Resultats de la cerca

És comú al sud del País Valencià i al delta de l’Ebre

El bec és blavenc amb la punta negra La femella, com a la majoria de les espècies, és bruna Mentre vola, emet un xiulet agut S'alimenta de vegetals, menja en aigües poc profundes, a les platges i estanys Nia a Escandinàvia i hiverna al sud europeu

És de color castany, i el mascle té una ratlla blanca al coll, que puja des del pit, també blanc Nia al nord i a l’est europeu als Països Catalans, hi hiverna

El xarxet marbrenc Marmaronetta angustirostris és el xarxet més gran ateny fins a 40 cm i, també, el més escàs El seu plomatge és poc vistent, tant en el mascle, que veiem a la fotografia, com en la femella La taca fosca que engloba l’ull és característica d’aquesta espècie Oriol Alamany A Europa, el xarxet marbrenc és un ànec escàs, que solament es reprodueix a Espanya i Turquia A casa nostra, el nucli més important és en les masses d’aigua del Migjorn valencià, on és actualment escàs i d’aparició irregular, sense descartar alguna nidificació actual esporàdica al Fondo i/o als marjals de…

El mascle té el cap i el coll verds, i la femella és bruna tots dos tenen el mirall morat Viu prop de l’aigua, tant en la dolça com en la dels estuaris Es troba a tot l’hemisferi nord, i cria a tot arreu, preferentment als països nòrdics És freqüent als Països Catalans, on hiverna És l’espècie més coneguda i l’arrel de moltes races domèstiques, entre d’altres l’ ànec de Rouen , d’origen francès, amb el nom de la ciutat d’on procedeix És explotat per la seva carn, exquisida i abundant, malgrat el lent engreix als 6 mesos arriba a pesar 2,5-3kg L’ ànec d’Aylesbury , per una mutació de l’ànec de…

Hiverna en alguns indrets de les costes mediterrànies i a l’Àfrica tropical És ocell de pas durant les migracions als Països Catalans

La femella és bruna i té les vores del bec de color taronja Nia a l’est europeu i a les illes Britàniques Als estanys catalans, només hi hiverna

El mascle té el cap verd, el pit blanc i l’abdomen castany La femella es distingeix per tenir dues plomes blavoses a les ales Nia als països nòrdics i hiverna al sud, i arriba a l’Àfrica, a l’Amèrica del Sud, a Oceania i a l’Àsia del Sud Hom el troba a l’hivern també als Països Catalans

És comú, a l’hivern, als Països Catalans, i a l’estiu, al nord dels Pirineus

Són ocells aquàtics, de tíbia curta Els dits anteriors de les potes són units per una membrana, més o menys totalment, que els ajuda a impulsar-se dins l’aigua El dit posterior és lliure i és implantat més amunt que els altres la seva mida varia segons les espècies El bec és, en els uns anàtids , ample i pla, amb les vores proveïdes pel costat intern de fines làmines còrnies són lamellirostres en els altres anímids és fort i curt, semblant al de les gallines El plomatge és dens i abundant Molts tenen una glàndula sebàcia prop de la cua l’animal recull amb el bec el greix que segrega, i se…