Resultats de la cerca

Lloc de moriscs 7 focs el 1602, fou agregat 1535 a la parròquia de Villans

Constitueix un òrgan de disseminació anemocora Són típics els villans dels aquenis de moltes compostes

En les flors monoclamídies constitueix tot sol el periant, a vegades amb tota l’aparença d’una corolla, i en aquest cas es diu corollí o petaloide En les flors de periant doble els sèpals solen tenir l’aspecte de fulles, bé que alguns cops siguin com pètals, i aleshores, tant els uns com els altres reben el nom de tèpals Si els sèpals són soldats, el calze és gamosèpal, i si són lliures, dialisèpal En els calzes gamosèpals hom por distingir el tub o part soldada i els limbes o parts terminals lliures dels sèpals el punt on s’uneixen les dents al tub és la gola Si només té un pla de simetria…

Ocupa un eixamplament vall d’Ebo cobert pel Miocè margós, separat per falles de les serres cretàcies d’Almiserà 757 m alt i del tossal Pelat 693 m al nord, i la del Cirerer 832 m —contrafort de la d’Alfaro— al sud l’eminència principal, la serra de la Carrasca o serra d’Ebo 945 m, és nummulítica El barranc de la Fontblanca, que ve de la vall d’Alcalà, recorre la vall des del pla dels Corralets fins a la fenedura epigènica i càrstica en baioneta del barranc de l’Infern, de 200 m de profunditat, a comptar del qual s’anomena riu Girona o Bolata Una pluviositat prou favorable uns 900 mm permet…

Són unificades històricament per una intensa presència islàmica que culminà en les guerres i l’expulsió dels moriscs i, de retop, en una generalitzada repoblació mallorquina El terreny, molt esquerp, és en bona part inculte, però els aiguavessos abancalats són sembrats d’oliveres, figueres, cirerers i vinya A la part NW s’ha iniciat, per contaminació turística, el procés de parcellacions residencials Hom distingeix, amb criteris més aviat històrics, set o vuit valls La vall d’Alcalà s’allarga entre les serres de Gallinera i Gellibre al N i la d’Alcalà al S, i constituïa una…

Contava Heròdot 480-420aC que a l’Índia hi havia arbres que feien llana Llana vegetal que no desmereixia en qualitat i solidesa la lla-na d’ovella Enmig de tants relats fabulosos referits al mític Orient, aquests arbres singulars podien haver estat presos per una fantasia més Però el cas era que aquests arbres existien realmentAquests arbres —en realitat, arbustos d’un metre d’alt, a penes— responien al nom sànscrit de “karpassi” Amb el temps, esdevindrien vitals per a l’activitat tèxtil Aquests arbustos propis de les zones tropicals seques eren lesplantes del cotó El cotó, en efecte, és una…

Antic lloc de moriscs, el 1609 era habitat per nou famílies

La llucareta Serinus citrinella recorda el gafarró i el lluer, i fins i tot el verdum, però se’n diferencia, si més no, per la grisor del coll i dels flancs altrament, és un ocell de muntanya, com l’exemplar de la fotografia, presa a la Molina Baixa Cerdanya Xavier Bartrolí Aquest fringíllid presenta una distribució a la península Ibèrica montana i irregular, de caràcter relictual D’una banda, nidifica als Pirineus, i defuig la zona oriental que comprèn les comarques pirinenques més baixes el Vallespir, l’Alt Empordà i la Garrotxa una segona àrea de cria s’estén per una part del Sistema…

Un enginyós sistema dotat d’un mirall dicroic permetia impressionar tres pellícules simultàniament, una per a la radiació de cada color fonamental En acabat, tenyint cada pellícula amb el to corresponent groc, vermell i blau i fonent-les després en una de sola, es restituïa la imatge inicial, però no pas en blanc i negre, sinó amb els colors de la realitat El mètode, que es deia “ technicolor ”, resultava complicat, però hom acabà simplificant-lo molt fins que fou aplicat amb èxit a un film destinat a fer història Era l’any 1939 i el…