Resultats de la cerca

Detall de les fonts de l’Algar L’aigua, al naixement de l’Algar, és un element fonamental en el paisatge, i condiciona totalment les comunitats naturals que s’hi estableixen Ernest Costa Les serres de la Serrella i la Xortà 210, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic L’alineació formada per les serres de la Serrella i la Xortà descriu un arc que s’estén d’est a oest entre les valls de Seta, al nord, i Guadalest, al sud aquesta darrera les separa del massís d’Aitana, amb el qual es relacionen estretament des de tots els punts de vista La Serrella està…

Té una vintena de colleccions, d’entre les quals destaquen les infantils i juvenils El Micalet Galàctic , Espurna , Els Nostres Autors , A la lluna de València , etc, a més de les colleccions d’assaig “Graella”, teatre i poesia Publica llibres de text d’educació primària i secundària bromeratxt, infantils Animallibres i juvenil bromerajove Edita també en suport digital i en xarxa continguts interactius, a més de la revista literària L’Illa   L’any 2001 adquirí l’editorial castellana Algar i el 2002 creà la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura Formà part, amb Angle…

El terme presenta al nord les serres de Bèrnia 1129 m, del Ferrer 902 m i de Xortà 1124 m, i va perdent altura vers la confluència del riu d’Algar i del Guadalest, que segueixen depressions transverses a les serres arquejades L’interfluvi de llur curs mitjà i llur aiguabarreig ocupen un extens diapir de margues del Keuper, que, havent desbaratat la tectònica local, fa el paper de zona deprimida L’agricultura és predominant hi ha 1 437 ha de pastures, en part comunals, 139 de pinedes i 585 de garriga El 60% de les 1 181 ha conreades és de secà Al regadiu, que aprofita l’aigua d’…

Mapa dels castells i les edificacions militars de la Llitera anteriors al 1300 J Salvadó Abelda Castell d’Albelda Torre de Gardeny Baells Castell de Baells Castell de Natjà Castell de Sorita El Campell Castell de Pelegrinyó Camporrells Castell de Camporrells Castell de Miravet Castellonroi Castell de Castellonroi Castell de Pinyana Castell de Montfort Torre de l’Aigua Peralta i Calassanç Castell de Peralta Castell de Montmagastre o de la Móra Castell de Calassanç Castell de Nerca Castell de Gavasa Castell d’Alcet Castell de Llavassui Sant Esteve de Llitera Castell de Sant Esteve Castell de…

Travessa obliquament els plegaments subbètico - prebètics per l’articulació erosionada d’un gran anticlinal que en principi devia conjuntar la serra d’Aitana i la Serrella, els penyals eocènics de les quals constitueixen els dos aiguavessos de la vall, on afloren el Cretaci i el Miocè i fins i tot el Triàsic al congost que hom ha aprofitat per al modern pantà de Guadalest El conjunt tectònic integra una escata correguda vers el nord És drenada pel riu de Guadalest , afluent per la dreta de l’Algar, amb el qual es barreja prop de Callosa d’En Sarrià D’antiga arrel morisca 400…

El sector occidental és muntanyós el Garbí, 654 m alt i cobert per boscs de pi blanc L’agricultura és la principal font econòmica El regadiu taronges i arbres fruiters és a la vora del riu i aprofita l’aigua de la séquia d’Algar, i també n'hi ha prop de la font de Beselga Hi predomina, però, el secà garrofers, ametllers, oliveres, vinya Hi ha bestiar oví, però els pasturatges són arrendats als ramats transhumants de la vall de Sogorb Hi ha petita indústria de la fusta, dues petites serradores i dues fàbriques de fertilitzants Hi té importància l’estiueig, que ha desenvolupat el…

La geografia Cap de comarca, Sagunt 58287 h 2003 La serra de la Calderona a l’W-SW i les derivacions de la serra d’Espadà serra d’Almenara al NW són les dues cadenes que delimiten la comarca i enclouen la vall del Palància al centre les dues cadenes s’inicien perpendiculars a la costa i paralleles entre elles són derivacions triàsiques, de distribució i orientació sovint confuses, i amb elevacions considerables dins la comarca a la serra de la Calderona, el Garbí 670 m i la mola de Segart 565 m, i a les derivacions de la d’Espadà, la Creu de Quart 346 m Els terrenys plans es distribueixen…

Pel N tanca el terme la serra de Bèrnia 1128 m, tallada per la imponent fenedura del Mascarat —que aprofita la carretera— i que mor a la costa en el morro del Toix La resta del municipi és baixa, accidentada per nombrosos turons, presidida des de l’aiguabarreig pels rius Guadalest i d’Algar Al litoral es troben diverses platges elevades plistocèniques i un aflorament volcànic al cap Negret Els perills de la mar no deixaren prosperar gaire la població fins ben avançat el s XVII 2000 h, que al final del segle següent passaren a 4800 Al llarg del s XIX i fins el 1960 la població s’estancà i…

Té una longitud de prop de 9 km entre el riu d’Algar 7 km des del coll de Bèrnia , depressió de 827 m alt, per on passa el camí de Callosa d’en Sarrià a Xaló, que la uneix a la serra del Ferrer i el barranc del Mascarat, tall de gairebé 300 m de profunditat, dellà el qual segueix amb la mateixa disposició oest-nord-oest — est-sud-est la serra i el morro del Toix 337 m fins a la mar Culmina al puig de Bèrnia 1 128 m La serra és constituïda per un afuat anticlinal de base oligocènica que suporta, al flanc meridional, una massa correguda cretacicoeocènica, tot complicat per falles…

Mapa de les esglésies de la Llitera anteriors al 1300 J Salvadó Albelda Sant Bartomeu del castell d’Albelda Sant Vicenç d’Albelda Baells Santa Maria de Baells Sant Nicolau de Natjà Sant Pere de Sorita El Campell Santa Margarida del Campell Santa Anna de Pelegrinyó Camporrells Sant Miquel de Camporrells Sant Jaume de Miravet Castellonroi Santa Maria de Castellonroi Santa Anna de Pinyana, abans Santa Maria Sant Salvador de Montpedró Peralta i Calassanç Santa Maria de Peralta Sant Julià de Montmagastre Santa Coloma de Montmagastre Sant Cebrià de Calassanç Sant Bartomeu del castell de Calassanç…