Resultats de la cerca

Aplega texts, documents i estudis referents a Jacint Verdaguer destinats a recollir la important obra d’investigació científica, en bona part encara inèdita, que representa una renovació dels estudis verdaguerians A partir del 1986 n'és director Amadeu J Soberanas, el qual ha projectat incloure edicions crítiques de les obres de Verdaguer, com també l’edició de textos inèdits i la continuació de l’epistolari

Es llicencià en filologia romànica a la Universitat de Barcelona 1950 i, ingressada al cos d’arxivers espanyol el 1956, dirigí la Biblioteca Popular de Gijón 1957-59 El 1959, s’incorporà a la Biblioteca Provincial i Universitària de Barcelona, de la qual fou sotsdirectora 1966-70 i directora 1970-80 Fou també directora de la Biblioteca de Catalunya 1973-86, del Servei de Biblioteques de la Diputació i de l’Escola de Bibliotecàries 1973-82, però una greu malaltia l’obligà a deixar prematurament la seva activitat professional Publicà treballs de la seva especialitat La biblioteca de Joan…

Fundat per requeriments polítics amb el nom de Patronato de Estudios Ausonenses, des de 1962 utilitzà la denominació de Patronat d’Estudis Ausonencs en els llibres publicats i aquesta denominació s’adoptà també en la seva revista el 1975 i es mantingué fins el 1990 que hom assumí l’actual denominació no oficial, tanmateix, fins a l’aprovació dels estatuts el 1991 És integrat per uns 450 socis i s’organitza en una Junta Rectora formada per un president, sis vocals nomenats per entitats, nou vocals per elecció, i el Consell d’estudis, que al seu torn és format pels directors de les dotze…

Flordeneu encisa el jove cavaller↑ Gentil , quan aquest puja al cim del Canigó, on pensa trobar el talismà que faci possible el seu amor per la pastora Griselda, interdit pels comtes Tallaferro i Guifré, pare i oncle de l’enamorat Flordeneu suplanta Griselda dient al jove cavaller que és d’ella de qui està enamorat, perquè ella, per tenir-lo, es va fer pastora Gentil, embruixat per la bellesa, la gràcia i el capteniment de la fada, s’abandona a les seves requestes d’amor i s’oblida del seu passat Llavors els dos enamorats visiten el palau soterrat de les fades, on voguen per…

Desenvolupament enciclopèdic Format per quaranta-sis composicions escrites entre el 1865 i el 1888, configura una crestomatia molt completa de la producció de tipus civil del període més actiu, en què Verdaguer conforma la seva poesia d’acord amb els objectius patrioticoreligiosos formulats per l’Església catalana per tal de recristianitzar i de redefinir nacionalment Catalunya L’amplitud cronològica dels poemes dota el llibre d’un variat repertori de temes, gèneres, formes mètriques i recursos estilístics, per això representatiu dels procediments literaris verdaguerians El poeta…

Retrat de JM Cruzet, sd ECSA Després del 1939, Josep Maria Cruzet i Sanfeliu, amb una bona experiència a l’editorial Catalònia abans de la Guerra Civil, va treballar com a editor, sota la marca d’Ediciones Selectas, i també com a llibreter a l’obligatòriament rebatejada Casa del Libro Parallelament a aquestes activitats, es va proposar de publicar en llengua catalana i, a la primavera del 1941, va demanar permís per a editar les obres completes de Jacint Verdaguer, amb la mediació d’Ignasi Agustí La censura, en aquells moments sota l’alta responsabilitat d’Antoni Tovar, li concedí l’…

Josep Pascó 1855-1910 Cartell del 4t Centenari del Descobriment d’Amèrica 1892 Cromolitografía Barcelona, Unitat Gràfica-Biblioteca de Catalunya BC El Modernisme, en el seu sentit més estrictament decoratiu, no va aparèixer a Catalunya de la nit al dia Entre l’eclecticisme convencional de mitjan vuitcents i el Modernisme de final de segle hi ha un esglaó intermedi que l’omple una manera de fer típica de l’art anglès, que influí també en altres llocs del món occidental Aquesta manera de fer coincideix formalment amb bona part de les realitzacions plàstiques sortides del que s’anomenà Aesthetic…

Vida Fill d’uns pagesos modests, el seu pare escrivia tanmateix amb fluïdesa El 1855 entrà al seminari de Vic, i entre el 1863 i el 1871 residí a Can Tona, masia del terme de Riudeperes, on compaginà els estudis de teologia amb l’ensenyança i les feines del camp Amb vint anys, el 1865, publicà el primer poema, Dos màrtirs de ma pàtria, i guanyà els primers premis als Jocs Florals de Barcelona La seva aparició, vestit de pagès, a la Sala de Cent creà una imatge pública que, en certs aspectes, coincidia amb la del bon sauvage rousseaunià i que produí una forta impressió en els medis culturals…

Introducció El gravat destaca dins la història de l’art popular per ser una de les tècniques artístiques amb una major projecció i èxit, ja sigui per la seva intrínseca reproductibilitat tècnica, com per la accessibilitat pecuniària de les mateixes estampes Ha estat el gravat la tècnica artística que, ja des dels seus orígens, ha esdevingut un dels mitjans que més ha contribuït a acostar a la ciutadania iconografies i formes, alimentant models i continguts de l’imaginari collectiu, que han perviscut al llarg del temps, tot generant certa formulació reiterativa diacrònica de formes i temes,…