Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
verat

Verat comú
Biopix Nature Photos (cc-by-nc)
Ictiologia
Gènere de peixos teleostis de l’ordre dels perciformes, de la família dels escòmbrids, de cos fusiforme, amb l’aleta caudal molt escotada, el peduncle caudal molt estret, premaxil·lar soldat al maxil·lar (juntament amb la mandíbula inferior constitueix un musell agut), òrbita ocular envoltada pel darrere per una anella completa d’ossos independents, dents petites i dues aletes dorsals (la segona dorsal i l’anal seguides de 5-6 pínnules).
Inclou dues espècies S scombrus , el verat comú , i S colias japonicus , el verat d’ull gros , peixos pelàgics, d’alta mar i d’una gran importància econòmica, car formen en primavera grans bancs que s’apropen a les costes i són activament capturats per la seva carn, molt saborosa i alimentosa, puix que és un peix blau molt ric en greixos S'alimenten de crustacis planctònics i de pteròpodes Verat d’ull gros Lanzardo2 CC0 Molt comunes a la Mediterrània i a l’Atlàntic, ambdues espècies són venudes als mercats indistintament, bé que el verat d’…
verat volador

Verat volador
hullothere (CC BY-NC)
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels beloniformes, de la família dels exocètids, d’uns 40 cm de llargària, de cos allargat, aletes pectorals molt grosses i en forma de ventall, de manera que la punta ateny el peduncle caudal, i ventrals també grosses, però menys, i en posició abdominal, aleta caudal amb lòbul inferior més llarg que el superior, cap petit, amb ulls grossos, dors blau i ventre i costats argentats.
És un peix pelàgic que forma grans bancs i s’alimenta de plàncton En ésser perseguits per les tonyines, els dofins i les llampugues efectuen salts fora de l’aigua, sobretot amb les aletes pectorals, i també amb les ventrals, i planejant cobreixen distàncies de 20 a 40 m, i fins i tot 100 m En salts successius s’ajuden amb l’aleta caudal És comú a l’Atlàntic i a la Mediterrània, bé que no gaire a les costes dels Països Catalans
círvia

Círvia
NOAA (cc-by-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels caràngids, que pot assolir 90 cm de llargada, de cos anàleg al dels escòmbrids i de color gris blavós amb parts laterals i inferiors grises argentades.
És una forma depredadora que s’alimenta de peixos, persegueix moles de sardina, verat i peixos voladors i és de costums pelàgics i bona nedadora La seva carn és molt saborosa És originari i propi de l’Atlàntic càlid i penetra a les costes mediterrànies
blanc | blanca
Clar de color, per contrast amb d’altres coses de la mateixa mena, de color més fosc.
Cabells blancs , o cap blanc , generalment de color gris clar, per oposició al cabell normal o al cap de cabells normals negre, ros, etc carn blanca d’anyell, de pollastre, etc, per oposició a les carns de bou, de caça, etc fosques fusta blanca de pi, de pollancre, etc, per oposició a les fustes de noguera, de faig, etc de to més fosc pa blanc de farina de blat, per oposició a “pa morè” peix blanc lluç, llenguado, etc per oposició a “peix blau” sardina, verat roba blanca , que és la de casa i, antigament, la interior femenina, per oposició a la destinada a d’altres usos,…
beloniformes
Ictiologia
Ordre de peixos osteïctis que comprèn individus de cos molt allargat, mancats de radis espinosos a les aletes, amb la línia lateral ínfera, les escates cicloides i les aletes anal, dorsal i ventrals en posició posterior.
Alguns representants, com les agulles, posseeixen mandíbules llargues i aletes pectorals relativament petites D’altres, com el trumfau, amb les mandíbules més curtes i les aletes més grosses que els precedents, són capaços de saltar força fora de l’aigua Uns altres, com el Dermogenys pusillus , tenen la mandíbula superior curta i la inferior llarga, i són capaços de vols rasants damunt la superfície de l’aigua gràcies a un desenvolupament més notable de les aletes pectorals D’altres, encara, els veritables peixos voladors, aconsegueixen de planar en saltar fora de l’aigua gràcies a un…
Els escòmbrids: verats, tonyines i afins
Escòmbrids de la mar catalana 1 bis Scomber japonicus , 2 verat S scombrus , 3 bonítol Sarda sarda , 4 melva Auxis rochei , 5 bacoreta vera Euthynnus quadripunctatus , 6 bacoreta ratllada E pelamís , 7 tonyina Thunnus thynnus , 8 bacora T alalunga Noteu la presència de pínnules al final de l’aleta caudal, que caracteritzen la familia Juan A Moreno i Carlos Moreno Els escòmbrids que actualment engloben també l’antiga família dels túnids són peixos de cos fusiforme, alt i força comprimit, acabat en un peduncle caudal estret, ben diferenciat i en forma de…
Els peixos i els mariscs
Són anomenats peixos diferents animals marins o d’aigua dolça comestibles, que són trets de l’aigua amb el fi de servir d’aliment La qualitat nutritiva dels peixos és, a grans trets, similar a la de la carn, tot i que hi ha algunes diferències notables La diferència més important és que el greix del peix conté, en general, quantitats més baixes de colesterol i d’àcids grassos saturats i, en canvi, proporcions més altes d’àcids grassos insaturats D’altra banda, hom fa una distinció dels diferents peixos segons que sigui llur contingut en substàncies grasses Així, es diferencia el peix gras o…
muleta
Transports
Barqueta de poca capacitat, intermèdia entre el gussi i la barca de palangre, destinada a la pesca del verat.
És emprada a les costes del País Valencià i de Tarragona
bis

Bis
NOAA/NMFS/SEFSC (cc-by-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes de la família dels escòmbrids semblant al verat, però més petit (ateny uns 35 cm de llargada) i d’ulls més grossos.
Té el dors de color blau negrós amb franges i taques verdes i negres als flancs És freqüent a la Mediterrània i a l’Atlàntic