Resultats de la cerca

El FLN fou l’element motor de la insurrecció i de la independència algerianes i fins el 1989 constituí, el partit únic de l’estat algerià, amb Controla el govern, l’assemblea nacional i l’exèrcit Els seus estatuts el declaren socialista i regit pel principi del centralisme democràtic El seu màxim organisme és el consell de la revolució, el qual delega els seus poders en un secretariat executiu Al juny del 1990 se celebraren les primeres eleccions lliures des del 1962, on es votà la nova composició dels consells regionals i locals La victòria del Front Islàmic de Salvació FIS, que també féu…

En les seves obres es barregen un alt grau de lirisme i la lluita comunista Nedjma 1956, Le cadavre encerclé 1955, Le cercle des représailles 1959, Le polygone étoilé 1966, Les ancêtres redoublent de férocité 1967, Poudre d’intelligence 1967 i L’homme aux sandales de caoutchouc 1970, homenatge a Ho Chi Minh En tornar a Algèria, al principi dels anys setanta, escriví en àrab Mohammed agafa la teva maleta 1971, La veu de les dones 1972, La guerra de dos mil anys 1974, Palestina traïda 1975 i El rei de l’oest 1977, molt més popularistes

El 1955 ingressà a les guerrilles antifranceses Assolida la independència d’Algèria, fou cap de la segona regió militar 1963-79 Membre del Conseil Révolutionnaire 1965, coronel i, d’ençà del 1979, secretari general del Front de Libération Nationale, comandant en cap de les forces armades, ministre de defensa i president de la república El 1981 excarcerà A Ben Bella Intentà reprimir la corrupció administrativa i afavorí els lligams econòmics amb occident A partir del 1987, mantingué contactes amb el Marroc, Líbia i Tunísia per a constituir el Gran Magrib Àrab La profunda…

Ministre d’Afers Estrangers 1965-78 d’Algèria, durant els anys vuitanta s’exilià i es dedicà a la consultoria en el sector privat Succeí Liamine Zéroual  en la presidència del país, després de guanyar les eleccions del 15 d’abril de 1999, i es convertí en el cinquè president de la república després de la independència Els comicis foren contestats pels altres sis candidats, que es retiraren un dia abans de l’elecció per denunciar-ne el frau Amb el suport restringit d’empresaris i militars, es proposà el doble objectiu de retornar la pau al país i superar la crisi econòmica…

Situada al peu dels monts de Tilimsen —declarats reserva de la biosfera el 2016—, a 800 m alt, dins la conca del riu Tafna, en una regió molt fèrtil Té indústries tèxtils i alimentàries hi és important la producció artesana, sobretot catifes i treballs de cuir El primitiu nucli urbà nasqué en època islàmica al SW de la romana Pomaria , amb el nom d’Agadir, canviat posteriorment pel de Tagrart En època almoràvit segle XI, sota Yūsuf ibn Tāšfīn, fou considerablement ampliada i prengué definitivament el nom actual Inclosa dins l’imperi almohade, en desintegrar-se aquest segle XIII esdevingué…

Fill de pagesos pobres, estudià i exercí de mestre, i des del 1955 actuà clandestinament a Algèria contra el govern francès El 1962, i dins el bureau polític de Tilimsen, preparà la revolta militar que conduí Ahmed Ben Bella al poder Esdevingué ministre de defensa 1963 i vicepresident del govern 1963 El 1965 dirigí el cop d’estat militar que enderrocà el president Ben Bella A partir d’aleshores presidí el consell de la revolució Seguí una orientació política basada en el socialisme i en el nacionalisme àrab, la qual cosa el portà a adoptar una actitud antisionista i…

Publicà estudis sobre el violí i els seus orígens a França, biografies, com Corelli et son temps 1954 i Vivaldi et la musique instrumentale 1948, obra en la qual establí una catalogació de l’obra vivaldiana que hom empra encara a França Fou crític musical de Le Figaro Littéraire

Féu importants aportacions a la clínica i a la terapèutica diagnosi de la febre tifoide per la reacció d’aglutinació, vacunació contra la mateixa malaltia, diagnosi i tractament de nefritis, icterícies, micosis, etc

Establert a París, portà una vida bohèmia plena d’aventures En poesia, la publicació de La chanson des gueux 1876 li valgué un mes d’empresonament També fou acusat de sensualitat i ateisme per Les caresses 1877 i Les blasphèmes 1884 El mateix caràcter romàntic exaltat, amb un llenguatge truculent i anticonvencional, reflecteixen les seves narracions, entre les quals Les étapes d’un réfractaire 1872, Braves gens 1886, Contes sans morale 1922, i el seu teatre, com Le flibustier 1888, Les truands 1899, Don Quichotte 1905, etc

Doctorat en física a l’École Normale Supérieure de París 1962, des del 1973 és professor al Collège de France Desenvolupà tècniques de refredament dels àtoms amb làser, per les quals rebé els premis Quantum Electronics de l’European Physical Society 1966 i el Nobel de física 1997, compartit amb SChu i WDPhillips