Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
vestigial
Anatomia
Relatiu o pertanyent a la part petita o a l’òrgan petit, degenerat, imperfectament desenvolupat, que havia estat ben desenvolupat en un estat anterior de l’individu o en una generació anterior, o que, essent necessari en un sexe, és fora d’ús en l’altre.
marsupi
Cangur femella amb una cria dins del marsupi
Tatters ✾ (CC BY-NC-ND 2.0)
Anatomia animal
Bossa ventral pròpia dels mamífers marsupials.
En els mascles és solament un plec muscular, mentre que en les femelles, sota la influència de les hormones sexuals, la pell s’estira i forma una cavitat en forma de sac, a la qual va a situar-se la cria després de néixer A l’interior del marsupi hi ha les mamelles En algunes espècies de marsupials aquesta formació és vestigial, i aleshores les cries es fixen als mugrons protegits per la pilositat ventral de la femella
notostracis
Carcinologia
Ordre de crustacis de la subclasse dels branquiòpodes.
Tenen la part toràcica amagada sota un escut dorsal immòbil i la part anterior del cos amb un nombre molt variable d’apèndixs, entre 35 i 70, i de 25 a 40 segments, cosa que indica que la segmentació aparent és secundària i cada anell visible inclou més d’un segment L’abdomen és format per 31 segments i acaba en una furca molt desenvolupada i segmentada El segon parell d’antenes és vestigial Els ulls són composts i sèssils, i estan molt junts en l’escut dorsal La reproducció acostuma a ésser per partenogènesi, i en molts casos els mascles no existeixen Habiten en aigües dolces i…
apèndix vermiforme
Anatomia animal
Apèndix intestinal de la majoria de primats i de rosegadors, situat al fons del cec, del qual constitueix com una prolongació, de forma tubular i sinuosa, tancat en el seu extrem distal.
Té un aspecte, doncs, vermiforme, d’on li ve el nom per la seva situació, hom l’anomena també apèndix cecal En l’home, fa de 4 a 12 cm, i en d’altres primats sol ésser més llarg Des d’un punt de vista evolutiu, és un òrgan vestigial, funcional encara en els rosegadors l’apèndix vermiforme i el cec formen un sac on els enzims poden actuar durant molt de temps sobre les fibres vegetals de difícil digestió En l’home, no té cap funció específica destacable Si esdevé seu d’una infecció bacteriana, provoca l'apendicitis Un teixit limfoide, com el que recobreix les amígdales, el…
modulació DBL
Modulació, normalment d’amplitud, en què el senyal modulat és transmès sense el to de la portadora.
Té l’avantatge d’estalviar energia en la transmissió, però requereix un receptor una mica més complex Com que la informació de cada banda lateral és redundant respecte a la de l’altra banda, ocupa un espectre de freqüències doble del que és estrictament necessari Per evitar aquest problema hom recorre a la banda lateral única BLU, filtrant una de les dues bandes de la DBL, la superior o bé la inferior, segons la que hom vulgui transmetre La modulació en banda lateral vestigial BLV, utilitzada per a senyals de televisió, és de fet una variant de la BLU en què els filtres que…
Els gempílids: llima
La forma del cos de la llima Ruvettus pretiosus respon molt bé a la d’un peix pelàgic gros pot atènyer 2 m, bon nedador i depredador Té el dors bru fosc, amb els escuts dèrmics blanquinosos, i l’interior de la boca negrós Sembla que fa migracions nocturnes cap a aigües superficials Domènec Lloris La família dels gempílids és formada per peixos grossos i bons nedadors, de cos fusiforme, més o menys comprimit, amb escates petites o bé virtualment absents perquè han adquirit una consistència dura i espinosa la línia lateral és simple, doble o vestigial El cap és gros i la boca, no protràctil i…
retard
Biologia
Desaparició progressiva en l’escala filogenètica d’un òrgan que originalment es desenvolupava tant en la vida embrionària com en l’adulta i que gradualment en l’escala evolutiva esdevé vestigial i acaba desapareixent en ambdues fases.
Estudis sobre els eriçons dels Països Catalans
Els eriçons són animals que, per la seva peculiar fesomia, resulten fàcilment identificables Tret de la cara i de la zona ventral, estan recoberts de pues Àrea de distribució de l’eriçó africà als Països Catalans L’eriçó africà és més escàs que l’eriçó comú i la seva àrea de distribució és molt més reduïda S’estén per la costa africana nord-occidental i per la costa peninsular mediterrània, fins al Llobregat Actualment, la seva presència al nord del Llobregat és molt dubtosa, ja que els darrers vint anys no s’ha observat en aquesta àrea IDEM, a partir de dades del Banc de Dades de…
reducció
Biologia
Desaparició progressiva en l’escala filogenètica d’un òrgan que originalment es desenvolupava en la vida embrionària i era funcional en l’adulta, i que, gradualment, en l’escala evolutiva, esdevé vestigial en l’embrió i no es manifesta en l’estat adult de l’espècie.
És el cas dels òrgans de mesura de la pressió hidroestàtica en els peixos, que sofreixen una reducció en els vertebrats superiors
Els carnívors: guineu mostela, linx i afins
Els carnívors constitueixen un grup homogeni pel que fa a les seves característiques generals, amb un nombre bastant reduït d’espècies actuals unes 230, agrupades en 91 gèneres i 7 famílies Actualment, el grup és considerat monofilètic La història dels carnivors s’inicia a mitjan Paleocè en separar-se del tronc ancestral dels insectívors i donar lloc a la primera superfamília de l’ordre, els miacoïdeus Aquests es van extingir a començament de l’Oligocè, després de donar lloc, durant l’Eocè fa 5425 milions d’anys, a les dues superfamílies actuals, els canoïdeus i els feloïdeus La primera de…