Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
clorur de vinil
Química
Halur d’alquenil, gas d’olor etèria a la temperatura ambient que és obtingut per halogenació de l’etilè.
És emprat en la indústria dels plàstics com a monòmer per a l’obtenció del poli Clorur de vinil i de les resines viníliques que en deriven
metil etil cetona
Química
Cetona alifàtica, d’olor agradable, que bull a 73,4°C.
Hom l’obté industrialment per deshidrogenació catalítica, o oxidació del sec -butanol entre 350 i 400°C amb un catalitzador de zinc És emprada com a dissolvent de resines viníliques i cautxú sintètic
nitropropà
Química
Derivat nitrat del propà.
Segons la posició del grup nitro, hi ha l’1-nitropropà, CH 3 CH 2 CH 2 NO 2 , o el 2-nitropropà, CH 3 CHNO 2 CH 3 El primer és obtingut en fase vapor per nitració del propà, bull a 131,6°C i es fon a -108°C és emprat com a solvent de la cellulosa, de resines viníliques, laques, cautxú sintètic, olis i greixos El 2-nitropropà es fon a -93°C, bull a 120°C i és soluble en alguns solvents orgànics
galvanoplàstia
Tecnologia
Tècnica per a l’obtenció d’objectes metàl·lics per electroformació (electròlisi) a partir de models (motlles) que actuen com a negatiu de l’objecte i que després hom separa, totalment o parcialment, de la peça obtinguda.
El motlle ha d’ésser constituït per un material químicament inert, indeformable en les condicions de l’electròlisi i que pot ésser conductor o no en aquest segon cas hom ha de preparar prèviament la superfície del motlle per tal que esdevingui conductor Els materials més emprats en la construcció de motlles són, d’entre els conductors, l’acer, el níquel, el coure, el llautó, l’alumini i el zinc, i d’entre els no conductors, les resines epoxi, les resines viníliques, el guix, la cera i la fusta
pintura anticorrosiva
Química
Pintura destinada a protegir les superfícies metàl·liques de la corrosió produïda per la intempèrie (pintura antirovell), l’aigua de mar, els productes químics, etc.
Atesa la magnitud de les destruccions causades per la corrosió, les pintures anticorrosives tenen gran improtància econòmica Llurs principals característiques són adherència excellent, impermeabilitat a l’aigua i als ions i aptitud a tapar perfectament els porus i anngractuositats del metall En general, per a obtenir bons resultats, cal aplicar-les sobre superfícies perfectament netes sorrejades, desoxidades, etc Els pigments i lligants utilitzats depenen del medi corrosiu contra el qual cal efectuar la protecció En les pintures destinades, per exemple, a la indústria química,…
adhesiu sintètic
Tecnologia
Adhesiu preparat a partir de materials sintètics.
Poden ésser a base de cautxú, de resines termoenduribles o de resines termoplàstiques Els preparats amb caut xú es presenten en forma de làtex d’alt contingut en sòlids i de baixa viscositat o —més freqüentment— en forma de dissolució En el darrer cas és important la proporció de resines tals com colofònia, resines de cumarona-indè, etc que són afegides per a donar mordent Les resines fenòliques reactives i els isocianats en els adhesius de dos components augmenten la resistència a la temperatura Com a dissolvents són utilitzades mescles azeotròpiques, que asseguren l’evaporació sense deixar…
polimerització
Química
Cadascuna de les reaccions en què una molècula monomèrica es converteix en un polímer
.
Existeixen dos tipus fonamentals de polimerització d’addició i de condensació La polimerització de condensació , o policondensació, té lloc a través de la interacció entre parells de grups funcionals pertanyents a dues molècules diferents amb eliminació d’una molècula petita, i el polímer format conté grups funcionals no presents en les molècules del monòmer Procedeix per passos i és essencialment un procés reversible, el progrés i l’extensió del qual són determinats per l’eliminació del medi de reacció de les molècules petites que van desprenent-se La polimerització d’addició té lloc…
pintura
Pintura
Matèria líquida o pastosa preparada per a pintar alguna superfície, que consisteix en una suspensió de matèries sòlides (el pigment, que li confereix el color, i les matèries de càrrega que l’espesseixen, n’augmenten l’opacitat, etc) en una preparació líquida a base d’un vehicle (oli, resina natural o sintètica, etc), dissolvents, plastificants i assecants.
Fins fa poc temps, ultra els pigments, els components de les pintures eren aigua, cola i guix anomenada pintura a l’aigua o pintura a la cola , o bé oli de llinosa, aiguarràs i un assecant, generalment un derivat metàllic soluble en l’oli anomenada pintura a l’oli Actualment són emprats molts altres components, com olis de soia o de ricí deshidratats, extrets derivats del petroli o de l’hulla com benzol, hidrocarburs clorats, alcohols i èsters i resines naturals i, especialment, sintètiques, que permeten d’obtenir pintures de característiques ben diferents, adequades a cadascun dels casos,…
laca
Art
Química
Vernís dur i brillant que hom obté a base de laca natural o de productes sintètics, principalment nitrocel·lulosa, acetat de cel·lulosa, resines viníliques o resines acríliques en dissolvents orgànics molt volàtils.
La laca és aplicada a la pintura, l’aquarella, els mobles i l’estampació de teixits Aquesta art aparegué a la Xina a l’època de la dinastia Han i fou perfeccionada durant la dinastia Tang La fundació de la fàbrica del palau reial de Pequín 1680 permeté una major difusió de les laques, que eren al seu millor moment als s XVII i XVIII, amb la introducció de l’aplicació de mareperles Al s XV la laca fou introduïda al Japó, on hom arribà a una tècnica molt més depurada que la xinesa, amb artistes com Kōami i Sōami A la fi del s XV aparegueren les laques a Europa, principalment per influència…
principi de vinilogia
Química
Principi formulat per Fuson l’any 1935, que estableix que, A i B essent dos àtoms no metàl·lics, o dos grups funcionals directament enllaçats, la intercalació entre ells d’una o més unitats viníliques —(CH=CH)n— manté qualitativament inalterada la interrelació d’efectes electrònics entre A i B.
Les famílies de composts que responen a una fórmula general A—CH=CH n —B són anomenades sèries vinílogues , i cadascún dels elements d’aquestes famílies pot ésser anomenat, per referència al compost base A—B, com un viníleg d’aquest Aquesta característica repercuteix en un conjunt de propietats químiques comunes als elements de les sèries vinílogues