Resultats de la cerca

Es formà al seminari de Sant Vicenç dels Horts, on va professar com a salesià el 1946 El 1955, després d’ordenar-se de sacerdot anà a Roma, on es llicencià en història de l’església 1957 i posteriorment a Torí, on es llicencià en teologia 1958 Retornat a Barcelona, es llicencià 1962 i es doctorà 1976 en història per la Universitat de Barcelona De 1958 a 2001 fou professor del Centre Teològic Salesià de Martí Codolar, afiliat a la Universitat Pontifícia Salesiana de Roma, i també de la Facultat de Teologia de Catalunya 1973-78 Seguidor de Jaume Vicens i Vives , publicà nombrosos llibres i…

Deixeble d’Aquilino Amezua, esdevingué director dels tallers d’aquest, al passeig de Gràcia de Barcelona, l’any 1895, i el seu propietari a partir del 1896 Introduí a la península Ibèrica el secret  de pistons, la mecànica pneumàtica i, més tard, el sistema elèctric Construí prop de 200 instruments, dos dels quals a Filipines i d’altres a l’Amèrica del Sud A Catalunya se’n conserven, entre d’altres, el de la Basílica de Montserrat, el de la capella del Santíssim de la parròquia de la Concepció Barcelona, el de la Seu d’Urgell i el del Sant Esperit de Terrassa És pare del també orguener i…

Formada al club de la seva ciutat, al final de la dècada de 1990 s’incorporà a les files del Rugby Club l’Hospitalet Guanyà un Campionat d’Espanya 1998 Posteriorment formà part de l’equip de rugbi de l’INEF de Barcelona Jugà 64 partits amb la selecció espanyola i fou la jugadora que més cops defensà la samarreta de la selecció Fou seleccionadora del combinat espanyol fins el 2011

Féu estudis de dret i participà en la política del dictador Rosas, contra el qual després lluità Més tard actuà de conseller del president, el general Urquiza, i, en ésser aquest derrotat per l’exèrcit de Mitre, s’exilià a París, on romangué fins a la seva mort A més de les Bases , escriví articles de costums que signà amb el pseudònim de Figarillo , la novella allegòrica Peregrinación de Luz del Día 1871, peces de teatre, etc La seva obra fou recollida en 24 volums 1886-95

Treballà inicialment en el món de l’art com a pintor Des del 1945 es dedica professionalment al disseny gràfic com a art director de diferents agències barcelonines, com, també, d’un important laboratori químic A partir del 1960 treballà especialment en la decoració de botigues i locals públics, així com en la realització de stands o parades per a fires Feu grans murals i escultures Residí a Madrid i Bilbao

Fill del també orguener Lope Alberdi , collaborà amb el seu pare als tallers de Barcelona Fou deixeble a l’Escola Municipal de Música de Barcelona S’associà després de la guerra civil de 1936-39 amb Organería Española SA d’Azpeitia Guipúscoa, i construí així una bona part dels orgues a Catalunya entre els anys 1945 i 1975 Es mostrà partidari de l’estètica romàntica i gens favorable a les restauracions dels orgues històrics Com a compositor fou deixeble del mestre Manuel Burgès Compongué, entre altres obres, Ballets catalans , Cançons de nois , Recitados de piano i una Simfonia…

Vida De família d’orgueners de llarga tradició segle XVIII i deixeble d’Arístides Cavaillé-Coll a París, s’installà a Barcelona el 1884 Introduí a Catalunya l’escola romàntica francesa a través dels seus deixebles Alberdi, Aragonès, Bertran, Estadella, Puignau, Xuclà i d’altres Les seves obres més notables a Catalunya foren els orgues de Ripoll, Betlem i Sarrià parròquia i Sagrat Cor, a més dels no eclesiàstics del Palau Güell i el gran orgue de Belles Arts Exposició Universal del 1888 Retornà al País Basc, on fundà els tallers d’Azpeitia i Hernani, desapareguts els anys setanta…

Fou una refundació de la casa Elizgaray d’Azpeitia Guipúscoa duta a terme per Ramón González de Amezúa que, poc després, absorbí el taller de tubs de la vídua d’Antoni Estadella i l’obrador d’orgueneria d’Antoni Alberdi, ambdós barcelonins Aviat copà tota l’activitat del ram dins l’Estat espanyol, intentant una certa reacció contra l’orgue romàntic i un apropament a la tradició hispànica, sense assolir-ho, ja que calia retornar a la transmissió mecànica, als salmers de corredores i a un tractament més emparentat amb la vella escola Tot l’esforç es reduí a la substitució del…