Resultats de la cerca
Es mostren 584 resultats
Reorganització de les fires de canvi a Barcelona
Es reorganitzen les fires de canvi a Barcelona i es fixen els primers tipus de cotització oficials admesos per l’Església
El congrés dels advocats catalans inaugura el Palau de Fires i Congressos de Tarragona
El president de la Generalitat, Jordi Pujol, i el president dels advocats catalans, Jaume Alonso-Cuevillas, assisteixen a Tarragona a l’obertura de les sessions del II Congrés de l’Advocacia Catalana, que té com a objectiu prioritari iniciar l’elaboració d’un Codi de l’Advocacia Catalana que reguli l’exercici de la professió, però no el seu accés Les sessions se celebren al Palau de Fires i Congressos de Tarragona, un equipament que s’inaugura amb aquest congrés
firaire
Persona que freqüenta les fires per vendre o per comprar.
fira
Història
Reunió periòdica, generalment anual, de mercaders i negociants protegits pel poder públic per dur a terme llurs intercanvis.
Es diferenciava del mercat per tal com aquest tenia una celebració més assídua, generalment setmanal, i amb un àmbit d’influència reduït a una comarca A l’antiga Grècia i a Roma, aquestes reunions coincidien normalment amb solemnitats religioses Delfos, Delos, Olímpia, etc Durant el baix imperi Romà, la contracció de l’activitat econòmica i la ruralització de la vida feren desaparèixer aquesta mena de reunions A partir del s XI, amb la represa de l’activitat econòmica, les fires tornaren a adquirir una gran importància, vist que els intercanvis encara no eren prou generalitzats…
Fira Mostrari Internacional de València
Economia
Fira de mostres creada a València el 1917 per la Unió Gremial (associació de comerciants), la quarta d’Europa (després de Leipzig, Utrecht i Lió).
Celebrà 19 certàmens, fins el 1936 el 1925 participà com a fundadora de la Unió de Fires Internacionals El 1942 reprengué el funcionament i inicià una etapa caracteritzada pel foment del comerç internacional El 1962 promogué la creació de fires especialitzades, com la de joguines, mobles, maquinària per a la fusta, ceràmica i vidre, art del metall, taronges, moda infantil, tèxtils de la casa i jardineria i floricultura El 1969 inaugurà un modern palau de fires 200 000 m 2
fira ramadera
Economia
Reunió de venedors i de compradors de bestiar en un indret uns dies determinats.
Poden ésser en una població o de camp, i dedicades a tota mena de bestiar o només a un de concret Havien tingut molta més importància que els mercats, car tenien un abast més extens regional i hi acudien marxants estrangers La mecanització dels transports i la generalització del comerç estable a viles i ciutats n'han provocat la total decadència, fins al punt que actualment no resta als Països Catalans cap fira exclusivament ramadera Les fires de camp se celebraven a les cruïlles dels camins de transhumància, entre els Prepirineus i la Depressió Central Catalana eren sis l’Hostal…
Miguel Reina Santos
Futbol
Porter de futbol.
Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1966-73 procedent del Còrdova Defensà la porteria del Barça en 288 partits Guanyà una Copa de Fires 1966, dues Copes 1968, 1971 i la Finalíssima de Fires 1971 Individualment obtingué el Trofeu Zamora de la temporada 1972-73 Al final d’aquella temporada fou traspassat a l’Atlético de Madrid per qüestions extraesportives Fou cinc vegades internacional absolut i anà convocat a la Copa del Món 1966
Club Esportiu Valldemia-Maristes
Futbol
Club de futbol i de bàsquet de Mataró.
Fundat el 1911, té el suport de la institució marista Disposa de dos equips de futbol i de dos equips de bàsquet en divisions territorials catalanes Té més de vint equips en categories inferiors, com també escola de futbol i de bàsquet Organitza el Torneig Fires de futbol 7 i el Torneig Fires de minibàsquet Disposa de les installacions d’un poliesportiu, gimnàs i camps d’entrenament exteriors També té secció de corfbol
endeví | endevina
Esoterisme
Persona que limita les pràctiques endevinatòries a les fires, llocs de joc, etc.
fira de mostres
Economia
Exposició periòdica, en un espai constituït expressament, de mostres de productes, principalment manufacturats.
Aquestes fires són organitzades per l’aparell productiu per aconseguir una distribució i una comercialització millor dels seus productes, i actuen com a llotja de contractació de mercaderies i com a forma de publicitat Poden tenir un caràcter local o internacional Les principals fires de mostres europees començaren a celebrar-se durant la Primera Guerra Mundial i immediatament després, davant la necessitat de conquerir i de recuperar mercats les més conegudes són les internacionals de Lió 1916, Brusselles 1920, Milà 1920, Praga 1920 i Barcelona 1920, i les nacionals…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina