I el Cruel 1350-69, guerrer i venjatiu, que abocà en la contesa tot l’esforç…
Balaguer
Vista aèria del nucli antic de la ciutat de Balaguer, a la riba dreta del Segre. Dalt del turó, l’església parroquial i antiga col·legiata de Santa Maria
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de la Noguera, situat al peu dels darrers plecs subpirinencs.
Situació i presentació Balaguer ha estat tostemps cap dels Aspres i en l’actualitat ho és de la comarca de la Noguera El municipi de Balaguer, a banda i banda del Segre, té una extensió de 57,32 km 2 confronta amb el municipi de Menàrguens SW i, a ponent del Mormur 329 m i de la partida de la Fuliola, amb el de Castelló de Farfanya W A tramuntana la divisòria, per la Garriga, separa el terme de l’enclavament de Gerb, pertanyent a Os de Balaguer A llevant llinda amb la Sentiu de Sió i amb Vallfogona de Balaguer i al SE amb Térmens L’enclavament de Flix, a llevant del territori…
El projecte espanyolitzador i la nova cultura pública
Barcelona va ser ocupada pels vencedors de la Guerra Civil el 26 de gener de 1939 L’endemà mateix, el general Elíseo Álvarez Arenas, cap dels serveis d’ocupació, feia públic un ban on hi havia una promesa que podia semblar tranquillitzadora per als incauts, però que era, sens dubte, una amenaça i alhora una sentència de mort per a l’ús públic i el culte de la llengua “Catalanes, tened la seguridad de que vuestro lenguaje, en el uso privado y familiar no será perseguido” És evident que la persecució en l’ús privat i familiar quedava fora de l’abast de les forces vencedores, que, de moment, no…
Les noves institucions borbòniques
Felip V a cavall , JRanc, 1734 MP El sistema de govern que es va imposar als Països Catalans arran de la batalla d’Almansa no era l’única solució entrevista per les autoritats borbòniques De fet els botiflers valencians no creien que l’alçament dels maulets hagués estat responsabilitat de les institucions del regne Els membres del Consell d’Aragó actuaven amb la idea que la forma de govern seria retocada en favor del rei, com ho va ser a Catalunya el 1652, però no completament alterada Certament els consellers d’Aragó es movien en un terreny fals quan intentaven conservar una part de l’…
Viella

Vista general de Viella
© Xevi Varela
Municipi
Municipi i cap de comarca de la Vall d’Aran, a la vall de la Garona, a la seva confluència amb el riu Nere, que davalla del port de Viella.
Situació i presentació El municipi de Viella, situat al centre de la comarca i presidit per la vila de Viella, capital tradicional de la Vall d’Aran, tenia una extensió més reduïda fins el 1970, any que li foren agregats els termes veïns de Betlan 24,9 km 2 , Arròs e Vila 28,4 km 2 , Escunhau 20,9 km 2 , Gausac 29,3 km 2 i Vilac 21,9 km 2 , amb la qual cosa el nou municipi, de nom oficial Vielha e Mijaran, té avui 211,74 km 2 El terme de Viella es troba al curs mitjà de la Garona dins la Vall d’Aran Administrativament limita al N amb Canejan, al NE i l’E amb Salardú, al S amb Vilaller Alta…
El protagonisme dels encàrrecs reials i eclesiàstics en l’escultura gòtica
Poques vegades els historiadors de l’art tenen la sort de poder gaudir d’una quantitat tan ingent de documents que informen d’una manera tan extremament meticulosa dels interessos artístics d’un rei i del seu desig de controlar-ho tot, des de l’arquitectura fins a les joies, el parament de la taula o els components d’una festa El llarg regnat de Pere el Cerimoniós 1336-1387 és, sens dubte, un dels més significatius de la història de la Corona d’Aragó Ben cert que fou una persona violenta i de vegades sanguinària, però al costat d’aquest caràcter difícil i venjatiu, hi havia un…
L'exili i la mort de Lluís Companys (1939-1940)
A l’hora de la derrota més cruel, davant l’inapellable fracàs bèllic en la guerra dels tres anys 1936-39, quan Catalunya estava a punt de caure aixafada sota el pes de la bota militar, és fàcil imaginar l’ànim que podia tenir el seu president, Lluís Companys Ell, que era el representant del país, en emprendre l’exili, fugint del propi territori en l’èxode més gran que Catalunya ha conegut mai al llarg de la seva història millenària, es veia abocat a un destí ignorat En terres de França Companys, el dia 5 de febrer de 1939, diumenge, avançant per un camí de muntanya de l’Alt Empordà, pel coll…