Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
antil·lis
σαββας ζαφειριου (CC BY-NC 4.0)
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, arbustives o subarbustives, de la família de les papilionàcies, de flors grogues o purpúries i fulles generalment imparipinnades.
Algunes espècies del gènere, com A hermanniae , fan coixinets espinosos socarrells als indrets ventosos
albada terniflora
Botànica
Petit arbust semblant a l’albada, però tot ell més verd i de fulles sempre simples, de la família de les papilionàcies.
Es fa en espinars i timonedes, en llocs secs i subdesèrtics de la terra baixa mediterrània
vulnerària
Botànica
Planta herbàcia anual o perenne, de la família de les papilionàcies, de fulles imparipinnades, amb el folíol terminal més gros que els altres, de flors diversament colorades, reunides en glomèruls densos i llargament pedunculats, i de fruits en llegum ovoide, amb una o dues llavors.
Es fa en pasturatges, clapers, etc, a tot Europa És medicinal, amb excellents virtuts vulneràries
albada
Botànica
Petit arbust de la família de les papilionàcies de fulles simples, prop de les flors o a la base de la planta, i compostes, a la part intermèdia; les tiges, blanques i peludes, sostenen, a la part alta, ramells de flors, grogues i petites.
Es fa en les comarques litorals de la terra baixa mediterrània
eriçó
© Xevi Varela
Botànica
Petit arbust molt espinós, de la família de les papilionàcies, que forma coixins de 10 a 30 cm d’alt, amb fulles petites, simples o trifoliolades, amb flors de calze inflat i corol·la blava, en grups d’1 a 3, i amb llegums dehiscents estretament oblongs.
És calcícola i creix preferentment en carenes i llocs ventosos, a les muntanyes de l’est i el sud de la península Ibèrica
papilionàcies
Botànica
Família de lleguminoses constituïda per plantes herbàcies o llenyoses, de fulles típicament compostes i estipulades, de flors de corol·la papilionàcia, generalment agrupades en raïm, i de fruits en llegum.
Les arrels de les papilionàcies presenten bacteris simbiòtics assimiladors de nitrògen Comprèn al voltant de 10000 espècies, d’arreu del món Les flors de les papilionàcies són característiques Estan formades per cinc pètals desiguals l’estendard, que ocupa la part central, és més gran que els altres i els envolta en la poncella les ales són laterals els dos d’inferiors, més o menys soldats, formen la carena Papilionàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Adenocarpus telonensis escruixidor Afrormosia sp afrormósía asamela Afzelia sp afzélia Amorpha fruticosa amorfa Anagyris foetida…
El litoral de la Marina Baixa
Platja codolosa sota els pendents drets de les Llomes de Reixes Vegeu les grans acumulacions de fragments de posidònia Posidonia oceanica Rafael Paulo El litoral de la Marina Baixa 219, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Entre la Vila Joiosa i el Campello el litoral es caracteritza pel predomini d’espadats mitjans, excavats sobre margues i calcàries margoses El perfil de la costa és gairebé rectilini, només interromput de tant en tant per algunes cales com el Xarco, Lanussa i Baeza Puntualment, però, apareixen algunes platges, com la…
Les serres d’Onil i la Fontanella
Estreps de la serra d’Onil coberts per formacions arbòries de pins blancs, pins pinyers i carrasques al fons, el Menejador Ramon Dolç Les serres d’Onil i la Fontanella 214, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Les serres d’Onil i de la Fontanella constitueixen la prolongació meridional del massís de Mariola Es tracta de dues serralades paralleles i molt similars, orientades de sud-oest a nord-est, i separades per una petita vall per la qual discorren la rambla del Pinar i el barranc de Pinarets La serra de la Fontanella és un anticlinal format per calcàries juràssiques i…
El circ de la Safor
Les parets i els vessants del circ de la Safor dibuixen una mena d’elevat i gegantí amfiteatre que domina la comarca Rafael Paulo El circ de la Safor 24, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic La curiosa morfologia d’amfiteatre d’aquesta serra, que justifica el nom de «circ» amb el qual és coneguda popularment, fou causada per un gran enfonsament de les dolomies cretàcies, molt carstificades, que la formen Aquest enfonsament, afavorit pels nivells margosos subjacents i per l’erosió del riu d’Alcoi, va donar origen al relleu en graderia que actualment presenta la zona, amb…
Les serres de Gaià
Vista de les muntanyes de Selmella L’abandó dels bancals afavoreix processos de regeneració de la vegetació espontània que, tot i així, es veuen sovint entorpits pel foc Oriol Alamany Les serres de Gaià 23, entre els principals espais naturals del sistema litoral català Sota aquest nom s’agrupen una sèrie de muntanyes que es troben a cavall de les comarques de l’Alt Camp, el Penedès i la Segarra, i que, més o menys, envolten el curs del riu Gaià serres de Miramar, Comaverd, Brufaganya, Queralt, Ancosa i del Montmell Integrades per variades roques sedimentàries diferents tipus de calcàries,…