Resultats de la cerca
Es mostren 138 resultats
ascensor
© fototeca.cat
Tecnologia
Aparell de transport intermitent de persones en sentit vertical ascendent i descendent.
Els primers ascensors foren hidràulics el primer fou presentat a l’Exposició de París el 1867, i el 1878 en fou installat un altre Actualment funcionen amb tracció elèctrica la força hidràulica és emprada només per a certs tipus de muntacàrregues El primer ascensor elèctric funcionà el 1880 a l’Exposició de Mannheim L’ascensor consta essencialment d’una cabina —i un contrapès— que corre amunt i avall de dues guies, sostinguda i impulsada per cables d’acer accionats per una politja motora El buc de l’ascensor, recinte per on es desplaça la cabina i sovint el contrapès, acaba en un fossat on es…
diferencial
© Fototeca.cat
Transports
Tecnologia
Mecanisme que hom munta als automòbils per transmetre el moviment a les rodes motrius i permetre que, als revolts, girin a la velocitat adequada, és a dir, que la roda exterior giri més de pressa que la roda interior.
Un diferencial consta d’una roda amb dental cònic anomenada corona , en la qual engrana el pinyó d’atac de l’eix motor, i que arrossega la caixa del diferencial Dins aquesta caixa hi ha muntats quatre pinyons satèllits que poden girar lliurement Sobre aquests pinyons, i en punts diametralment oposats, dues corones fixes planetaris engranen amb cadascun dels semieixosals quals hom subjecta les rodes Quan aquestes giren a velocitats iguals, els pinyons no tenen moviment independent i el conjunt es mou solidàriament Si una de les rodes s’alenteix, els pinyons comencen a girar i la corona…
pneumàtic
© Fototeca.cat
Transports
Element de rodolament de les rodes de molts vehicles, com autòmobils, camions, vehicles d’obres públiques, bicicletes, motocicletes, avions, vagons de metro, etc.
És constituït generalment per un tub tòric o toroidal de cautxú cambra proveït d’una vàlvula que permet d’inflar-lo amb aire a pressió, i per un embolcall, format per una carcassa , base estructural de fils de cotó, raió, acer, etc, i per una capa de cautxú que el cobreix, que rep el nom de flanc a les parts laterals i banda de rodolament a la zona de contacte amb el sòl, la qual tramet els parells tractor i de frenada durant la conducció El pneumàtic, ultra les seves qualitats amortidores, augmenta l’adherència de la roda al sòl Les cambres solen ésser actualment de cautxús sintètics, que…
amortidor de suspensió
© Fototeca.cat
Transports
Dispositiu mecànic que redueix progressivament, fins a anul·lar-les, les oscil·lacions que en el sistema elàstic de suspensió d’un vehicle (molles, ballestes, coixins pneumàtics, etc.) provoquen les irregularitats del terreny o la variació de les condicions de funcionament (frenades, viratges, vent, etc.).
Generalment els amortidors de suspensió són cilindres de funcionament hidràulic, formats per un pistó de doble efecte amb unes vàlvules que tenen controlat el pas de l’oli en tots dos sentits quan l’esforç sobre el pistó —a través de la tija— és molt gran, la vàlvula corresponent estrangula al màxim el pas de l’oli i limita en proporció la velocitat amb què l’amortidor pot comprimir-se o distendre's, i viceversa L’amortiment ha d’ésser prou gran per a evitar que l’element elàstic de la suspensió trigui massa temps a deixar d’oscillar completament suspensió tova i no tan excessiva que arribi…
Modificacions mamàries durant l’embaràs
Patologia humana
Les mames són directament afectades per l’acció de les hormones secretades durant l’embaràs, ja que precisament una de les funcions que tenen és preparar les estructures mamaries per a l’alletament A causa dels efectes hormonals, les glàndules i els conductes de les mames es desenvolupen per a poder produir-hi la llet i, per tant, aquestes augmenten de volum És fins i tot possible que d’ençà de la meitat de l’embaràs surti alguna secreció pels mugrons En créixer les mames, hi augmenta la circulació de sang i, en general, les venes esdevenen més gruixudes i visibles Com tota la mama, l’arèola…
locomotora de vapor
© Fototeca.cat
Transports
Locomotora accionada per una màquina de vapor alternativa.
El generador de vapor és una caldera de tubs de fum, i el vapor és pres del dom , situat a la part superior de la caldera Tot i que algunes locomotores treballen amb vapor saturat, les més potents ho fan amb vapor sobreescalfat a alta pressió, i a una temperatura que pot arribar als 400°C, obtingut per recirculació dins elements situats a l’interior dels tubs de fum El combustible, carbó mineral, és carregat amb una pala a la llar de foc o bé mitjançant un dispositiu mecànic Algunes locomotores cremen olis pesants La provisió d’aigua i de combustible és disposada en un vagó especial tènder…
coberta
Transports
Part externa del pneumàtic que cobreix la cambra.
Consta de la carcassa, formada per fils de cotó, raió, niló o acer, i d’una capa de cautxú que l’envolta, prima en les parets laterals i gruixuda en la banda de rodolament o part que està en contacte amb el terra A l’interior de les vores que encaixen amb la llanda porta uns cèrcols de filferro gruixut que li donen rigidesa Actualment, la carcassa no és formada per teixits, sinó per fils parallels units per cautxú, a fi que tingui flexibilitat, disposats en capes La seva missió és de donar resistència En millorar la superfície de contacte, les carcasses de filferro d’acer augmenten l’…
aïllants cel·lulars
Tecnologia
material cel·lular derivats de polímers, que tenen, entre d’altres propietats, les d’aïllants tèrmics i insonoritzants.
Llur comportament depèn de la densitat, de la rigidesa i de les dimensions i estructura de la cèllula oberta o tancada Presenten unes propietats gairebé comunes en tots ells inalterables per la humitat i pels insectes, impermeables a l’aigua si la cèllula és tancada, no propaguen la flama, són de poc pes i tenen característiques iguals en totes direccions La temperatura màxima de servei TMS varia segons els polímers Les sèries més importants són les resines d’urea-formaldehid , en les quals l’escuma pot ésser carregada amb fibra de vidre o amiant, de TMS 40°C, emprada en construcció com a…
argentament
Tecnologia
Operació de cobrir amb una capa d’argent.
L’argentament pot ésser efectuat per aplicació d’una làmina d’argent, per metallització al buit, per deposició de metall reduït químicament sense corrent elèctric, o per electrodeposició En el primer d’aquests mètodes l’objecte, un cop hom li ha aplacat una fulla molt prima d’argent, és escalfat al roig fosc a fi de formar un aliatge que asseguri l’adherència La metallització al buit és emprada, sobretot, per a objectes no metàllics L’argentament de metalls per reducció química és obtingut bé per immersió del metall més electropositiu que l’argent especialment coure o llautó en una solució de…
inserció
Anatomia animal
Adherència íntima d’un múscul, un tendó o un lligament a una altra estructura, generalment un os.