Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Antoni Sumalla i Armengol
© Escola Pia
Cristianisme
Religiós escolapi, professor d’idiomes moderns.
Biografia S'allistà com a voluntari a l’exèrcit que lluitava a Cuba contra els independentistes Es relacionà amb els escolapis de Guanabacoa, i s’hi quedà a treballar com a criat a l’internat Jove pietós, s’entusiasmà per l’ideari calassanci i demanà ingressar-hi Tornà a Catalunya i a 26 anys entrà al noviciat de Moià, el 8 de desembre de 1879, i hi professà el 8 de setembre de 1891 Cursà la carrera eclesiàstica a la casa central d’estudis de San Marcos de Lleó Anà Iratxe Navarra com a ajudant de mestre de novicis Ordenat sacerdot el 19 de maig de 1886, aquell mateix estiu fou enviat a Cuba…
Ramon Ferrer
Historiografia
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador.
El 1801 entrà a la congregació de l’Oratori És autor de Barcelona cautiva , en forma de dietari, on narra, des d’un punt de vista antifrancès, l’ocupació de Barcelona 1808-14 per les forces napoleòniques i aporta un bon nombre de documents se'n publicaren sis volums 1815-21, i en resta inèdita la part corresponent a partir de l’abril del 1811 A la fi de l’ocupació 1814 fou expulsat de la ciutat pel baró d’Habert Publicà també El joven francés en la Trapa de España 1814, una Relación 1814 sobre l’execució dels implicats en la Conspiració de l’Ascensió fou confessor d’un d’ells com a vicari de…
Francesc -Xavier Vilà i Mateu
Cristianisme
Eclesiàstic, bisbe caputxí, titular d’Adra.
Es traslladà a Amèrica, on, el 1869, inicià la seva vida de caputxí a Antigua Guatemala Fou desterrat als Estats Units Finalment, acabà els estudis a França i fou ordenat el 1877 Promotor de la vida caputxina, fou collaborador dels germans Vives i Tutó en la restauració de la vida caputxina en terres americanes Exercí com a ministre provincial de la llavors província d’Aragó 1889-1895 i primer provincial de la província catalana restaurada 1900 -1906 Pius X el nomenà, el 1911, primer vicari apostólic de Guam Arran de la seva tasca eclesiàstica, fou proposat com a candidat per…
Ignasi Torres i Amat de Palou
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i erudit.
Germà de Fèlix Torres i Amat de Palou Estudià al seminari de Barcelona Fou bibliotecari de la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona, ordenada pel seu oncle Fèlix Amat de Palou el 1772, del qual fou secretari 1799 Amb el fons d’aquesta començà la recollida de materials per a portar a terme un projectat diccionari d’autors catalans, del qual deixà un primer esborrany —amb informació sobre més de mil escriptors— i que fou acabat pel seu germà Fèlix Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes, y dar alguna idea de la antigua y moderna…
Bernardí de Capellades
Cristianisme
Eclesiàstic missioner caputxí.
Ingressà a l’orde caputxí i el 1858 fou destinat a Guatemala Hi continuà la seva formació religiosa, i un any després professà Destinat al convent d’Antigua, el 1865, amb Esteve d’Adoain, fundà la missió de Santa Tecla, a El Salvador, fet que seria l’inici del treball i fundació de nombroses missions a diversos territoris Durant la revolució del 1872, els caputxins foren expulsats de Guatemala, i aleshores es traslladà a Panamà En fer escala al port de Corinto Nicaragua, hi restà amb el català Ferran de Mont-roig i després a Panamà El 1877, en companyia de Ferran, anà a Costa…
Alexandre Olivar i Daydí
Facultat de Teologia de Catalunya
Cristianisme
Patròleg i liturgista.
Monjo de Montserrat 1935, del 1936 al 1939 cursà estudis eclesiàstics a les abadies de Maria Laach i Maredsous, que finalitzà a Montserrat Feu la professió solemne el 1940 i el 1942 fou ordenat sacerdot En 1953-58 fou superior de la comunitat benedictina del santuari del Miracle Solsonès Professor a Montserrat d’història de l’Església, de litúrgia i de patrologia, edità fonts essencials per a la història de la litúrgia a Catalunya els sacramentaris de Vic 1953 i de Ripoll 1964 Especialista en Pere Crisòleg , publicà l’estudi Los sermones de san Pedro Crisólogo 1962 i en feu l’edició crítica…
Pere Rifer i Roqueta
© Escola Pia
Educació
Cristianisme
Religiós escolapi.
Vestí la sotana escolàpia el sis d’octubre de 1901 i començà el noviciat a Moià, on professà el 9 d’agost de 1903 Tot seguit cursà els estudis eclesiàstics a Iratxe i Terrassa Fou ordenat sacerdot el 26 de desembre de 1908, quan ja formava part de la comunitat d’Igualada Continuà la dedicació a l’ensenyament a Sabadell 1909-12 i a Mataró 1912-13 Es distingí com a mestre en la classe dels petits per les seves classes dinàmiques i participatives A Mataró organitzà la cavalcada de Reis amb els seus alumnes petits, fet que transcendí a tota la ciutat Fou enviat a Cuba i hi restà fins al final de…
Fèlix Torres i Amat de Palou
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i erudit.
Estudià humanitats i llengües clàssiques i modernes al collegi de San Ildefonso Alcalá de Henares Inicià la carrera eclesiàstica a Tarragona, i es doctorà en teologia 1794 i fou ordenat a Cervera 1796 A Tarragona ensenyà matemàtiques, teologia i Sagrada Escriptura Per influència del seu oncle, Fèlix Amat de Palou, arquebisbe i confessor de Carles III, fou nomenat canonge de San Ildefonso Segòvia, professor dels Reales Estudios de San Isidro de Madrid i membre de la junta de censors de la Bíblia traduïda pel pare Petisco Carles IV i Ferran VII li encomanaren oficialment la versió de la Bíblia…
Josep de Calassanç Vives i Tutó
© Fototeca.cat
Cristianisme
Cardenal.
Arran de l’exclaustració al seu propi país, i en conseqüència, la impossibilitat d’entrar a l’orde caputxina, el 1869, acompanyat de Segimon de Mataró, també caputxí, se n'anà a Guatemala per tal d’ingressar al convent d’Antigua, on professà el 1870 i exercí de mestre Hi restà fins el 1872, any en el qual fou expulsat del país i passà a França per completar la seva formació religiosa a Tolosa i Fontenay-le-Conte Més tard, el 1877, s’ordenà sacerdot a Tolosa de Llenguadoc Fou director i guardià del seminari seràfic de Perpinyà, on publicà uns primers compendis de teologia…
Jaume Caresmar i Alemany
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i erudit.
Es doctorà en filosofia i en teologia al collegi barceloní de Cordelles, i el 1742 ingressà al convent premonstratenc de Bellpuig de les Avellanes, d’on fou abat 1754-57 1766-69 Atret pel gran nombre de pergamins del monestir, poc explorats pel seu antecessor Daniel Finestres, es dedicà a llur classificació i ordenació A partir del 1769 treballà en diversos arxius de la corona catalanoaragonesa, principalment al de la collegiata d’Àger i als dels monestirs de Gerri de la Sal, Sant Cugat del Vallès, Sant Joan de les Abadesses i, des del 1770, al de la catedral de Barcelona, on, durant setze…