Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
Alacant
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de l’Alacantí en una de les planes litorals adossades a les últimes serres bètiques valencianes.
La geografia física El terme és constituït per materials tous del secundari i terciari, recoberts en bona part per materials del pliocè o quaternari Dels plans lleugerament ondulats emergeixen, com baldes aïllades, diverses serretes calcàries gairebé paralleles i de direcció bètica SW-NE Oscillen entre els 200 i els 500 m d’altitud, i la més allunyada del litoral, la de les Àguiles, és miocènica Cretàcia, la serra Mitjana o d’Alcoraia, i juràssic, l’anticlinal fallat de la serra de Fontcalent 426 m La serra Grossa és un abrupte anticlinal miocènic cisallat, vora la ciutat Aquestes alineacions…
Sant Joan d’Alacant
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alacantí, als plans meridionals litorals valencians, a l’ horta d’Alacant
, que presenta un glacis en suau rost vers la propera costa de l’E.
El riu de Montnegre o Sec és el límit septentrional, i corre prou encaixat als propis sediments La faixa costanera, malgrat la denominació turística, pertany als termes d’Alacant i el Campello L’única eminència és el Calvari, a l’W Les terres incultes són escasses, puix que el regadiu molt lax, abasta 900 ha, unes 300 de vertadera horta, 350 d’ametllers, 100 de garrofers El vell sistema de regadiu aprofita l’aigua embassada al pantà de Tibi a través de la séquia Major, que prové de l’assut o pantanet de Mutxamel i el Gualeró, assut arruïnat que recollia les aigües de duit del…
Aigües de Busot
Municipi
Municipi de l’Alacantí, als contraforts meridionals de la serra del Cabeçó.
El territori, muntanyós, és drenat pel barranc d’Aigües que desemboca directament a la mar, la vall del qual és compresa, en gran part, dins el terme municipal, llevat la mateixa capçalera, que forma un enclavat d’Alacant anomenat el Cabeçó, a llevant de la serra del mateix nom, i el sector més baix de la vall, que pertany al terme del Campello Una brolla on domina el romaní i alguna pineda cobreixen les terres no conreades Els conreus de secà, gairebé tots arboris garrofers, oliveres i ametllers i de regadiu unes 30 ha, la ramaderia principalment ovins, la cria d’animals de…
Mutxamel
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alacantí, a la plana valenciana del sud, en terrenys plistocènics de glacis i al·luvionaments del riu de Montnegre i cretacis a l’interior, més elevat, que s’allargassa fins a la lloma del Savinar (470 m alt.) i el Bec de l’Àguila.
Integrat a la peculiar horta d’Alacant, centralitza una bona part dels seus regs a partir del seu assut el petit pantà de Mutxamel El riu de Montnegre, o Verd, té un cabal de 0,354 m 3 per segon, i les seves llargues secades justifiquen el canvi de nom riu Sec després de les preses de les séquies que abans tenien l’embassament de Tibi, avui pràcticament fora de servei Els conreus extensius, en realitat de secà cereals d’hivern i arbres sobris es beneficien de quatre sistemes de regadiu els regadius antics del riu de Montnegre 336 files en una martava o tanda de 21 dies amb l’…
Sant Vicent del Raspeig
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alacantí, estès sobre els glacis litorals de les serres prebètiques valencianes meridionals.
El perímetre del terme adopta una estranya configuració des dels contraforts de la serra del Ventós i del Sabinar passant per l’estretor del tossal Redó 356 m i seguint com a límit la rambla de Rambujar, fins que s’esvaneix a la immediació oest del poble vers l’est s’eixampla una galta entre les isohipses de 100 i 200 m pla de l’Olivera, la Baiona i el Rabosar A la fi del segle XVIII Cabanilles xifrà emfàticament la població en 3600 h, 540 dels quals habitaven al nucli i els altres eren disseminats per la Canyada, Verdegàs, el Moralet, la Serreta, el Rabosar, l’Alcoraia i Rebolledo el 1837 —…
Alcázar de San Juan
Municipi
Municipi de la província de Ciudad Real, Castella-La Manxa, al Campo de San Juan, drenat pel Záncara i el Cigüela.
Centre comercial agrícola vinya, cereals, llegums, oli Al municipi hi ha unes 4 000 ha de regadiu Canal del Gran Prior És un nus ferroviari, punt de ramificació de les línies de Madrid a Sevilla i a Alacant, del qual ha derivat una indústria tallers de ferrocarril Castell medieval
Montfort
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vinalopó Mitjà, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, situat en la transició dels corredors subbètics a les planes àrides prelitorals valencianes.
Un relleu prou diferenciat abasta des dels cingles cretacis de la serra del Sit 1 103 m alt fins a la serra miocènica de l’Alcoraia 520 m i Sant Pasqual 560 m i els claps triàsics del migjorn del terme guixos de Las Espillas que limiten amb la serra de Tabaià i un Quaternari generalitzat per sota els 300 m Les correnties superficials convergeixen al Vinalopó i a la rambla d’Orito, on hi ha una surgència termal banys d’Orito Un màxim demogràfic fou assolit el 1900 3 798 h, i anà baixant regularment fins el 1950 després ha augmentat gràcies a l’increment del regadiu Hi ha 2 881 ha de terra…
el Campello
El Campello Turisme (CC BY-NC-ND 2.0)
Municipi
Municipi de l’Alacantí, sobre un planell litoral, constituït per un gran glacis que a l’interior recolza a les serres paral·leles de Bonalba i de la Ballestera, que el limiten.
Els tossals eocènics de Gigil accidenten la meitat nord del terme, que té un litoral rocallós mitjanament espadat, amb caigudes de 200 m al morro de Rejàs Al sud de l’embocadura del riu de Montnegre la costa forma el delta un xic prominent i una extensa platja sorrenca fins al cap de l’Horta El secà 590 ha arriba a un 40% de la superfície conreable guaret amb rotació tradicional de cereals i lleguminoses, el garroferar i l’ametllerar El regadiu 905 ha s’estén per l’extrem sud del municipi, que forma part de l’horta d’Alacant i n'aprofita el sistema d’irrigació en unes 490 ha, a…
Benissa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Alta, al sector nord-oriental de la comarca, a la partió d’aigües entre les conques dels rius de Gorgos i d’Algar.
El terme és accidentat per la serra Llarga, a l’oest, i la serra de Bèrnia, al sud, i comprèn un petit tros de costa alta i rocallosa, on s’obre la cala de la Fustera El 32% del territori és ocupat per pinedes i matollars, aprofitats com a pastures L’agricultura és gairebé totalment de secà 1 846 ha, i comprèn principalment vinya, dedicada a la producció de raïm de vi i panses, ametllers, garrofers i oliveres La propietat de la terra és molt repartida 90% de les explotacions tenen menys de 5 ha A més de les activitats industrials derivades de l’agricultura alcohol, oli, hi ha indústria…
Albatera
Municipi
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià, al límit amb el Baix Vinalopó.
El terme s’estén des del vessant septentrional de la serra d’Albatera 682 m alt fins al centre de l’horta d’Oriola La part muntanyosa, de propietat municipal, és aprofitada per a pastures, on el bestiar és alimentat en règim comunal Una part del terme, a migjorn, és de saladar el saladar d’Albatera La propietat de la terra de conreu, relativament repartida, és explotada, el 90%, directament pels propietaris Al secà hom conrea garrofers, ametllers, oliveres, vinyes i cereals el regadiu aprofita l’aigua del Segura, a través de les séquies de Callosa i de Coix, o bé l’aigua…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina