Resultats de la cerca
Es mostren 232 resultats
Toga
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Millars, dins l’àrea de llengua castellana del País Valencià, a banda i banda del Millars, des de la lloma de Trapos, al S (contrafort septentrional de la serra d’Espadà), fins a la solana de Lludient, al N, ja a la vall del riu de Vilamalefa.
El 75% del territori és de muntanya poc productiva al secà hi ha 320 ha dedicades a garrofer, olivera, vinya i ametller L’horta, a la vora del riu, ocupa poc més de 20 ha El poble 107 h 2006 291 m alt és situat al peu de la lloma de Trapos hi ha encara les ruïnes de l’antic castell de Toga L’església parroquial la Concepció és petita, d’una sola nau Fou lloc de moriscs 170 focs 1609 i centre de la baronia de Toga A l’E del poble hi ha el santuari de Sant Joan i Santa Bàrbara, i a 2 km una font termal amb aigües indicades per a l’aparell digestiu
Josep Antoni Balcells i Camps
Química
Químic i farmacèutic.
Deixeble de Joan Ametller i de Francesc Carbonell El 1802 aconseguí la tinció del cotó amb roig d’Adrianòpolis, tècnica fins llavors emprada únicament pels turcs El 1815 guanyà la càtedra de física i química del Collegi de Sant Victorià, de Barcelona Amb Piguillem i Yáñez impulsà el Periódico de la Sociedad de Salud Pública de Cataluña 1821, important en el progrés científic català Fou apotecari de cambra de Ferran VII i durant el Trienni Liberal hagué d’emigrar a França El 1824 tornà a la seva càtedra de Barcelona Publicà nombrosos treballs científics i fou membre de diverses…
ametlla
Botànica
Agronomia
Qualsevol llavor anàloga a la de l’ametller, com la del préssec, de l’albercoc, etc.
es Pla
Contrada fisiogràfica de Mallorca, entre la badia d’Alcúdia i el puig de Randa, i entre el Raiguer i la serra de Llevant.
Compresa dins la Mallorca Septentrional i l’Oriental, inclou l’angle sud-est de la Mallorca Occidental fins a l’horta de Palma És una plana de materials miocènics amb fragments eocènics i quaternaris La vegetació d’alzinar i màquia de garric i olivella ha desaparegut, en bona part desplaçada pels conreus 70% del territori cereals i, modernament, l’ametller És important el regadiu al voltant de sa Pobla La població, amb tendència a la minva, és més densa al NW, si bé les ciutats de Manacor i Felanitx són vora el límit llevantí Els nuclis perifèrics Palma, Manacor, Inca atreuen els…
Pere Benavent de Barberà i Abelló
Arquitectura
Literatura
Arquitecte i escriptor.
Fou el darrer president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya Fou numerari de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, i corresponent d’altres En arquitectura tendí al mòdul formal clàssic, vivificat pel seny popular i pel personal vigor intuïtiu És autor, a Barcelona, de la cripta de l’església de Pompeia, del convent dels caputxins de Sarrià i d’alguns collegis majors En el camp professional escriví L’honor i l’alegria de l’ofici 1934, L’arquitecte i l’home inseparables 1936 i la coneguda obra, molt utilitzada, Com he de construir 1934, reeditada amb el títol Així es construeix 1964 En…
Cinctorres
Municipi
Municipi dels Ports, estès a l’esquerra de la rambla de Sellumbres, que forma el límit oriental del terme, on conflueix amb el riu de Calders.
És drenat, a més, pels barrancs de la Parra i de la Vila, afluents d’aquest darrer per la dreta Al sector occidental, més muntanyós, s’estén la zona forestal 260 ha i de pasturatges del Bovalar 1 258 m alt, en part de propietat comunal, aprofitada pel bestiar de llana unes 750 ovelles L’agricultura és quasi totalment de secà 1 125 ha, amb predomini dels cereals l’ametller hi va en expansió La tradicional indústria tèxtil llanera va en decadència La vila 526 h agl 2006, cinctorrans 907 m alt és en una petita plana L’església parroquial Sant Pere és obra del s XVIII Fins a la fi…
Beniardà
Municipi
Municipi de la Marina Baixa, a la vall de Guadalest.
El terreny, muntanyós, és accidentat pels contraforts orientals de la Serrella 1 184 m al pic del Carrascar i els occidentals de la serra de la Xortà 1 079 m L’agricultura, base econòmica del municipi, ocupa una tercera part del terme, amb predomini del secà 452 ha sobre el regadiu 72 ha Els conreus més estesos són l’ametller d’expansió recent, l’olivera, els garrofers i els conreus d’horta Les terres de conreu, força repartides, són explotades pels propietaris 68% i per arrendataris La població ha minvat un 48% entre el 1900 i el 1965 El poble 180 h agl 2006 464 m alt, a l’…
Josep Maria Tous i Maroto
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Fou professor a l’Institut Balear i arxiver de l’ajuntament de Palma Collaborà a Es Ca d’Inca , Catalunya , Migjorn , etc Com a poeta començà conreant la poesia en castellà després participà sovint als jocs florals de Barcelona, on fou proclamat mestre en gai saber l’any 1920 Publicà els reculls Flors d’ametller 1903 i Instantànies 1904 Tanmateix, constitueixen la seva aportació més destacada les seves obres teatrals, típiques representants del teatre costumista mallorquí de caràcter ciutadà, que aconseguiren un gran èxit popular Entre aquestes cal destacar sobretot Mestre Lau es…
es Migjorn Gran
Municipi
Municipi de Menorca, situat entre els d’Alaior, Ferreries i es Mercadal i la costa de Migjorn.
Depengué des Mercadal fins a l’any 1989, data en què esdevingué municipi independent La seva superfície és de 32 km 2 El poble 1031 h agl i 9 h diss, 1996 migjorners 112 m alt és situat a uns 3 km de la costa de Migjorn D’economia essencialment agrícola, és només a partir dels anys seixanta que el turisme urbanització de la platja de Sant Tomàs hi té alguna repercussió El poble es formà al voltant de la capella que, dins el lloc de Binicodrellet, edificà, en honor a sant Cristòfol, Cristòfol Barber i Ametller, el 1769 El 1865 tenia ja 762 h, i assolí el màxim el 1840, amb 1 254…
Recvll
Publicacions periòdiques
Publicació, primer quinzenal i després setmanal, fundada a Blanes el 1920 per Salvador Cornellà.
Redactada en català, fou eminentment literària, encara que, de tendència catòlica social, feu nombroses campanyes en defensa del sindicalisme catòlic Entre els seus collaboradors més destacats cal esmentar Joaquim Ruyra i Joan Junceda Deixà de publicar-se durant la Guerra Civil de 1936-39 Reprengué la seva publicació, en castellà, el 1949, dirigida per Josep Figueres i Turró, i gradualment anà incorporant articles en català Des de la dècada de 1980 es publicà en català quinzenalment i, posteriorment, amb periodicitat mensual El 1952 instaurà una festa anual a partir d’un concurs literari i…